30 d’abril, 2013

El Clot – Camp de l'Arpa en defensa dels espais alliberats



El cas de La Revoltosa, centre social okupat i autogestionat al carrer Rogent 82

El passat mes de desembre la Guàrdia Urbana va entregar una carta ordenant el cessament d'activitats a La Revoltosa, amenaçant de precintar el local i sancionar amb multes de milers d'euros per no disposar de les llicències que autoritzen a realitzar activitats de caràcter públic.

Aquesta és una de les estratègies que l'Ajuntament de Barcelona, sota el mandat de CiU, està fent servir per tal d'esborrar les iniciatives culturals i polítiques que no s'ajusten al seu ideari de ciutat: Barcelona, la millor botiga del món, una marca que s'ha de vendre als inversors internacionals, passant per sobre de les necessitats de les persones que hi viuen.

Al barri del Clot-Camp de l'Arpa diferents entitats desenvolupen una intensa activitat política i cultural, generadora de pensament crític; ara fa prop de 6 anys que La Revoltosa participa d'aquest teixit associatiu. En aquest temps, el CSOA no ha demanat cap llicència però a dut a terme un munt d'activitats de les que han participat centenars de persones. La Revoltosa no compleix cap normativa sinó que es fonamenta en el suport mutu, en compartir els coneixements, divulgar la cultura de forma gratuïta, en l'assemblearisme, l'horitzontalitat...

De totes formes, tant el Districte com la Guàrdia Urbana deneguen els permisos i boicotegen a tots aquells col·lectius i associacions que no comparteixen les seves idees. En el darrer any, hem vist tancar espais i precintar activitats també organitzades dins d'equipaments públics. Aquests han estat els casos d'El Brot; el concert de Festa Major del Clot-Camp de l'Arpa; la cafeteria del Centre Cívic Parc Sandaru... moltes han estat les mostres de suport al barri i a la ciutat davant d'aquests atacs de l'administració a la cultura popular.

Volen omplir-se les butxaques a qualsevol preu!
Ni multes ni precintes aturaran l'activitat autogestionada!



Associació Ulls Blaus. Intercanvi cultural i creatiu. Al mes de febrer la Guàrdia Urbana inhabilita l'espai per realitzar música en directe i no disposar de la llicència municipal d'activitats.

4a edició de Barraques al Parc del Clot. Entitats participants: Castellers de Barcelona, A.E. Rudyard Kipling, Xino-Xano Esplai, Esplai Kasperle, Esplai S.C.V. El Clot, La Pinya-Coordinadora de Joves del Clot-Camp de l'Arpa, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Arran Clot-Camp de l'Arpa, Diables del Clot i Xanqui Qui Pugui. El passat novembre, quan feia més de mitja hora que s'havia acabat el concert de Festa Major del Clot-Camp de l'Arpa i els organitzadors estaven recollint, 5 furgons antidisturbis va desallotjar el parc a empentes, negant-se a parlar amb els organitzadors de l'acte i escalfant l'ambient. Les entitats organitzadores van deixar palès al comunicat de denúncia que des de fa uns anys districte cada cop els hi posa més traves per fer aquest acte, imposant condicions inassolibles, demostrant que a alcaldes i regidors no els interessa aquest model de festes populars crítiques i autoorganitzades.

Associació juvenil i cultural El Brot. Lloc artesà, vegetarià i ecològic amb 4 anys de feina al barri. El mes d'abril de 2012, els responsables de la gestió del Centre Cultural La Farinera del Clot extingeixen la colaboració amb El Brot després d'una sèrie d'abusos i retallades.

28 d’abril, 2013

Escrache (Javier Gallego)


Nos habéis perseguido a todos. Primero fuisteis a por los jubilados pero como vosotros tenéis la jubilación asegurada, no os importó hacerles daño. Después fuisteis a por los enfermos, los discapacitados, los dependientes y como vosotros no tenéis problemas de dinero, no os importo cargar a las familias con un peso que no pueden soportar. Entonces fuisteis a por los funcionarios, los médicos, los profesores. Fuisteis a por nuestra sanidad y a por nuestros colegios porque vosotros tenéis los vuestros asegurados. Protestamos y no os importó enviarnos a los antidisturbios a que nos hicieran daño.
No os importó que hubiera millones de parados y fuisteis también a por ellos. Les quitasteis un pedazo de lo poco que les queda y les gritasteis que se jodan en mitad del Parlamento. Y empezasteis a jodernos a todos los demás, a la cultura, a los mineros, a todos los contribuyentes. Fuisteis a por todos nosotros y no os importó hacernos daño para no hacérselo a los vuestros. Los bancos vinieron a por nosotros y vosotros nos quitasteis los cuatro cuartos que nos habían dejado en los bolsillos. Ellos nos robaban, vosotros hacíais negocio con nuestro dinero. Volvimos a protestar y nos disteis la espalda de nuevo.  
No queríais ver cómo la gente saltaba por las ventanas o se colgaba del cuello. Los bancos que nos habían puesto la soga iban a por los que menos tenían y les dejasteis hacer. Dejasteis que se aprovecharan con las preferentes de los más indefensos y vulnerables y jamás perseguisteis a los timadores. Dejasteis que algunos se quitaran la vida angustiados por su desahucio. Les empujasteis al vacío sin mover un solo dedo y permitisteis que pelotones de policía siguieran sacando a la gente de sus casas a empujones. Podríais haberlo evitado pero seguíais mirando para otro lado.
Los jueces españoles y el tribunal europeo han decretado que las hipotecas españolas son ilegales y abusivas y a ninguno de los dos les habéis hecho caso. Miles de personas en la calle y un millón y medio con su firma, os han pedido parar esta sangría y habéis tratado de escaparos de ellos. Nos disteis unas medidas insuficientes que no sirvieron para nada y ahora nos volvéis a ofrecer un simulacro de solución en diferido. Os pedimos pan y nos dais migajas. Os pedimos ayuda y nos dais antidisturbios. Os pedimos que nos echéis una mano y nos la echáis al cuello. 
Ahora van a por vosotros y reclamáis que os amparemos pero ya no queda casi nadie de nosotros que lamente lo que os está pasando. Os toca sentir lo que sienten los perseguidos. Ahora nos pedís la justicia que vosotros nos habéis negado. Invocáis la democracia que habéis destruido y el respeto que no nos tenéis. Exigís que se respeten los derechos que no habéis respetado. Llamáis terroristas a los que os persiguen pero sois vosotros los que los habéis aterrorizado. Nos llamáis golpistas mientras nos moléis a golpes. Hay que ser muy miserable para llamar acosador al acosado. 
Seguid así. Seguid dando la espalda a la realidad, seguid llamándonos criminales en lugar de ciudadanos. Seguid aumentando la pobreza, la desigualdad y el paro. Seguid dejando que a la gente la estafen, la echen a la calle y los ladrones anden sueltos. Seguid haciendo un escrachemasivo a la población y acabaréis sufriendo un escrache masivo y violento. No es una amenaza, es una advertencia de lo que, desgraciadamente, podría pasar.
Ahora solo van a por vosotros pero mañana irán a por vuestra seguridad, la seguridad que les habéis negado, y a por vuestros privilegios, a por el dinero que les habéis quitado, los coches en los que huis de nosotros, las casas que tenéis y que ellos han perdido, el bienestar que les habéis arrebatado. Querrán infligiros el mismo dolor que le habéis causado. Y a nadie le importará si os hacen daño porque el daño que habréis hecho nos habrá anestesiado a todos. Serán tan violentos como lo habéis sido vosotros. Se saltarán tantas leyes como vosotros habéis violado. Serán peligrosos porque están desesperados. Y serán incontrolables porque no tendrán nada que perder.
Vosotros se lo estáis quitando todo. Vosotros sois los responsables de lo que os pase. Os lo merecéis. Vosotros no sois las víctimas, sois los culpables, sois la causa de los escraches que estáis padeciendo. Vosotros sois el escrache de este país. Le habéis hecho un escrache a esta democracia hasta obligarla a huir por patas. Nos habéis hecho escraches cada vez que nos reuníamos en las plazas y en las calles. Le habéis hecho decenas, cientos de  escraches a los ciudadanos a golpe de porra, recorte, insulto y decretazo.
Sois vosotros los que permitís el acoso a los ciudadanos de una banca miserable que impone una ley injusta. Sois vosotros los que dejáis que miles de familias sean humilladas delante de sus vecinos, que sus casas sean señaladas con una cruz de "desahuciado" en la puerta, que queden marcados como parias y excluidos, que ancianos, niños, enfermos y gente sin recursos estén sufriendo la derrota, la violencia policial y la vergüenza pública. Sois vosotros los que lleváis más de cuatro años haciéndonos un escrache tras otro, los que lleváis años huyendo de los que ahora os persiguen, los que estáis empujando a miles de personas por un barranco por el que os acabarán arrastrando, los que estáis provocando una pobreza, un odio y una desesperación que puede acabar estallando.
Si dejáis que eso ocurra, recordaréis el último verso del poema de Niemöller: “Cuando vinieron a buscarme, no había nadie más que pudiera protestar”. Nadie protestará porque os estaremos persiguiendo todos.

25 d’abril, 2013

#29Jcontraelfeixisme : Adhereix-te!


Desde el grup que impulsem la mobilització de 29J us voldriem demanar l'adhesió a la campanya contra el feixisme i el racisme, per aquest motiu us adjuntem el manifest de la campanya.
Si hi esteu d'acord us voldriem demanar que formalitzessiu la vostra inscripció  al blog de la campanya: http://29jcontraelfeixisme.blogspot.com.es/
Tot seguit, el manifest.


Les migracions de les persones en la cerca de millors condicions de vida no són un fenomen excepcional ni recent. La història de qualsevol país o societat està marcada pels fluxos migratoris, en un sentit o en un altre. En les dues últimes dècades hem vist com els països europeus s’han convertit en receptors d’immigració, per, entre altres factors, la pobresa i la manca d’oportunitats en els països d’origen, i també per la possibilitat de prosperar en els països receptors. Així doncs,  hem vist com Europa, on durant segles la població emigrava a altres continents – i que avui dia torna a produir-se a causa de la crisi -, ha passat a ser destí de la immigració.

El desmantellament progressiu de l’anomenat “estat del benestar” per part dels successius governs de la Unió Europea, sota la influència de lobbys econòmics, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, ha agreujat aquesta situació. La disminució de, per exemple, les ajudes i subsidis que ha comportat l’aplicació d’aquestes polítiques econòmiques, ha fet créixer la sensació de competència entre les persones nouvingudes i la població ja establerta.

La crisi en la qual estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició de partits d’extrema dreta, amb un missatge populista i xenòfob, que ha provocat una sensació distorsionada generalitzada sobre els privilegis dels immigrants vers els autòctons, la qual cosa ha generat una degradació de la convivència i un augment de la crispació social. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col•lectius més desfavorits. No podem oblidar que circumstàncies semblants van permetre l’ascens al poder de Hitler, a Alemanya, i Mussolini, a Itàlia, entre d’altres.

Al Vendrell, i al Baix Penedès, com a la resta dels Països Catalans, un dels partits que més bé representa aquesta demagògia ultradretana i xenòfoba és Plataforma per Catalunya (PxC). Des  que l’any 2003 aquesta formació aconseguí representació a l’Ajuntament del Vendrell hem pogut observar com any darrere any incrementava suports i vots; fins a arribar als 2328 vots (el 17’5%) a les darreres eleccions municipals del 2011, de tal manera que aconseguiren 5 regidories. La demagògia, les mentides, les amenaces i els rumors han estat el seu tret característic des de la seva irrupció. PxC ha crispat la convivència al municipi vendrellenc, aprofitant el descontentament social per atacar els més dèbils i aconseguir benefici electoral.

La competència per aconseguir una part d’aquesta massa de vots ha provocat que altres partits hagin adoptat parts d’aquest llenguatge contra la immigració, i així contribuint a la normalització del discurs de la formació xenòfoba. Pel que fa al cas destacat del Vendrell, en l’anterior legislatura, CiU es va reunir assíduament amb PxC, per tal de pactar punts tan importants com els pressupostos municipals i, després de les darreres eleccions municipals de 2011, fins a l’últim moment, la formació va estar oberta a un possible pacte de govern amb la formació racista i feixista.

Aquesta normalitat institucional també ha provocat que bona part de la societat civil vendrellenca, excepte en moments puntuals, hagi mostrat una actitud cada cop més passiva pel que fa a la presència de regidors i regidores d’extrema dreta al consistori.

La formació xenòfoba no ha limitat la seva expansió al Vendrell. A altres municipis del Baix Penedès, com L’Arboç, amb un 5’07% dels vots, i Santa Oliva, amb un 5’55%, també han estat a punt d’aconseguir representació. Cal destacar que en aquest darrer municipi presentaven com a cap de llista a una coneguda simpatitzant dels moviments neonazis de la comarca. A més a més, també van presentar candidatura a altres municipis del Baix Penedès, com Bellvei (3’81%) o Calafell (3’77%).

Hem d’esmentar, també, la presència de Via Democràtica, escissió de PxC, que també es va presentar al Vendrell (2’02%) i Calafell (3’69%) i Bellvei (1'12%).

És l’hora de dir que ja n’hi ha prou, i de demostrar que volem una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És l'hora de mobilitzar-nos per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme i al feixisme, que només genera desigualtat i violència. És el moment de posicionar-se i deixar de mirar a un altre costat, ja que la nostra indiferència dóna força a les organitzacions racistes i feixistes com PxC.

Per això, les entitats sota signants convoquem tots els vendrellencs i vendrellenques, així com a la resta dels Països Catalans, a manifestar-se pacíficament el dia 29 de juny de 2013. Aquesta jornada de mobilització, així com les setmanes prèvies, han de ser l’espurna que reactivi la lluita, al nostre territori, contra el racisme i el feixisme.

NO AL RACISME, NO AL FEIXISME, NO A PxC!
NO PASSARAN, NO PASSARAN, NO PASSARAN!

22 d’abril, 2013

Ni 7 ni 1 ni mig ni cap!



El proper 5 de juny se celebrarà el primer judici arran dels fets succeïts durant la vaga general del 29 de març del 2012. Aquell dia va haver-hi més de 50 detencions, les quals van continuar fins al setembre i ja se'n sumen més de cent a tot Catalunya. De moment, les peticions fiscals són altes i tant la Generalitat com l’Ajuntament estan prenent partit presentant-se com a acusació particular. A tres veïns del Clot els demanen 7 anys de presó; l’acusació: bolcar contenidors. Cosa que en les seves paraules han traduït en desordres públics, danys i delicte contra la seguretat vial.

El passat 29 de març vam ser moltes les que vam sortir als carrers dels nostres barris i pobles. Ho vam fer decidides a enfrontar-nos a una reforma laboral que precaritza encara més les condicions laborals i a l'assetjament continu per a la privatització de les nostres vides, així com per plantar cara a les persones que són responsables d'aquests processos. Sortint totes juntes vam demostrar que no acceptem que ens facin culpables d’això que anomenen crisi, un pas més per reformular i reformar el capitalisme. Fins ara hem estat pagant els plats trencats d’aquells que ens miren des de dalt i només veuen xifres. Només fins ara…
Al Clot, com a d’altres barris, a primera hora del matí, tres persones van ser detingudes. El jutge va decidir deixar en llibertat amb càrrecs dues d’elles i per a la tercera, va ordenar presó preventiva jugant amb una suposada alarma social. Va ser una de les sis persones que van passar entre tres i cinc setmanes a la presó. Amb la mateixa frivolitat que les havien empresonat les van alliberar a l’espera de judici. En el cas de quatre d’elles, van fer tangible el que pretenien fer amb totes: el jutge els va prohibir d’assistir a manifestacions i reunions reivindicatives al carrer com a mesures cautelars. El cop repressiu arran d’aquesta vaga general va significar un degoteig de detencions, incloent-hi escorcolls domiciliaris, per recordar-nos que pretenen controlar qualsevol intenció d’alçar la veu. A banda dels ferits per l’actuació policial, entre els que n’hi hagueren de molt greus com la pèrdua de visió d’un ull que va patir d’un noi (fet que es va repetir a la vaga del 14 de novembre amb l’Ester Quintana). Afortunadament, el Departament d’Interior no va tenir gaire èxit amb la seva iniciativa per incentivar la delació ciutadana en un web amb fotografies, que mesos després va haver de retirar perquè la seva legalitat va quedar en entredit. No ens ha de sorprendre que se saltin la seva pròpia legalitat. Però el fet que coneguem les seves pràctiques no significa ni que les naturalitzem ni que les acceptem.

La repressió és el mecanisme que utilitzen per instal·lar la por i la desil·lusió dins les nostres vides. És l'intent d'aïllar-nos i paralitzar-nos de la nostra S'hi val tot, es riuen a la nostra cara emprant mètodes legals i il·legals amb total impunitat i cobertura política i mediàtica. És a dir, utilitzen el sistema legal que dóna cobertura als poderosos, elaboren fitxers il·legals policials que fan servir per a controlar les nostres activitats, es produeixen agressions policials sistemàtiques dins la comissaria o al carrer mateix, etc. El simple fet de sortir al carrer pot esdevenir presó: és un fet i està passant. A més, la doble vara de mesurar és tan descarada que ens trobem amb la situació que a nosaltres ens poden enviar a presó 7 anys pel simple fet de moure 4 contenidors, sigui veritat o no. De manera oposada, a l'altra banda hi trobem una llarga llista de gent de bon llinatge amb total llibertat per fer i desfer com volen sense que els passi absolutament res, i amb una justícia feta a mida. Se salten les seves pròpies lleis i aquí no passa res.

Nosaltres ho tenim clar, ens trobem davant la criminalització de la gent que no pot defensar-se o pagar, la criminalització de la pobresa i de les persones que opten pel qüestionament de l'actual model d'organització de la societat: el capitalisme. La seva estratègia per continuar enganyant-nos és simple: es tracta de crear bàndols enfrontats entre oprimides, criminalitzar per separar entre bons i dolents, violentes i pacífiques, innocents i culpables. Pretenen desviar l’atenció per tal d'ocultar les seves grans i evidents estafes i fer-nos creure que no som capaces de decidir per nosaltres mateixes i, fins tot, fer-nos assumir que res del que puguem fer servirà; utilitzar les mil i una maneres de reprimir-nos per abocar-nos a la desil·lusió.
El que no saben és que, oposant-nos a totes aquestes formes repressives, nosaltres seguim teixint lligams més i més estrets i, tot i que ens queda molt per aprendre, d’aquí sorgiran resistències cada cop més fortes. El 29 de març no ens van tocar aïlladament i ara no respondrem aïlladament: Perquè volem fer de la solidaritat la nostra arma. Perquè hem decidit deixar d’estar soles i vèncer la por juntes. Perquè trobar-nos ja és una manera de vèncer.

La llibertat de totes les imputades és la nostra.
La lluita, de totes.

solidaritat29m.noblogs.org

21 d’abril, 2013

POSICIONAMENT DE LA MAREA ROJA 15/04/13


Marea Roja Cultura en Lluita no comparteix el model cultural de la Conselleria de Cultura, que impulsa, al costat de la Fundació “La Caixa” i la Fira de Barcelona, un gran complex museístic a la muntanya de Montjuïc “l’objectiu del qual és la creació d’un gran espai cultural i patrimonial en aquesta zona i dur a terme una gestió integral, el que passarà per la seva coordinació en la programació, comercialització i projecció internacional”.
Denunciem la reiterada utilització que fa de la Cultura el govern de la Generalitat per tal
d’encobrir operacions de transferència de serveis públics a mans privades, vinculades a
operacions urbanístiques i amb criteris clarament mercantilistes, com en el cas del procés
de privatització del Museu Picasso o la sucursal de l’Hermitage al Port de Barcelona.
Marea Roja Cultura en Lluita denuncia el tancament de centres de creació arreu del país en els darrers mesos, com l’Espai Zero1 d’Olot i Can Xalant de Mataró, a més de l’anunci de tancament imminent de la Sala d’Exposicions de Can Felipa, i el perill que passi el mateix amb el Bòlit de Girona i el Centre d’Art de Tarragona. Aquest fet contribueix al desarticulament d’una incipient xarxa de centres de creació i producció arrelats al territori.
Apostem per una cultura de base, de proximitat, que connecti ciutadania i creadors, lluny
dels grans esdeveniments mediàtics que s’esgoten en si mateixos.
Marea Roja Cultura en Lluita denuncia la desproporció del sou del comissari de l’Any
Espriu en relació al moment actual i a la situació de petites companyies i associacions que
encara no han cobrat les subvencions del 2012 i no tenen cap previsió que se’ls pagui ni
expectatives de noves convocatòries per al 2013.
Exigim el pagament prioritari i immediat d’aquests deutes contrets per la Conselleria de
Cultura amb més d’un centenar de petites companyies de teatre i dansa. Denunciem les prioritats de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que aposta clarament per la utilització de la Cultura com a recurs propagandístic, per exemple
en destinar 1.097.000 euros per contractar una oficina tècnica per a la Commemoració del 1714, mentre que s’oblida i menysprea la realitat del teixit cultural del país.
Marea Roja Cultura en Lluita denuncia la pujada de l’IVA a la cultura i les retallades en
els pressupostos públics destinats a la cultura. L’augment de l’IVA no és un fet aïllat en la
política dels governs espanyol i català, forma part d’un ampli procés d’expropiació a la
ciutadania, d’un desmantellament del sistema públic de serveis a les persones, de tots
aquells serveis públics que estan vinculats als drets socials bàsics, com l’educació, la
santitat, l’habitatge i també la cultura, D’aquesta manera s’acaben destruint els febles
mecanismes de redistribució de la riquesa, fet que a més incideix directament en
l’empobriment cultural.
Marea Roja Cultura en Lluita denuncia les condicions laborals dels treballadors de la
Cultura pràcticament en tots els sectors i que generen una nova classe social, el precariat
cultural. La precarietat en el sector cultural no és nova, ve de lluny, i amb la nova reforma
laboral s’agreuja la situació, difícil de sostenir i que implica un accés gairebé impossible al
mercat laboral. Ens afegim i donem suport a les lluites per la dignificació de les feines de la Cultura.
Marea Roja Cultura en Lluita assumeix plenament la necessitat de reformar la legislació hipotecària actual, que afecta greument la ciutadania, i dóna suport a la ILP impulsada per la PAH, la moratòria dels desnonaments, el lloguer social i la dació en pagament amb caràcter retroactiu.
Denunciem la criminalització per part del Govern de les accions pacífiques d’apropament
als diputats del PP per explicar als seus veïns i veïnes la dura realitat social que genera una llei hipotecària que només beneficia els bancs, i fem extensiva aquesta denúncia a les
successives restriccions en l’ocupació pacífica de l’espai públic per part de la ciutadania.
Marea Roja Cultura en Lluita defensa una cultura de base, el teixit creatiu, els 
drets de les persones que treballen per la Cultura i el dret de les persones a accedirlliurement a una cultura per una vida digna.
marearojaculturaenlluita@gmail.com
marearojaweb.wordpress.com 
youtube.com/user/MRAudiovisuals
facebook.com/MareaRoajCulturaEnLluita 
#marearojacultura

20 d’abril, 2013

Ni precintades ni callades


NI PRECINTADES NI CALLADES
Desde hace unos meses, diferentes espacios autogestionados y centros
sociales okupados de Barcelona están siendo atacados y reprimidos por parte
del Ayuntamiento.

*¿Cómo?*
Mediante amenazas de precinto, órdenes de cese de actividades y optando
directamente por una desproporcionada presencia policial, algunas de las
actividades que se llevaban a cabo de manera habitual han sido impedidas y,
en algunos casos, la misma policía ha identificado algunas personas y
requisado material que allí se encontraba.

Larga es la historia, en la ciudad de Barcelona, de los espacios
antagonistas que intentan desarrollarse al margen de las instituciones.
Toda esta red de ateneos, centros sociales, casals y espacios liberados y
autogestionados bebe de una herencia de luchas anteriores, de años y años
de historia, de resistencias cotidianas, de tejer solidaridades y ayuda
mutua.

Se trata de lugares muy diversos donde se desarrollan multitud de
actividades y proyectos políticos, donde se reúnen distintos colectivos,
donde la cultura no es un negocio y los conocimientos y experiencias se
comparten en forma de talleres, charlas, conciertos... de forma
desinteresada y sin fines lucrativos. Se trata de espacios autoorganizados
donde ponemos en práctica otras formas de hacer política, otras maneras de
relacionarnos, otras maneras de vivir al margen de las que nos impone el
poder.

Pero, sobre todo, se trata de espacios que cuestionan las leyes y el orden
de aquéllos que dicen gobernarnos. Espacios, en definitiva, desde donde se
gestan luchas que se oponen frontalmente a la forma de vida que intentan
imponernos.

Es por eso que, casos como: CanVies (sants), Distrito VI (Clot), La
Revoltosa (Clot), Rock & Trini (Trinitat) donde repetidamente, se han
presentado los antidsturbios de la Guàrdia Urbana, para evitar que se desa
rrollaran actividades.

El ejemplo más grotesco, el del Chemical Bunker, donde los antidisturbios
de la G.U. entraron en una fiesta porra en mano, desalojaron a todo el
mundo y requisaron todo el material musical del centro social se estuviera
usando o no, para luego precintar el  espacio hasta el dia de hoy; o
también mencionar otros espacios como el Ateneu Llibertari de Sants, Els
Diables de St Andreu, que todo y no organizar eventos de gran afluencia, y
desarrollarlos en horarios de mañana o tarde les ha llegado la carta del
cese de actividades de pública concurrencia.


*¿Qué se esconde detrás de los precintos?*

*Ellas dicen...*
Medidas de seguridad y control de la sanidad pública. No podemos repetir un
Madrid Arenas!

*Nosotras decimos...*
Cabe decir que la escala de las actividades que se realizan en estos
locales nunca es comparable a la de un Madrid Arenas, suelen ser
actividades culturales o festivas, con connotaciones políticas y populares.

Poniendo como excusa la seguridad de los espacios donde se realizan,
*pretenden
cortar de raíz con las actividades que diversos colectivos y entidades
puedan realizar de forma autogestionada sin la necesidad de disponer de
grandes medios o infraestructuras.* Exigir ciertas condiciones en los
espacios donde se llevan a cabo, conlleva la anulación de aquellos
colectivos que no cuentan con grandes recursos para realizarlas, que no
cuentan con subvenciones o financiación estatal o que no son de caracter
comercial, empresarial o lucrativo (ni lo desean).

*Es el camino de la mercantilización de la cultura y el pensamiento
único.*Si todas las actividades ciudadanas se encuentran bajo el
control estatal o
institucional nos veremos abocados/as a la anulación de la cultura popular
y el pensamiento crítico, amparado en la falsa concepción de que las
Administraciones Públicas velan por nuestra seguridad y buena convivencia.
Detrás de ello se encuentran los intereses de las élites políticas,
puramente economicistas y de homogeneización política e ideológica.

Por la contra, quienes participan en estos espacios son plenamente
conscientes de sus características. El mejor control de calidad es el que
se realiza a través de la cercanía y la confianza. Acaso impondrán también
tasas y requisitos a las calçotadas populares? Qué es lo siguiente?
---------------------------------------------------------------------------------
*Ellas dicen...*
Contribuciones a las arcas públicas. Que los locales amenazados de precinto
no constituyan una competencia “desleal” o disfruten de una “ventaja
competitiva” respecto de otros locales.

*Nosotras decimos...*
La *“legalización”* de las actividades y espacios donde se realizan es una
forma de control y de modelado de *una sociedad cada vez menos autónoma,
más dependiente del capital y del **Papa **Estado para llevar a cabo
cualquier tipo de iniciativa*. Los beneficios que generan tales actividades
siempre són para fines benèficos, nunca van al bolsillo de nadie. No es
comparable a ninguna empresa.

La visión que estas instituciones promulgan lleva a *enfrentar a l**a**s **
pe*rsonas, precarios y precarias,  de forma sistemática “Yo pago impuestos,
por qué él no”.

Muchas veces, detrás de estos enfrentamientos se encuentra el resquemor de
quien sí obedece a ciertas imposiciones estatales aún sin considerarlas
justas ni necesarias pero que, por miedo a represalias, no se ve con
fuerzas de desobedecer o luchar por invertirlas. Al final es el pequeño
comerciante, hostelero/a etc. que se enfrenta a su vecino/a y no a los
aparatos de control y dominación estatales.
--------------------------------------------------------------------------------------
*Ellas dicen...*
Frenar molestias por ruido que se puedan producir a los vecinos

*Nosotras decimos...*
No existe una relación directa entre las quejas vecinales y la amenaza de
precinto a los locales:
Ni todos los locales que han recibido denuncia han sido amenazados de
precinto, ni todos los locales con amenaza de precinto han recibido quejas.

Qué sonsacamos de ello?
Se trata de una lucha estética y política. Por un lado, para debilitar a
aquellos *colectivos* que sí fortalecen el tejido social de los barrios,
*cuyas
ideas van en contra de los intereses de la clase política y cuya forma de
mostrarse choca, en ocasiones, con el paradigma de una Barcelona “guapa” y
comercial.*

Muchos de los colectivos denuncian además una evidencia: *Esa Barcelona
“guapa” es la misma que la convierte en inhabitable.*

Una *Barcelona de escaparate* basada en un “civismo” que *nos explusa de
los espacios públicos* (no jugar al balón, no reunirse en las calles, no
hacer uso de las vías públicas más que como canales que nos dirijan del
trabajo a casa y de casa a los centros comerciales...), ese escaparate en
el que *no tiene cabida la precariedad y que expulsa esa precariedad hacia
la periferia con impagables tasas y alquileres, substituyéndola por pisos
de lujo, apartamentos turísticos o tiendas de alto standing. *

En este punto reivindicamos además la okupación como forma de satifacer
necesidades y además visibilizar esa “marginación de  la precariedad a la
que ellos mismos nos empujan”. Los espacios okupados también se ven
amenazados de precinto y no es casualidad.

*En definitiva...*

Históricamente en *asociaciones vecinales, ateneos,* *centros sociales,
plazas de barrios y pueblos...*se han llevado a cabo comidas populares, se
han encontrado momentos de reunión, de risa, de baile, de canto...en
definitiva, *espacios donde construir relaciones informalmente y que dan
lugar a la creación de un tejido social fuerte, a la capacidad de
autoorganización y apoyo mútuo. Es en esos espacios donde se gestan las
verdaderas políticas sociales para hacer frente a cualquier crisis. *

Esta oleada de represión a locales sociales, responde a la siempre creciete
necesidad de un control estatal para mantener y consolidar su *status quo*.

No lo permitiremos.
No son nuestras leyes.

Ningún precinto acabará con las iniciativas antagónicas al modelo que nos
quieren imponer.
Ni precintadas, ni calladas. Únete a la campaña!

organizemos la respuesta
niprecintadesnicallades@riseup.net