RAONS PER UNA VAGA SOCIAL…
… o una vaga per als i les que no poden fer vaga
Són milions les persones que no podran fer vaga el 29-S: treballadors i treballadores aturades, autònomes o falses autònomes, amb contractes temporals, parcials o que treballen en negre, mestresses de casa, immigrants, empleades domèstiques, cuidadores formals i informals, treballadores sexuals… Totes ells no poden arriscar-se a perdre el lloc de treball o deixar d’aportar un ingrés o unes atencions fonamentals per a la seva supervivència i la de les seves famílies. En un context on organitzar-se a la feina és difícil o impossible, cal bastir xarxes i alternatives que esdevinguin noves formes de vaga front el capitalisme salvatge.
El segon semestre de 2010 es va tancar amb 4.600.000 de persones aturades a l’Estat espanyol; prop de 3.200.000 de persones afiliades al règim de treball autònom; més de 3.800.000 persones amb contractes temporals (el 95%, immigrants) i més de dos milions contractades a temps parcial. Els primers nou mesos de 2009, entre quatre milions de contractes temporals, la Inspecció del Ministeri Treball només va localitzar 29.000 que havien d’ésser fixos: quan la multa per frau ronda els sis-cents euros, els empresaris poden permetre’s prioritzar els seus beneficis als drets de les persones contractades.
Les reformes laborals de 1994 i 1997 introduïren la contractació temporal i parcial i assentaren un mercat de treball dualitzat (treball fix versus treball precari i submergit) que aboca les dones als sectors i llocs de feina menys remunerats i amb majors índexs de contractació temporal i parcial. Ara, la proposta és crear dos tipus de contractes parcials, un d’ells amb horari estable per a poder “conciliar la vida familiar i laboral”.
Novament, la motxilla de les responsabilitats familiars recau sobre les dones i reforça una divisió sexual del treball que reserva el treball productiu per a ells i el treball reproductiu, domèstic i de cura per a elles. Encara que en els darrers dos anys la crisi ha provocat un anivellament sense precedents entre la taxa d’atur femení (20,56%) i masculí (19,72%), trencant amb la tendència de les darreres dècades on el primer duplicava el segon, les dones segueixen abocades a ser l’exèrcit precari de reforç al mercat de treball assalariat: tenen majors taxes de contractació temporal i parcial, on es localitzen les majors bretxes salarials, cobren un 20% menys que els homes i pateixen més l’atur: un 9,2% de les aturades porten més d’un any en aquesta situació. Mentre tant, sostenen el mercat amb el seu treball invisible i no remunerat: són el 84% de les persones que tenen cura de familiars depenents sense cobrar cap salari (prop de cinc milions tres-centes mil dones dediquen més de quatre hores diàries a aquesta feina, que si es reconegués suposaria la creació de gairebé dos milions de llocs de treball). I són elles qui s’agafen el 95,90% de les excedències per cuidar les seves criatures, el 66,05% de les excedències per cura de familiars i el 98,32% dels permisos de maternitat/paternitat.
En unes societats cada cop més envellides, el treball reproductiu és fonamental, però no valorat: hi ha prop de tres-centes mil persones afiliades al Règim Especial de Treballadores de la Llar, la inmensa majoria dones, sense dret a atur ni seguretat social i amb unes indemnitzacions irrisòries per acomiadament. Porten demanant una millora de les seves condicions des del 1985. I les treballadores domèstiques immigrants viuen una discriminació per partida doble: es calcula que 680.000 migrades treballen al sector domèstic, moltes sense contracte. Ara que la crisi ha esborrat el sector de la construcció de l’economia submergida (que, en conjunt, ronda entre el 19 i el 23% del PIB, entre 160 i dos-cents milions d’euros anuals), són elles qui sostenen les famílies, i la taxa d’irregularitat en el treball de les migrades ha crescut del 58 al 61%. Una situació de precarietat que propicia tot tipus d’abusos.
Amb aquest panorama, moltes dones opten per dedicar-se al treball sexual com estrategia de supervivència: es calcula que entre tres-centes i quatre-centes mil persones es dediquen a la prostitució a l’Estat Espanyol. La majoria són dones, migrades i sense papers. La situació d’alegalitat i persecució municipal de la prostitució autónoma afavoreix els abusos dels amos dels prostíbuls i la proliferació de màfies d’explotació laboral i de trata.
Així, no es tracta només de defensar el poc que queda dels drets laborals al mercat de treball, sinó de bastir alternatives horitzontals des de la base per sortir d’un model insostenible per a les persones i per al planeta que habitem; d’enfrontar l’actual crisi sistèmica, econòmica, de recursos i del treball de cura de les persones tot construïnt xarxes d’organització social i económica que posin la vida de les persones i el respecte per la natura al centre i dinamitin les desigualtats de gènere, classe i ètnia. Per què d’això en depén la nostra supervivència.
Ha nascut el Moviment del 25. Cuidem-lo, enfortim-lo, que s’extengui la rebel·lia i la vaga social!
