Cap infant sense joguina 2014 (Associació Ubuntu)

Benvolguts amics, famílies, entitats,

Us presentem la campanya "Cap infant sense joguina 2014" que estem duent a terme l'Associació Educació i Lleure Ubuntu. Des de l'Associació volem donar resposta a la situació de desigualtat que es viu actualment al barri de Ciutat Meridiana. És per això que volem aconseguir padrins i donacions que repercuteixin directament als infants i les famílies del barri. Com pots col·laborar?

1. Apadrinant un dels tres projectes que impulsa l'Associació. El Casal Infantil Diari, El Cau de dissabtes o La Comissió de Famílies. 

2. Fent una donació al número de compte corrent 2100 3307 49 2100892027. (poseu qui sou!) Diners que s'invertiran en la millora dels projectes i en la Campanya. 

3. Donant una joguina, llibre o article de regal als punts de recollida indicats. 

Dir-vos també que enguany participem en la rua de Reis, esteu tots i totes convidats a venir, tant a la rua com al projecte, això sí, aviseu-nos amb temps.

Moltíssimes Gràcies per anticipat, 

En paraules del mestre Mandela, Ubuntu vol dir "jo sóc perquè tu ets" així doncs, ajuda'ns a ajudar! Reenvieu a qui penseu que li pot ser d'interès. 

Totes les ajudes econòmiques i materials que recollim aniran destinades a 140 famílies de Ciutat Meridiana i als projectes que impulsa l'Associació Educació i Lleure Ubuntu.

Artur Mas: on són els meus diners?

Per fi s'ha alliberat el llibre ‘Artur Mas, on són els meus diners?’.

L’edició en paper ja està pràcticament esgotada (malgrat la prohibició d’anunciar el nostre llibre a Barcelona). Ara volem que arribi al màxim de gent possible. Podeu descarregar-vos el llibre totalment gratis a:

www.onsonelsmeusdiners.cat

Descarrega el llibre fent click aquí

Manifest en defensa del CSO La Gordíssima

Alerta: la propietat privada i l’Ajuntament tornen a la càrrega!

El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.

Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.

Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.

Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.

Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.

La Gordíssima és un projecte veïnal obert, un edifici històric viu i, ara, un centre social amenaçat. Defensem-lo!

La Gordíssima es queda al poble!!

lagordissima@gmail.com
http://lagordissima.wordpress.com/

La jaula de oro (Diego Quemada-Diez)

JORNADAS ANTIREPRESIVAS MÉXICO – BARCELONA

Ante el contexto actual y la escalada represiva que se nos viene encima, multas, detenciones, agresiones, deportaciones, encarcelación, manipulaciones, modificaciones al Código Penal, etc. Entendemos y proponemos la necesidad de creación de un espacio en el que poder compartir experiencias y conocimientos, reflexionar sobre ellos y valorar las posibilidades a futuro.

No somos ingenuos, sabemos que ante una postura seria, coherente y combativa  al poder, este reaccionará poniendo en marcha todo su aparato represivo,  conocemos de sobra cuáles son sus estrategias. Más bien el objetivo es reflexionar acerca de nuestras posibilidades y estrategias para poder  prevenir, enfrentar y confrontar la represión con el mejor arma que contamos, nuestra solidaridad y la creación de redes y estructuras de apoyo mutuo.

BLOQUE 1. 

LA CONSTRUCCIÓN DEL IMAGINARIO DEL MIEDO: Montajes policiales y manipulación mediática.

Jueves 5 de diciembre, 19:30 horas (12:30 hora Mex)

 LA ROSA DE FOC - FELLA

Joaquín Costa, 34, El Raval

Contextualización Mex:  El Gran Kilombo Antifascista

Contextualización Bcn: Un kompa de Bcn

Testimonio Mex: Estela, Regeneración Radio (Detención y criminalización mediática)

Testimonio Bcn: Los 5 @ de Barcelona

BLOQUE 2. 

LA UTILIZACIÓN DEL APARATO LEGAL COMO HERRAMIENTA DE REPRESIÓN.

(Este bloque de las jornadas está hermanado a las jornadas de esa misma semana por Pedro Álvarez, asesinado por un policía el 15 de diciembre de 1992.  (http://plataformapedroalvarez.com/)

Jueves 12 de diciembre, 19:30 horas (12:30 hora Mex)

ESPAI OBERT

C/. Violant d’Hongria, 71 Sants

http://www.espaiobert.org/

Mex: Protocolos para el Control de Multitudes y Reformas al código penal.

Introducción Bcn Yolanda (Abogada) Reforma al Código Penal

Participación Mex: CAZ, Liga de abogados  1° de Diciembre (Contacta Iván)

Participación Bcn: Grupo de Trabajo contra el código penal

Rereguarda en Moviment Plataforma Antirepresiva (http://rereguardaenmoviment.org/) Informarán también del asesinato de Juan Andrés Benitez, (http://juanandresbenitez.wordpress.com/) Plataforma Pedro Álvarez (http://plataformapedroalvarez.com/)

BLOQUE 3. 

LA ORGANIZACIÓN: Nuestra estrategia ante la represión.

Jueves 19 de diciembre, 19:30 horas (12:30 hora Mex)

Ateneo Libertario del Palomar,

C/. Coroleu, 82, Sant Andreu

http://ateneullibertaridelpalomar.wordpress.com/

Contextualización y testimonio Mex: Campaña Contra la Represión Política y la Tortura Sexual. 

Contextualización Bcn: JoniD

Testimonios Bcn: Carles "Stop bales de goma"(http://stopbalesdegoma.org/es), Esther Quintana "Ojo con tu ojo"(http://www.ojocontuojo.org/) Grup suport 29M Sant Andreu (http://solidaridadhuelguistas29m.blogspot.com.es/2012/05/dos-nuevas-detenciones-por-la-huelga.html)

Testimonios México: Caso Kuy

Kubrick - The eyes of a monster (Channel 4)

Jornada d'Alternatives (#alternativesclot23n)

A l*s educadores... El Pressentiment nº27 (Espai en Blanc)

**Si aneu al web (http://elpressentiment.net/no-27?lang=CA) i us hi fixeu, la foto és en negre... i el pdf per descarregar, en blanc...

III Ruta Històrica pel Clot Llibertari i Rebel

Cafeta pro publicación anarquista internacionalista "a corps perdu"

Castanyes al carrer! Castanyada itinerant

El Pressentiment nº 26 (Espai en Blanc)

El Pessentiment nº 25 (Espai en Blanc)

Vídeo de la xerrada sobre pensions al Clot

Desnonament carrer Andrade, noves imatges (el Clot, Barcelona, 25 de juliol del 2011)

La Vaga a Judici

"El dia 26 de Setembre toquen a un dels nostres, toquen a un dels teus, ens trobem a les 10:30h per a defensar-lo de la injusticia, per defensar la vaga com eina de lluita col.lectiva a la ciutat de la "justícia"."


Arriba el setembre i no ens podem oblidar que els judicis a la VAGA general continuen. El proper dia 26 tindrà lloc un judici més contra la llibertat de sortir al carrer durant un dia de vaga. En aquest cas, es tracta d'una persona que va lluitar contra la reforma laboral i les retallades a la Universitat, dins un moviment estudiantil partícip de la vaga general del 29 de març. Se l'acusa de danys a uns contenidors. La fiscalia i l'Ajuntament li demanen 4 anys i mig de presó per aquests fets.

La maquinària judicial es mou silenciosa per castigar la dissidència i ens tornem a trobar, no sols per defensar-nos entre totes d'aquesta contínua agressió, sinó per recordar els motius pels quals ens tenen tanta por.

El dia 29 de març del 2012 milers de persones vam sortir al carrer en una jornada de vaga general i de consum, en una resposta social a la reforma laboral, les retallades i el pacte social. El dia de la vaga i els següents moltes persones van ser detingudes (116 a Catalunya), algunes en presó preventiva, peticions de presó desmesurades, com la dels companys dels barris del Clot i de Les Corts. Ajuntament, Generalitat i fiscalia demanaven entre cinc i set anys de presó acusant-los de bolcar contenidors. Contenidors que semblen ser la major preocupació de les institucions per sobre de les persones.

Els mitjans de comunicació comercials van participar amb la repressió configurant l'escenari que pogués conjugar amb la versió de la conselleria d'Interior. Una estratègia de xoc que creava en cada telespectador una idea manipulada del que havia passat al carrer.

La vaga ha sigut, històricament, una eina fonamental en la conquesta dels drets per part de les treballadores. L'alteració de l'ordre és intrínseca a la jornada de Vaga perquè, precisament, el que es vol manifestar és que en tenim prou, que les coses tal i com són han de canviar. Criminalitzar aquesta voluntat de canvi és una estratègia que pretén mantenir-nos passius davant la interessada gestió de la "crisi" per part dels polítics i banquers. El sistema judicial és individualitzador, però les nostres eines són colectives. Si es jutgen unes pràctiques, les pràctiques de la vaga, ens jutgen a totes. La solidaritat vol dir anar molt més allà d'un acompanyament, vol dir sentir com cada acció, cada pràctica, produeix una reverberació que desencadena la força colectiva.

David Piqué comissari dels mossos d'esquadra va arribar a dir: “Es poden amagar on vulguin, perquè els trobarem. Ja sigui en una cova o en una clavaguera, que és on s'amaguen les rates, o en una assemblea, que no representa a ningú, o darrere una cadira d'universitat”

Ens aixequem contínuament de les cadires per enllaçar les nostres vides, per fer-nos insubmises a la destrucció que ens esteu deixant a cops de decrets, mentides i bales de goma. Mentre intenteu robar-nos els espais de trobada, controlar qualsevol forma de relació, les estudiants estudiem com ajudar als companys de classe i com salvar els llocs de treball dels nostres professors.

No podeu impedir que seguim conspirant als passadissos de les Universitats i escoles, que fem de la nostra vida quelcom més bonic al destí que heu programat per a nosaltres. No som les vostres màquines amb títol universitari o escolar. Seguirem sortint al carrer amb més convicció que abans i amb la consciència de que juntes podem.

Des de la Rereguarda volem defensar el que hem fet i seguirem fent: sortir al carrer,fer vaga, lluitar als nostres llocs de treball i on calgui si no tenim feina, crear alternatives a barris, pobles i viles, ... ni un pas enrere.



[No s'hauria de venir per a les represaliades, sinó per a totes nosaltres. No ens van tocar aïlladament, no respondrem aïlladament.]

Deadline

Aquesta setmana...

La paradoxa de Gödel i el plantejament de Keynes

Agustín Fernández Mallo destaca al seu blog (http://blogs.alfaguara.com/fernandezmallo/) aquest fragment de Pensar el segle XX, de Tony Judt i Timothy Snyder:

"(…) Es más, según la nueva teoría de Keynes, lo que quiera que causara la inestabilidad no podía abordarse desde una teoría que era incapaz de tener en cuenta dicha inestabilidad. La innovación fundamental aquí es comparable a la paradoja de Gödel: expresado en términos más actuales, no se puede esperar que los sistemas resuelvan sus problemas sin intervención. por tanto, los mercados no solo no se autorregulan de acuerdo con una hipotética mano invisible, sino que en realidad acumulan distorsiones autodestructivas con el tiempo.

El planteamiento de Keynes representa un elegante y simétrico corolario a la afirmación de Smith en La teoría de los sentimientos morales. Smith sostenía que el capitalismo en sí mismo no genera los valores que hacen posible el éxito; los hereda del mundo precapitalista o no capitalista, o bien los toma prestados (por decirlo así) del lenguaje de la religión o la ética. valores como la confianza, la fe, la creencia en la fiabilidad de los contratos, la asunción de que el futuro mantendrá los compromisos pasados, etcétera, no tienen nada que ver con la lógica de los mercados per se, pero son necesarios para su funcionamiento. A esto Keynes añadió el argumento de que el capitalismo no genera las condiciones sociales necesarias para su propio sustento. (…)"

Per a qui no ho sàpiga, la paradoxa de Gödel ens demana que imaginem el següent enunciat: "L'enunciat que estic fent és fals".
Si és fals, aleshores és fals que estic dient quelcom fals i haig d'estar dient quelcom veritable. Però si estid cient quelcom veritable, aleshores és cert que estic dient quelcom fals. I així fins l'infinit. És impossible demostrar lògicament que el meu enunciat és així o no és així.

Kurt Gödel (1906-1978) ens va descobrir que la veritat és una categoria superior a la demostrabilitat.  

Per molts anys Espai en Blanc!

Recordeu aquell Pressentiment, després de l'11 de setembre de 2012?

http://abiosi.blogspot.com.es/2012/10/el-pressentiment-n14-espai-en-blanc.html

Doncs l'11 de setembre de 2013 s'haurà convertit en aquest llibre:

Enhorabona Espai en Blanc!

I per molts anys!

Vostè és un lladre! (David Fernández a Adolf Todó)

Per una solució global i digna a l'exclusió social dels assentaments (Manifest)

A Barcelona malviuen almenys 700 persones en assentaments, la majoria ubicats al Poblenou, veïns i veïnes nostres. La majoria són africans, però també hi ha magribins, romanesos, llatins i autòctons, que pateixen les polítiques injustes del FMI i BM en els seus respectius països. Són espais que serveixen d’habitatge, lloc de treball o les dues coses a la vegada. No reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat, sense aigua ni llum. Les persones que hi ha allí  es mantenen de la recollida de ferralla o activitats artístiques. Una quantitat important no tenen papers de residència o de treball, fet que augmenta la seva situació de vulnerabilitat. Des del mes de gener s’han desallotjat sis naus, acció promoguda per l’Ajuntament, que ha justificat les “intervencions” per raons de seguretat, que han afectat prop de 100 persones que s’han hagut de buscar la vida en altres espais o redistribuir-se entre els ja existents.

Ara ens trobem davant d’uns nous desallotjaments, a instàncies de les propietats, els més grans del barri. Un, al carrer Puigcerdà, on viuen i treballen més de 300 persones, i un altre al carrer Pere IV, amb unes 30 persones. A partir del 18 de juliol, es pot fer efectiva la sentència favorable al desallotjament.

La incertesa i la preocupació plana sobre tot ells, que l’únic que busquen és un treball per poder subsistir, un sostre sota el qual dormir, documentació que els iguali a la resta de la ciutadania, i una dignitat que no volen perdre.

En aquestes naus es concentren totes les injustícies a què fem front dia a dia. Són la cara més fosca de la destrucció de llocs de treball, les retallades en els serveis públics més bàsics, l'obscenitat immobiliària que segueix deixant milers de persones sense casa mentre els bancs i administracions conserven espais i blocs buits i tancats.

Davant d’aquesta situació, que qualifiquem d’emergència social i que afecta els drets humans més elementals, les entitats i col·lectius signants demanem a l’Ajuntament, Generalitat i Delegació del Govern:

1.    Aturar els desallotjaments previstos mentre no es garanteixi un sostre digne i estable on poder viure.

2.    Facilitar un permís temporal de residència i de treball per als habitants de les naus que no els tinguin, mentre no es regularitzi definitivament la seva situació.

3.    Buscar espais alternatius on puguin desenvolupar les activitats que els permetin subsistir.

4.    Que quedin sense efecte possibles detencions arbitràries per part de la policia nacional, amb conseqüències d’ordres d’expulsió o detencions al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE).

5.    Que es respectin en tot moment, per part dels mossos i GU, els drets de les persones i la seva seguretat.

Barcelona, Juliol de 2013

Entitats signants:

Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments

AV Poblenou

Papers i Drets per a Tothom

Assemblea Social del Poblenou

Ateneu La Flor de Maig

-- -- “Nuestras clases dominantes han procurado siempre que los trabajadores no tengan historia, no tengan doctrina, no tengan héroes ni mártires. Cada lucha debe empezar de nuevo, separada de las luchas anteriores: la experiencia colectiva se pierde, las lecciones se olvidan. La historia aparece así como propiedad privada, cuyos dueños son los dueños de todas las otras cosas”

Adhesión al manifiesto colectivos salud mental contra el Anteproyecto de Reforma del Código Penal

Para adherirte a este Manifesto, envía un correo electrónico a: asambleasaludmental(arroba)gmail.com

Como personas del colectivo de salud mental queremos llamar la atención de la población general por el Anteproyecto de Reforma del Código Penal, presentado en el Consejo de Ministros el 11/10/2012 y que se encuentra actualmente en discusión para su aprobación.

Este anteproyecto vulnera los derechos civiles, cercena las libertades de la mayoría de la población y atenta contra los preceptos de la Constitución. Incluso el Consejo General del Poder Judicial considera el anteproyecto inconstitucional.

Las nuevas propuestas criminalizan los movimientos sociales y son especialmente discriminatorias con los colectivos más vulnerables socialmente, como los migrantes y las personas con un diagnóstico psiquiátrico. Además, es incompatible con la convención de la ONU sobre los derechos de las personas con discapacidad.

Actualmente, en principio, todas las personas somos iguales ante la Ley y tenemos los mismos derechos, estemos o no diagnosticadas de un Trastorno Mental. Con los cambios propuestos en el anteproyecto, explícitamente dejaríamos de serlo. El nuevo código equipara enfermedad mental con peligrosidad y tipifica a la persona con trastorno mental como Sujeto Peligroso.

Asociar el trastorno mental con peligrosidad es una idea prejuiciosa, porque los hechos la desmienten. Sistemáticamente, la investigación señala que somos más objeto de maltrato, discriminación y abusos, que no perpetradores de los mismos.

Entre la pérdida de derechos civiles, podemos mencionar que una persona podrá ser o permanecer encerrada incluso por delitos que no ha cometido, en previsión de los que pueda cometer en el futuro. Actualmente, una persona no puede ser condenada por un acto que no ha realizado. Con la reforma, la presunción de posibles delitos será motivo de condena.

En el Código Penal vigente, si una persona es declarada inimputable por motivos de salud mental, no se le puede imponer una pena. En su lugar, se aplica una Medida de Seguridad, privativa o no de libertad. Usualmente, consiste en un internamiento psiquiátrico. Pero la duración del encierro nunca puede ser mayor a la pena que se le hubiese impuesto en caso de ser imputable. Con el cambio que propone el anteproyecto, el encierro puede ser perpetuo. Ya no habrá límite temporal a la reclusión en un centro psiquiátrico como Medida de Seguridad. Una persona con un diagnóstico de salud mental que ha cometido un delito, independientemente de la gravedad de ese delito, puede permanecer en un centro psiquiátrico indefinidamente, incluso de por vida.

Otra de las medidas de seguridad que contempla el anteproyecto es la Libertad Vigilada. En este caso, aunque se acabé el internamiento impuesto, la vigilancia de la persona continúa. Y, como el encierro, también es prorrogable de manera indefinida. Hasta ahora, una vez que se cumple el tiempo equiparable a la pena, la aplicación de las medidas de seguridad impuestas se acaba. Con el nuevo Código Penal, la Libertad Vigilada se plantea también como perpetua, violando el principio según el cual las Medidas de Seguridad no pueden resultar más graves que las penas aplicables al delito cometido.

Así mismo, otra medida propuesta que profundiza la pérdida de derechos y libertades se refiere al Tratamiento Médico Forzoso. El anteproyecto impone también la obligación de someterse a un tratamiento ambulatorio involuntario. Como todas las medidas de seguridad antedichas, también puede ser aplicado a perpetuidad. Actualmente, la negativa de la persona al tratamiento médico no se considera incumplimiento de las medidas de seguridad. Con el nuevo código, toda persona diagnosticada que se encuentre bajo libertad vigilada podrá ser forzada a presentarse de manera regular y periódica ante un médico, psiquiatra o psicólogo y a medicarse.

En la actualidad ya hay ingresos involuntarios y medicación forzosa, pero si el anteproyecto prospera los encierros psiquiátricos ya no serán medidas tomadas con criterios sanitarias, sino judiciales. Además, la medicación forzosa se aplicará incluso una vez recibida el alta hospitalaria y las personas diagnosticadas quedaremos bajo vigilancia de los poderes del Estado el resto de nuestra vida.

Nos encontramos ante un anteproyecto de ley basado en prejuicios y estereotipos discriminatorios, unas decisiones omnipotentes, unos efectos de poder indeterminables y unos recortes de las libertades individuales y colectivas que violan los derechos humanos fundamentales.

Teniendo en cuenta que buena parte de los diagnósticos de salud mental se catalogan como crónicos, la peligrosidad atribuida a estas patologías también se concebirá como crónica y, con ello, las medidas de seguridad que se impongan. De este modo, recibir un diagnóstico de salud mental puede ser una condena a perpetuidad.

Hay que tener en cuenta que, según la Organización Mundial de la Salud, 1 de cada 4 personas pasa, ha pasado o pasará un problema de salud mental. Además, el abanico de comportamientos considerados patológicos por la institución psiquiátrica crece día a día. Por lo tanto, cada vez será mayor el número de personas que se verán expuestas a los efectos perversos del nuevo Código Penal.

Este anteproyecto, además, no afecta sólo al colectivo de salud mental. En la situación actual, de crisis y desmantelamiento de la sanidad, se abre la puerta a que los problemas de salud, y los conflictos sociales en general, sean, aún más, criminalizados y judicializados por el mismo sistema que nos enferma.

Teniendo en cuenta que la peligrosidad es un concepto especulativo, atribuido arbitrariamente y que no necesita basarse en hechos para aplicarse, puede servir, en un contexto de descontento y contestación social, para criminalizar y neutralizar la disidencia.

Ante estas reflexiones, exigimos: No regresar a una legislación franquista, al Código Penal de 1973 o a versiones anteriores y a la aceptación del control penal de los colectivos socialmente más vulnerables.

Desde esta preocupación, que esperamos que sea compartida, hacemos un llamamiento a todos los colectivos y a todas las personas a posicionarse sin ambigüedades frente a esta nueva agresión contra las libertades y los derechos fundamentales.

Promueven este Manifiesto:

ActivaMent Catalunya Associació  — Associació Sociocultural Radio Nikosia — Associació Bipolars de Catalunya — Associació AADDMM Terraferma — Associació Mentaliza’t — Saräu Associació d’Oci Inclusiu — Associació Emilia Barcelona — Castelldefels Associació de Malalts Mentals — Associación Grupo de Teatro Imagina — Asamblea de Majaras

Para adherirte a este Manifesto, envía un correo electrónico a: asambleasaludmental(arroba)gmail.com

Descarga y difunde el Manifiesto: Manifiesto contra el Anteproyecto de Reforma del Código Penal (http://assembleamajaras.files.wordpress.com/2013/07/manifiesto.pdf)

Más info:

http://assembleamajaras.wordpress.com

Colectivos de enfermos mentales acusan a Gallardón de convertirles en "sujetos peligrosos" con su reforma del Código Penal

http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/62262-colectivos-de-enfermos-mentales-acusan-a-gallardón-de-convertirles-en-sujetos-peligrosos-con-su-reforma-del-código-penal.html

El Pressentiment nº 24 (Espai en Blanc)

Llibertat anarquistes preses

Mònica absolució!

HOla companyes!

Fem una crida a totes aquelles persones, col·lectius i organitzacions a denunciar aquest cas i a participar, col·laborar i difondre els diferents actes que es puguin anar organitzant.

"Mònica, membre del col·lectiu Acció Autònoma i activista dels moviments socials de Terrassa ha estat acusada d'un delicte d'atemptat a l'autoritat deprés de ser agredida i detinguda al 2007 per dos policies, alhora aquests dos agents municipals del Grup d'Intervenció Especial (GIE) són acusats d'un delicte de tortures"

Us adjuntem el cartell general de la campanya amb les diferents convocatories, un altre amb les xerrades informatives sobre la campanya que hem organitzat amb la col·laboració de diferents col·lectius i un document on expliquem com podeu col·laborar.

Podeu trobar tota la informació necessaria a : http://sat-terrassa.cat/
També us deixem el link d'un video amb les dferents convocatòries:https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=P9_P9rMp86o

Moltes gràcies pel vostre temps!!

ACCIÓ AUTÒNOMA - SOLIDARITAT ANTIREPRESSIVA de TERRASSA

El Pressentiment nº22 (Espai en Blanc)

Manifestació Antirepressiva: Dissabte 1 de Juny 17h Pl. Mercat del Clot "Ni 7 Ni 1 Ni 1/2 Ni Cap!"

Jornades Llibertàries Clot-Camp de l'Arpa

Jornades Llibertàries
Clot-Camp de l'Arpa

Dijous 30 de Maig (CSO La Revoltosa, Rogent 82)

---------------------
20h Presentació de l'Espai de Salut de la Teixidora
Documental "La sanidad en crisis. El ejemplo de Kilkis"
Debat sobre Salut/Sanitat
Kafeta

Divendres 31 de Maig
------------
Anirem totes a la Subhasta benèfica en solidaritat amb les persones preses al Banc Expropiat de Gràcia (20 h)

Dissabte 1 de Juny (Plaça del Mercat del Clot)

----------
11h Anarquia als Carrers: Trobada de distribuïdores de material anarquista.

12h Presentació de L'Oca Negra: Assemblea Llibertària del Clot-Camp de l'Arpa.

Xerrada-Debat "La intervenció anarquista/antiautoritària contra el feixisme actual a Grècia"
14h Fideuà popular al Parc del Clot.

...i a les 17h ens trobem a la Plaça del Mercat per anar a la manifestació en suport als vaguistes del barri

Diumenge 2 de Juny (CSO La Revoltosa, Rogent 82)
-------------------------
10,30h fins les 14h Reedició de la 2ª Ruta històrica llibertària pel Clot-Camp de l'Arpa
En acabar, presentació de l´edició del llibre "Los días rojinegros, memorias de un niño libertario"
Vermut

Ni 7, ni 1, ni 1/2, ni cap!

Aquí us passem el video que s'ha fet des de la campanya solidària amb els tres companys del Clot encausats per la darrera vaga general del 29 de març de 2012. 

També aprofitem per recordar les properes convocatòries:

- Mani antirrepressiva: dissabte 1 de juny de 2013, 17 hores, Plaça del Mercat del Clot

- Concentració solidària el dia del judici: dimecres 5 de juny de 2013, 10 hores, Ciutat de la Justícia


Ni 7 ni 1 ni mig ni cap, vaguistes llibertat!


Aquí, la info de la campanya: 
http://solidaritat29m.noblogs.org
twitter: @solidaritat29m #ni7ni1
facebook: https://www.facebook.com/ni7ni1nimignicap

El Pressentiment nº23 (Espai en Blanc)

El Pressentiment nº 21 (Espai en Blanc)

El Clot – Camp de l'Arpa en defensa dels espais alliberats

El cas de La Revoltosa, centre social okupat i autogestionat al carrer Rogent 82

El passat mes de desembre la Guàrdia Urbana va entregar una carta ordenant el cessament d'activitats a La Revoltosa, amenaçant de precintar el local i sancionar amb multes de milers d'euros per no disposar de les llicències que autoritzen a realitzar activitats de caràcter públic.

Aquesta és una de les estratègies que l'Ajuntament de Barcelona, sota el mandat de CiU, està fent servir per tal d'esborrar les iniciatives culturals i polítiques que no s'ajusten al seu ideari de ciutat: Barcelona, la millor botiga del món, una marca que s'ha de vendre als inversors internacionals, passant per sobre de les necessitats de les persones que hi viuen.

Al barri del Clot-Camp de l'Arpa diferents entitats desenvolupen una intensa activitat política i cultural, generadora de pensament crític; ara fa prop de 6 anys que La Revoltosa participa d'aquest teixit associatiu. En aquest temps, el CSOA no ha demanat cap llicència però a dut a terme un munt d'activitats de les que han participat centenars de persones. La Revoltosa no compleix cap normativa sinó que es fonamenta en el suport mutu, en compartir els coneixements, divulgar la cultura de forma gratuïta, en l'assemblearisme, l'horitzontalitat...

De totes formes, tant el Districte com la Guàrdia Urbana deneguen els permisos i boicotegen a tots aquells col·lectius i associacions que no comparteixen les seves idees. En el darrer any, hem vist tancar espais i precintar activitats també organitzades dins d'equipaments públics. Aquests han estat els casos d'El Brot; el concert de Festa Major del Clot-Camp de l'Arpa; la cafeteria del Centre Cívic Parc Sandaru... moltes han estat les mostres de suport al barri i a la ciutat davant d'aquests atacs de l'administració a la cultura popular.

Volen omplir-se les butxaques a qualsevol preu!

Ni multes ni precintes aturaran l'activitat autogestionada!

Associació Ulls Blaus. Intercanvi cultural i creatiu. Al mes de febrer la Guàrdia Urbana inhabilita l'espai per realitzar música en directe i no disposar de la llicència municipal d'activitats.

4a edició de Barraques al Parc del Clot. Entitats participants: Castellers de Barcelona, A.E. Rudyard Kipling, Xino-Xano Esplai, Esplai Kasperle, Esplai S.C.V. El Clot, La Pinya-Coordinadora de Joves del Clot-Camp de l'Arpa, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Arran Clot-Camp de l'Arpa, Diables del Clot i Xanqui Qui Pugui. El passat novembre, quan feia més de mitja hora que s'havia acabat el concert de Festa Major del Clot-Camp de l'Arpa i els organitzadors estaven recollint, 5 furgons antidisturbis va desallotjar el parc a empentes, negant-se a parlar amb els organitzadors de l'acte i escalfant l'ambient. Les entitats organitzadores van deixar palès al comunicat de denúncia que des de fa uns anys districte cada cop els hi posa més traves per fer aquest acte, imposant condicions inassolibles, demostrant que a alcaldes i regidors no els interessa aquest model de festes populars crítiques i autoorganitzades.

Associació juvenil i cultural El Brot. Lloc artesà, vegetarià i ecològic amb 4 anys de feina al barri. El mes d'abril de 2012, els responsables de la gestió del Centre Cultural La Farinera del Clot extingeixen la col·laboració amb El Brot després d'una sèrie d'abusos i retallades.

Escrache (Javier Gallego)

Nos habéis perseguido a todos. Primero fuisteis a por los jubilados pero como vosotros tenéis la jubilación asegurada, no os importó hacerles daño. Después fuisteis a por los enfermos, los discapacitados, los dependientes y como vosotros no tenéis problemas de dinero, no os importo cargar a las familias con un peso que no pueden soportar. Entonces fuisteis a por los funcionarios, los médicos, los profesores. Fuisteis a por nuestra sanidad y a por nuestros colegios porque vosotros tenéis los vuestros asegurados. Protestamos y no os importó enviarnos a los antidisturbios a que nos hicieran daño.

No os importó que hubiera millones de parados y fuisteis también a por ellos. Les quitasteis un pedazo de lo poco que les queda y les gritasteis que se jodan en mitad del Parlamento. Y empezasteis a jodernos a todos los demás, a la cultura, a los mineros, a todos los contribuyentes. Fuisteis a por todos nosotros y no os importó hacernos daño para no hacérselo a los vuestros. Los bancos vinieron a por nosotros y vosotros nos quitasteis los cuatro cuartos que nos habían dejado en los bolsillos. Ellos nos robaban, vosotros hacíais negocio con nuestro dinero. Volvimos a protestar y nos disteis la espalda de nuevo.  

No queríais ver cómo la gente saltaba por las ventanas o se colgaba del cuello. Los bancos que nos habían puesto la soga iban a por los que menos tenían y les dejasteis hacer. Dejasteis que se aprovecharan con las preferentes de los más indefensos y vulnerables y jamás perseguisteis a los timadores. Dejasteis que algunos se quitaran la vida angustiados por su desahucio. Les empujasteis al vacío sin mover un solo dedo y permitisteis que pelotones de policía siguieran sacando a la gente de sus casas a empujones. Podríais haberlo evitado pero seguíais mirando para otro lado.

Los jueces españoles y el tribunal europeo han decretado que las hipotecas españolas son ilegales y abusivas y a ninguno de los dos les habéis hecho caso. Miles de personas en la calle y un millón y medio con su firma, os han pedido parar esta sangría y habéis tratado de escaparos de ellos. Nos disteis unas medidas insuficientes que no sirvieron para nada y ahora nos volvéis a ofrecer un simulacro de solución en diferido. Os pedimos pan y nos dais migajas. Os pedimos ayuda y nos dais antidisturbios. Os pedimos que nos echéis una mano y nos la echáis al cuello. 

Ahora van a por vosotros y reclamáis que os amparemos pero ya no queda casi nadie de nosotros que lamente lo que os está pasando. Os toca sentir lo que sienten los perseguidos. Ahora nos pedís la justicia que vosotros nos habéis negado. Invocáis la democracia que habéis destruido y el respeto que no nos tenéis. Exigís que se respeten los derechos que no habéis respetado. Llamáis terroristas a los que os persiguen pero sois vosotros los que los habéis aterrorizado. Nos llamáis golpistas mientras nos moléis a golpes. Hay que ser muy miserable para llamar acosador al acosado. 

Seguid así. Seguid dando la espalda a la realidad, seguid llamándonos criminales en lugar de ciudadanos. Seguid aumentando la pobreza, la desigualdad y el paro. Seguid dejando que a la gente la estafen, la echen a la calle y los ladrones anden sueltos. Seguid haciendo un escrachemasivo a la población y acabaréis sufriendo un escrache masivo y violento. No es una amenaza, es una advertencia de lo que, desgraciadamente, podría pasar.

Ahora solo van a por vosotros pero mañana irán a por vuestra seguridad, la seguridad que les habéis negado, y a por vuestros privilegios, a por el dinero que les habéis quitado, los coches en los que huis de nosotros, las casas que tenéis y que ellos han perdido, el bienestar que les habéis arrebatado. Querrán infligiros el mismo dolor que le habéis causado. Y a nadie le importará si os hacen daño porque el daño que habréis hecho nos habrá anestesiado a todos. Serán tan violentos como lo habéis sido vosotros. Se saltarán tantas leyes como vosotros habéis violado. Serán peligrosos porque están desesperados. Y serán incontrolables porque no tendrán nada que perder.

Vosotros se lo estáis quitando todo. Vosotros sois los responsables de lo que os pase. Os lo merecéis. Vosotros no sois las víctimas, sois los culpables, sois la causa de los escraches que estáis padeciendo. Vosotros sois el escrache de este país. Le habéis hecho un escrache a esta democracia hasta obligarla a huir por patas. Nos habéis hecho escraches cada vez que nos reuníamos en las plazas y en las calles. Le habéis hecho decenas, cientos de  escraches a los ciudadanos a golpe de porra, recorte, insulto y decretazo.

Sois vosotros los que permitís el acoso a los ciudadanos de una banca miserable que impone una ley injusta. Sois vosotros los que dejáis que miles de familias sean humilladas delante de sus vecinos, que sus casas sean señaladas con una cruz de "desahuciado" en la puerta, que queden marcados como parias y excluidos, que ancianos, niños, enfermos y gente sin recursos estén sufriendo la derrota, la violencia policial y la vergüenza pública. Sois vosotros los que lleváis más de cuatro años haciéndonos un escrache tras otro, los que lleváis años huyendo de los que ahora os persiguen, los que estáis empujando a miles de personas por un barranco por el que os acabarán arrastrando, los que estáis provocando una pobreza, un odio y una desesperación que puede acabar estallando.

Si dejáis que eso ocurra, recordaréis el último verso del poema de Niemöller: “Cuando vinieron a buscarme, no había nadie más que pudiera protestar”. Nadie protestará porque os estaremos persiguiendo todos.

Manifestació unitària 28 d'abril: Aturem els pressupostos antisocials