30 de gener, 2015

Acte solidari amb les encausades al cas Pandora (31 de Gener, Germanetes: Viladomat - Consell de Cent)




Companyes,

Com bé us deveu haver assabentat per diferents mitjans, el 16 de desembre passat, sota el nom d’”Operació Pandora” van haver registres a la Kasa de la Muntanya, a ateneus llibertaris de Poble Sec i de Sant Andreu i a una catorzena de domicilis a Barcelona (11), Sabadell, Terrassa i Madrid. El resultat van ser onze detingudes i l’incautament de material informàtic, telèfons mòbils i diferents escrits.

Us convidem a què participeu en l’acte que farem a l’espai Germanetes (C/Viladomat cantonada C/Consell de Cent –metro L1, parada Rocafort, sortida Calàbria-) el proper dissabte 31 de gener, per tal de recollir fons per a les encausades en aquesta operació.

L’acte es compondrà d’una xerrada-debat (12:30) on hi participarà, si més no, una persona que va viure els fets en directe i d’una paella popular (14:00) on es recollirà la voluntat. Els diners recollits es destinaran directament a les encausades.

Us esperem!

Avui són elles. Demà pots ser tu.
Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

19 de gener, 2015

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat: Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h.



El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22 anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els estaments oficials.

La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de presó desproporcionades i injustificades.

Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort en ple carrer de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.

Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen, infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema judicial.

Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials, polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment, quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació alternatius.

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments, els muntatges judicials i policials, els assassinats.

Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la solidaritat de totes i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu. Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència, conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el futur del seu mateix patir.

Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a una, ens toquen a totes.



Intervindran:

Rodrigo Lanza, víctima del muntatge 4F

Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza

Xavier Artigas / Xapo Ortega, directors del documental Ciutat Morta

Alfon, condemnat a 4 anys per la vaga del 14N,

Grup de suport presos anarquistes operació Pandora

Laura Gómez, CGT Barcelona Imputada VG 29M

Zenon, Rereguarda en Moviment

Andrés G. Berrio, Tanquem els CIE

Carles Guillot, Stop Bales de Goma

Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez

Iñaki García, campanya justícia per a Juan Andrés Benítez

Pau Guerra, assemblea CSA Can Vies

Jesús Rodríguez, periodista de la Directa



Actuacions musicals i poesia amb Sílvia i Helen (amigues de Patricia), Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria.



Salut i lluita.

11 de gener, 2015

LA TORMENTA DESATADA DE PANDORA


A nuestra gente, a todxs lxs compañerxs conocidxs o desconocidxs que abrazan las ideas anarquistas y a todxs lxs solidarixs e interesadxs.

La madrugada del 16 de diciembre, un gran despliegue policial irrumpió en los barrios de Sant Andreu, Poble Sec y Gracia de Barcelona, en Manresa, en Sabadell y en el madrileño barrio de Carabanchel, allanando nuestras casas al grito acelerado de «¡policía!» y tras un meticuloso registro fuimos detenidxs 11 anarquistas. Al mismo tiempo también fueron allanados y registrados el ateneu llibertari de Sant Andreu, el ateneu anarquista del Poble Sec, la Kasa de la Muntanya y la vivienda de unos compañeros, sin que se produjeran en estos espacios más detenciones.

Cuando los maderos se cansaron de manosear, grabar y recoger supuestos indicios, lxs detenidxs en Catalunya fuimos conducidxs por separado a diferentes comisarias de las afueras de la ciudad de Barcelona, con el objetivo de dificultar cualquier gesto solidario, y 48 horas más tarde nos trasladaron 600 km hasta la Audiencia Nacional, en Madrid. Después de largas horas de espera donde la hostilidad mutua se cortaba a cuchillo, 4 compañerxs quedaron en libertad con medidas cautelares y a lxs otrxs 7 se nos decretó prisión preventiva sin fianza bajo los cargos de constitución, promoción, dirección y pertenencia a organización terrorista, estragos y tenencia de artefactos explosivos e incendiarios.

En un primer momento se nos trasladó a todxs a la macrocárcel de Soto del Real (Madrid) y se nos aplicó el régimen FIES 3, reservado para los delitos de banda armada. Todas nuestras comunicaciones están intervenidas y aunque no tenemos límite con el número de cartas que podemos recibir, nosotrxs sólo podemos enviar 2 por semana.

Nuestra detención y encarcelamiento se produce en el marco de la «Operación Pandora», orquestada entre la Audiencia Nacional y los Mossos d'Esquadra, contra una organización terrorista ficticia a la que responsabilizan de unas acciones que aún desconocemos. Este último golpe represivo lo entendemos como un ataque al conjunto de ideas y prácticas anarquistas, en un momento en el que el Estado necesita de enemigos internos para justificar una serie de medidas cada vez más opresivas y coercitivas que refuercen las formas de totalitarismo actuales.

Con el tema de la crisis y la inseguridad como telón de fondo, hemos asistido al recrudecimiento del control en las fronteras y de las redadas racistas, de los deshaucios, de las violencias heteropatriarcales y de la explotación laboral, entre un largo etcétera que se traduce en unas condiciones de vida cada vez más miserables para la immensa mayoría.

Estos fríos muros donde hoy nos encontramos encerradxs han escondido las sonrisas que se dibujan en nuestras caras al conocer que familiares, amigos y compañerxs han permanecido horas y horas en las puertas de las comisarias y de la Audiencia Nacional, cuidando de nosotrxs a pesar del frío y de la distancia. Del mismo modo, nos llena de alegría saber que hubo una gran manifestación solidaria y combativa en Barcelona y en algún otro lugar, gestos que nos colman de fuerza y entereza para afrontar de la manera más digna la situación.

Mandamos un saludo siempre combativo, siempre fraterno, a Francisco Solar, Mónica Caballero, Gabriel Pombo Da Silva y a todxs aquellxs indomables que más allá de las fronteras impuestas y pese al encierro, el hostigamiento o las dificultades, no agachan la cabeza y continuan apostando por la lucha.


Nuestro corazón se queda con vosotrxs.

Ahora y siempre, muerte al Estado y viva la Anarquía.

Algunxs anarquistas represaliadxs por la Operación Pandora




Madrid, finales de 2014.