<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045</id><updated>2012-02-17T02:41:51.044+01:00</updated><category term='pintura'/><category term='live'/><category term='anonimat'/><category term='josé luis sampedro'/><category term='plaça catalunya'/><category term='gabilondo'/><category term='mutació'/><category term='insurrección europea'/><category term='Los Pasos Dobles'/><category term='Banc Espanyol de Crèdit'/><category term='duncan jones'/><category term='victor lopez'/><category term='malabo'/><category term='2d&apos;octubre'/><category term='world war web'/><category term='malditos bastardos'/><category term='Sid Vicious'/><category term='embarzao'/><category term='taula periòdica'/><category term='propiedad privada'/><category term='impressions'/><category term='rabia'/><category term='Amador Fernández-Savater'/><category term='kid A'/><category term='vestido de boda'/><category term='mentiras'/><category term='La Haine'/><category term='sanitat'/><category term='Vicente Muñoz Álvarez'/><category term='facebook'/><category term='Film Socialisme'/><category term='López Petit'/><category term='muertos vivientes'/><category term='kubrick'/><category term='Pere Gimferrer'/><category term='tiqqun'/><category term='Ken Robinson'/><category term='desdoblament temporal'/><category term='Miguel Romero'/><category term='Drucker'/><category term='y es que no murió'/><category term='dioses'/><category term='Fritz Zorn'/><category term='Assemblea de Barcelona'/><category term='quo'/><category term='pobreza'/><category term='anonymous'/><category term='novela'/><category term='Europa'/><category term='walsh'/><category term='Bukowski'/><category term='cómo hacer'/><category term='Margarita Padilla'/><category term='1 de maig'/><category term='cortázar'/><category term='proletarios'/><category term='oliver roura'/><category term='Vicenç Navarro'/><category term='lector mal-herido'/><category term='hipermedia'/><category term='La Gatera'/><category term='conciencia'/><category term='Orgull abstemi'/><category term='Occupy Wall Street'/><category term='currar'/><category term='cargolé'/><category term='lovecraft'/><category term='j.s. de monfort'/><category term='Modern Man'/><category term='Han Hoogerbrugge'/><category term='democracia real'/><category term='Senegal'/><category term='afterpop'/><category term='camarero'/><category term='Vitesse'/><category term='hijoputa'/><category term='General Intellect'/><category term='Universidad'/><category term='Slavoj Zizek'/><category term='Clair'/><category term='Kurt Vonnegut'/><category term='George A. Romero'/><category term='Guim Bonaventura i Bou'/><category term='Javier Tomeo'/><category term='papeles inesperados'/><category term='Patricia Heras'/><category term='sicario'/><category term='Común'/><category term='politizaciones'/><category term='España'/><category term='asc'/><category term='Neurotic'/><category term='pensions'/><category term='desvanecimiento'/><category term='tarantino'/><category term='Leonard Cohen'/><category term='alquímia'/><category term='Canal-L'/><category term='troll'/><category term='Lobo Estepario'/><category term='Mars'/><category term='Joan Melém Triodos Bank'/><category term='bancs'/><category term='John Perkins'/><category term='repúblicas forestales'/><category term='malditos'/><category term='cercavila'/><category term='fanservice'/><category term='wikipedia'/><category term='nihilismo'/><category term='underclot'/><category term='Quimera'/><category term='alfaguara'/><category term='ignicionistas'/><category term='sopor aeternu'/><category term='arte visual'/><category term='acampadasol'/><category term='metamorfosi'/><category term='enfermedad'/><category term='rmi'/><category term='deuda'/><category term='la muerte de un burgués'/><category term='Jean-Luc Godard'/><category term='Julian Assange'/><category term='zombies'/><category term='operación megaupload'/><category term='Franco Berardi &apos;Bifo&apos;'/><category term='metachaos'/><category term='Emecé'/><category term='grupo surrealista de madrid'/><category term='off off broadway'/><category term='àfrica'/><category term='oda'/><category term='ab'/><category term='prosa'/><category term='Nietzsche'/><category term='a l&apos;intérieur'/><category term='indignats'/><category term='ballard'/><category term='porta'/><category term='razas'/><category term='le vixen fatale'/><category term='campanar'/><category term='ETA'/><category term='olmos'/><category term='público'/><category term='Traficantes de Sueños'/><category term='shining'/><category term='Vicente Luis Mora'/><category term='joseba elola'/><category term='lecturas'/><category term='Irene'/><category term='Estado de Alarma'/><category term='Alba Cromm'/><category term='mesures indignes'/><category term='wikileaks'/><category term='fabricar'/><category term='maupin'/><category term='papa'/><category term='neorrabioso'/><category term='revolución'/><category term='rock'/><category term='plastic bertrand'/><category term='storytelling'/><category term='Juan Luís Panero'/><category term='clot'/><category term='diseny espacial'/><category term='Pedro Páramo'/><category term='Isaki Lacuesta'/><category term='armónica'/><category term='Carlos Boyero'/><category term='Erik Bordeleau'/><category term='bosc'/><category term='Changing Paradigms'/><category term='sonic youth'/><category term='Jornada de Reflexió'/><category term='cea'/><category term='noam chomsky'/><category term='Pablo Lópiz'/><category term='Liberty Plaza'/><category term='la soledad del deseo'/><category term='bavari'/><category term='carta'/><category term='alcohol'/><category term='jornada de reflexión'/><category term='Roberto Bolaño'/><category term='acampadabcn'/><category term='económico'/><category term='salut'/><category term='Herman Hesse'/><category term='Víctor López'/><category term='Montse Montblanch'/><category term='bloom'/><category term='Miren Etxezarreta'/><category term='Pedro Olalla'/><category term='Juan Rulfo'/><category term='stories'/><category term='omisión'/><category term='KLF'/><category term='crisis'/><category term='ça plane pour moi'/><category term='chupacabras'/><category term='shapes'/><category term='manipulación mediática'/><category term='asco'/><category term='rechazo'/><category term='riaño'/><category term='palabras desde Atenas'/><category term='moon'/><category term='niña'/><category term='corcho'/><category term='robin hood'/><category term='Espai en Blanc'/><category term='why we protest'/><category term='The Suburbs'/><category term='malayalam'/><category term='escribir'/><category term='cuentos de nada'/><category term='cine francés de terror'/><category term='mentides'/><category term='1925'/><category term='ATTAC'/><category term='obsolescencia'/><category term='dinero'/><category term='socorro'/><category term='martyrs'/><category term='maurice blanchot'/><category term='victor lópez'/><category term='literatura'/><category term='Frankl'/><category term='educació'/><category term='ciberespacio'/><category term='lucha multitudinaria'/><category term='Príncipe de Asturias'/><category term='underground'/><category term='rocamadour'/><category term='expropiació'/><category term='Rifkin'/><category term='the daily avalanche'/><category term='relat'/><category term='laberint'/><category term='mites digitals'/><category term='Carmen'/><category term='falsete'/><category term='fin'/><category term='retallades'/><category term='Espíritu Santo'/><category term='crash'/><category term='amnesia'/><category term='cuartillas'/><category term='el país'/><category term='Revuelta estudiantil'/><category term='Panero'/><category term='moviment del 25'/><category term='pirateria'/><category term='libertad'/><category term='profesores griegos'/><category term='Cognitariado'/><category term='ensayos sobre el desorden'/><category term='Rapsodia'/><category term='Pola Oloixarac'/><category term='creació'/><category term='Cromette'/><category term='15-M'/><category term='Anticapitalismo'/><category term='Arcade Fire'/><category term='tales of the city'/><category term='dremen'/><category term='loic'/><category term='Grecia'/><category term='cartografía sentimental'/><category term='relato'/><category term='la contra'/><category term='molinari'/><category term='caution'/><category term='thruman'/><category term='garnier malet'/><category term='resistència'/><category term='cine'/><category term='calle'/><category term='Enric Gomà'/><title type='text'>abiosi</title><subtitle type='html'>BIO Suspensió aparent de la vida per reducció de l'activitat metabòlica             








ESOT Estat de mort aparent</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>164</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-6775006003152396109</id><published>2012-01-20T19:06:00.000+01:00</published><updated>2012-01-20T19:06:30.726+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='loic'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anonymous'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='world war web'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='operación megaupload'/><title type='text'>World War Web</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-QVK0FGyOYCo/Txms3yX3O-I/AAAAAAAACjo/0MIIG4HX1Fk/s1600/_0BE1W.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="215" src="http://2.bp.blogspot.com/-QVK0FGyOYCo/Txms3yX3O-I/AAAAAAAACjo/0MIIG4HX1Fk/s320/_0BE1W.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: black;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;Hoy, tras el cierre por parte del FBI al sitio de descargas&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;Megaupload&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;, fue detenido el empresario alemán Kim Schmitz, fundador del mencionado sitio, en Nueva Zelanda junto a su equipo de colaboradores. Los medios de prensa indican que, por los cargos en su contra, podrían estar en prisión por cincuenta años. Al darse a conocer estos sucesos, el grupo&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;Anonymous&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;hizo un llamado mundial para dar el primer golpe de la denominada primera guerra digital mundial (&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;World War Web&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;) a través de la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;Operación Megaupload&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="background-color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-color: black;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;Anonymous ha comenzado sus ataques en diversas páginas que apoyan la aparentemente congelada ley SOPA, como, por ejemplo, la del Departamento de Justicia de los EEUU; otros sitios, como el de la&amp;nbsp;RIAA (&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;Recording Industry Association of America&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;) y la MPAA (&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;Hollywood&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;), también han sido blanco del grupo de hackers que, a través de su cuenta de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;Twitter&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&amp;nbsp;(@AnonOps), ha informado continuamente sobre sus pasos. Se piensa que unas 5600 personas de todo el mundo están implicadas en estos acontecimientos.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;Es la primera vez en la historia que se conoce un despliegue de esta magnitud, por lo que los usuarios de las principales redes sociales le han llamado&lt;i&gt;World War Web&lt;/i&gt;, marcando para siempre historia del&amp;nbsp;internet. Miles de usuarios indignados por la potencial pérdida de la independencia en&amp;nbsp;internet han tomado partido a favor de&amp;nbsp;Anonymous y la libertad de&amp;nbsp;expresión.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;En esta guerra no están claros quiénes los aliados, pero al parecer está abierta para todo aquel que quiera participar haciendo uso de los medios y herramientas que Anonymous está brindando a través de sus webs como&amp;nbsp;&lt;i&gt;LOIC&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 20px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: black;"&gt;&lt;span style="color: white;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;Al parecer, el FBI acusa a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;Taringa&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;&amp;nbsp;y otros sitios de participar en una&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;megaconspiración&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;&amp;nbsp;por redireccionar a contenido de Megaupload. No sabemos qué puede suceder en las próximas horas o días, o incluso meses, pero les recomendamos que guarden un respaldo de su información si tienen cuentas en sitios que están bajo amenaza. Además, circulan rumores de que la web de Megaupload &amp;nbsp;ha regresado a través de su dirección IP; sin embargo, les recomiendo, para finalizar, que hasta que no se haga público un comunicado oficial, no arriesguen sus cuentas ya que podrían ser víctimas de un robo, o podrían descargar virus que infestarían su computadora.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-6775006003152396109?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/6775006003152396109/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2012/01/world-war-web.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6775006003152396109'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6775006003152396109'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2012/01/world-war-web.html' title='World War Web'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-QVK0FGyOYCo/Txms3yX3O-I/AAAAAAAACjo/0MIIG4HX1Fk/s72-c/_0BE1W.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-8807312392231982365</id><published>2012-01-04T18:08:00.000+01:00</published><updated>2012-01-04T18:08:04.053+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='libertad'/><title type='text'>LA LIBERTAD por Carlos Gutiérrez Horno</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="225" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/34263679?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="400"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/34263679"&gt;La libertad - IED - "10º aniversario digital"&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/user1838287"&gt;carlos gutiérrez h&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com/"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-8807312392231982365?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/8807312392231982365/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2012/01/la-libertad-por-carlos-gutierrez-horno.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8807312392231982365'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8807312392231982365'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2012/01/la-libertad-por-carlos-gutierrez-horno.html' title='LA LIBERTAD por Carlos Gutiérrez Horno'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-8172662029955636799</id><published>2011-11-11T10:03:00.000+01:00</published><updated>2011-11-11T10:03:17.502+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Vicenç Navarro'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='deuda'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Grecia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='España'/><title type='text'>PORQUE GRECIA (Y ESPAÑA) NO SE RECUPERARÁN (Vicenç Navarro)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;El mayor problema que tiene la economía griega no es&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;primordialmente de carácter económico o financiero. Es un problema&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;político. Tiene que ver con el enorme poder que la banca ha tenido, y&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;continúa teniendo, en la estructuración de la Unión Europea y de la&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Eurozona, así como en la génesis de la deuda pública de los países&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;llamados despectivamente PIGS, cerdos en inglés, (Portugal, Irlanda,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Grecia y España). Ahora bien, este poder de la banca ha contado con&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;un gran aliado y cómplice: las clases más adineradas de los países de&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;la Eurozona, incluyendo las de los países PIGS.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Veamos los datos, comenzando por las reglas que los bancos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;escribieron sobre las cuales se establecería la Eurozona. Estas reglas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;son las responsables de que Grecia nunca podrá (ni tampoco España)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;salir de la recesión a través de las políticas que se están siguiendo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Una fue que los Estados, al incorporarse al euro, perdieron el control&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;sobre su propia moneda. Es decir, que en momentos de recesión&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;(cuando la economía está estancada), el estado griego no puede&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;devaluar la moneda y con ello poder abaratar sus productos y&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;venderlos más fácilmente al exterior, recuperándose a base de ello.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Suecia y Noruega, por cierto, se han recuperado de la recesión&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;mucho mejor y más rápido que Finlandia, como consecuencia de que&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;los dos primeros pudieron devaluar su moneda, lo cual no pudo hacer&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Finlandia al pertenecer al euro.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Otra regla es que, al integrarse al euro, los Estados dejaron de&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;tener la potestad de imprimir dinero y establecer el precio del mismo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Cuando un país está en recesión, su Banco Central imprime dinero&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;y/o abarata el precio del dinero, disminuyendo así los intereses&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;bancarios, facilitando que tanto los ciudadanos como los empresarios&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;puedan conseguir préstamos con los cuales consumir bienes y&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;servicios e invertir, y así producir empleo y estimular la economía.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Negarle al estado que tenga control sobre el crédito es imposibilitarle&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;el poder estimular la economía. Una función de un Banco Central es,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;precisamente, la de garantizar el crédito, lo cual funcionó bien en la&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;mayoría de países europeos hasta que llegó la moda neoliberal con el&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Presidente Reagan de EEUU y la Sra. Thatcher de Gran Bretaña, que&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;hicieron creer a muchos gobiernos europeos que desregular el crédito&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;era bueno para un país. El último caso que vimos fue Islandia, que&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;conllevó un enorme problema, como también lo creó en los otros&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;países que desregularon el crédito (que fueron la mayoría).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Y, por si fuera poco, la tercera regla era que un país no podía&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;seguir políticas expansivas de gasto público. Es decir, un estado no&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;podría gastar mucho para estimular la economía, pues el estado,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;según el criterio de Maastricht, no podía tener un déficit estatal&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;mayor del 3% del PIB y una deuda publica mayor del 60% del PIB.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Claro que el criterio no decía cómo debía bajarse el déficit para&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;alcanzar el número mágico del 3%. Pero insistieron en que los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;estados bajaran los impuestos como manera de estimular la&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;economía, considerando erróneamente que los ricos, que eran los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;máximos beneficiarios de los recortes de impuestos, consumirían más&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;que ahorrarían (de hecho, invirtieron en sectores especulativos). Esta&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;insistencia en que el estado bajara los impuestos no dejaba al estado&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;otra alternativa que la de recortar el gasto público. Esto eliminó la&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;posibilidad de que el estado pueda estimular la economía mediante,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;por ejemplo, inversiones en áreas de creación de empleo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Estas tres reglas hacen muy difícil, casi imposible, para Grecia&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;(y para España), salir de la crisis. En realidad, estas reglas fueron&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;muy importantes para que la crisis se presentara en Grecia con la&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;gravedad con laque se ha presentado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;¿QUÉ PASA EN GRECIA? LA ALIANZA DE LA BANCA CON LOS&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;RICOS&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Una característica de Grecia, que comparte con España, es que&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;ha estado gobernada por la ultraderecha por muchos años. La&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;dictadura de los coroneles fue (como lo fue también la dictadura de&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;los generales en España) una dictadura de los ricos en contra de las&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;clases populares. Ello ha determinado que los ricos no tienen la&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;costumbre de pagar impuestos. El fraude fiscal ha sido enorme,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;consecuencia de la laxitud del estado, que ha continuado controlado&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;por los ricos durante la democracia que siguió a la dictadura. En 2010&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;sólo 15.000 griegos, de un total de once millones de ciudadanos,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;declararon al estado ingresos superiores a 100.000 euros al año, lo&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;cual contrasta con la existente concentración de la riqueza y de las&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;rentas, visible en los suburbios de las ciudades griegas. Se considera&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;que casi la tercera parte de la renta nacional (la poseída por los ricos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;en su mayoría) no se declara.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Ello ha forzado al estado griego a endeudarse hasta la médula&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;para pagar los gastos del estado (en infraestructura y en servicios&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;públicos, así como en gastos militares que significan una carga muy&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;importante en el presupuesto nacional). Esta deuda recoge también&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;la deuda incurrida por los gobiernos militares, no elegidos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;democráticamente, y cuyo gasto militar lo tiene que pagar ahora el&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;estado democrático. Éstas son las causas de que el estado griego&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;tenga un problema de déficit del estado (12% del PIB) y de deuda&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;pública, todavía mayor (150% del PIB). Pero esta realidad quedó, en&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;parte, ocultada por el estado con la ayuda del banco Goldman Sachs.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;El diario alemán Der Spiegel descubrió las ocultaciones de las cuentas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;nacionales que el estado griego (gobernado por las derechas) había&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;realizado con la complicidad de aquel banco estadounidense (que&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;recibió un pago por ello de 800 millones de euros). Es imposible que&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;la Comisión Europea (cuya mayoría son de partidos de derechas), no&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;lo supiera. Por cierto, el que era Vicepresidente para Europa del&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;banco Goldman Sachs, que realizó operaciones financieras con el&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;gobierno conservador griego para ocultar la situación real del déficit&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;público del estado griego, el Sr. Mario Draghi será el nuevo&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Presidente del Banco Central Europeo, poniendo a la cabeza de este&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Banco (que es un lobby de la banca, en lugar de ser un Banco&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Central) a la persona que ayudó más al desfalco de las cuentas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;públicas del estado griego.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Cuando el gobierno socialista salió elegido descubrió estos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;problemas, indicando que el déficit y la deuda eran mucho mayores&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;de lo que el gobierno conservador había indicado. El estado está&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;enormemente endeudado. Los bancos alemanes y franceses, pero&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;también los bancos griegos (donde los ricos griegos depositan su&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;dinero) han comprado la deuda pública a unos intereses abusivos. Por&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;cierto, la mal llamada ayuda a Grecia es para asegurarse que el&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;estado griego pagará a tales bancos. Y la enorme austeridad&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;impuesta a la población griega por parte del estado (77.000 millones&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;de euros, de los cuales 28.000 millones serán en recortes de gasto&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;público y 50.000 millones en privatizaciones del patrimonio nacional)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;es para poder pagar a los bancos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;EL EURO Y LA CRISIS&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Este endeudamiento del estado griego es beneficioso para los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;bancos y también para los ricos que no pagan impuestos, forzando al&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;estado a endeudarse aún más. Pero es también beneficioso para los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;ricos y para los bancos extranjeros, pues el estado se siente en la&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;necesidad de privatizar sus propiedades (a unos precios irrisorios)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;con lo cual vemos una enorme demanda de euros por parte de&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;bancos de inversión para comprar tales propiedades. En realidad, en&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;contra de lo que constantemente se dice y se alarma, el euro está en&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;muy buena salud (demasiado buena para los empresarios españoles&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;que tienen problemas para exportar), y ello se debe a la enorme&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;demanda de euros con los cuales se compra la privatización de los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;bienes públicos de Grecia (y de España). Véase el caso de las cajas&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;de ahorros españolas, que se están vendiendo a unos precios muy&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;bajos. Y todo ello con la ayuda del Estado. De ahí que las&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;privatizaciones sean una estrategia impuesta por la banca a los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;países del euro como manera de conseguir la venta del patrimonio y&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;servicios muy rentables de los países periféricos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;Vemos así como el enorme dominio de la banca explica que los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;estados periféricos estén estancados en su deuda sin poder salir de&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;ella, lo cual no ocurre por incompetencia, sino por diseño, pues así&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;consigue introducirse y conseguir mayor rentabilidad al comprar a&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;precios muy bajos lo que antes era público. Cualquier lector de este&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;artículo debiera indignarse. Por cierto, este artículo fue enviado a&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;algunos de los medios de mayor difusión del país, ninguno de los&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;cuales consideró oportuno publicarlo. Agradecería al lector que lo&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana;"&gt;distribuyera lo más ampliamente posible.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-8172662029955636799?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/8172662029955636799/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/11/porque-grecia-y-espana-no-se.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8172662029955636799'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8172662029955636799'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/11/porque-grecia-y-espana-no-se.html' title='PORQUE GRECIA (Y ESPAÑA) NO SE RECUPERARÁN (Vicenç Navarro)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-7984286018701686167</id><published>2011-11-07T13:25:00.000+01:00</published><updated>2011-11-07T13:25:35.512+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='palabras desde Atenas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pedro Olalla'/><title type='text'>Palabras desde Atenas - Words from Athens (Pedro Olalla)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;object style="height: 390px; width: 640px;"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/jX7Kqb21b44?version=3&amp;amp;feature=player_detailpage"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/jX7Kqb21b44?version=3&amp;amp;feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-7984286018701686167?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/7984286018701686167/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/11/palabras-desde-atenas-words-from-athens.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7984286018701686167'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7984286018701686167'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/11/palabras-desde-atenas-words-from-athens.html' title='Palabras desde Atenas - Words from Athens (Pedro Olalla)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-7234984198150387963</id><published>2011-11-06T19:37:00.000+01:00</published><updated>2011-11-06T19:37:33.287+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Los Pasos Dobles'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carlos Boyero'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Isaki Lacuesta'/><title type='text'>La crítica espectacular (Isaki Lacuesta)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;De&amp;nbsp;&lt;a href="http://lacriticaespectacular.blogspot.com/"&gt;http://lacriticaespectacular.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Jw_h7bvwGZk/TrbTtLUfWYI/AAAAAAAACjU/5BsrOdUw_RU/s1600/los-pasos-dobles-520x292.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="179" src="http://1.bp.blogspot.com/-Jw_h7bvwGZk/TrbTtLUfWYI/AAAAAAAACjU/5BsrOdUw_RU/s320/los-pasos-dobles-520x292.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-left: 47pt; text-align: -webkit-auto; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;b&gt;LA CRÍTICA ESPECTACULAR&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-left: 47pt; text-align: -webkit-auto; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;En su artículo “Paso doble” del pasado 7 de octubre, Sergi Pàmies escribe que “el cine de arte y ensayo aplica un código penal distinto del que regula el cine convencional”. Según Pàmies, las películas “de autor” jamás son reprobadas, y por eso le parece ejemplar que uno de los críticos de El País, Carlos Boyero, haya “repudiado y combatido” mi película “Los pasos dobles”. Añade Pàmies que, en cambio, es usual y de buen tono criticar películas “comerciales” como “Larry Crowne”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;Los hechos, sin embargo, desmienten la teoría de Pàmies: hace años que los críticos de los periódicos españoles más vendidos (El País, El Mundo, ABC) denigran e ignoran, de forma sistemática, el cine “de autor o experimental”. Y escribo “ignoran”, porque ésa es la palabra clave: nada se puede reprochar a quién manifiesta sus opiniones honestamente, pero sí a quien renuncia al deber de informar a los lectores. Consultemos la&amp;nbsp; hemeroteca: cuando en 2002, “El viaje de Chichiro” ganó el Oso de Oro, los lectores descubrimos que la mayoría de los cronistas españoles no se habían dignado a verla. En 2006, “Naturaleza muerta” de Jia Zhang-Ké ganó el festival de Venecia, y de nuevo, los críticos de esos diarios prefirieron descansar; al día siguiente, justificaron su falta de profesionalismo describiendo a Zhang-Ké como un chino desconocido, cuya película se proyectó en “un único pase nocturno” (Boyero). Entonces ocultaron al lector que Zhang Ké ya era un cineasta célebre, premiado en festivales de medio mundo; si no lo sabían, hubiera bastado un vistazo al dossier de prensa o a la web del festival para no tener que engañar a sus lectores. [En Internet pueden leer “&lt;a href="http://www.trendesombras.com/num6/art_venecia2006.asp" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;La catatonia nacional”,&lt;/a&gt;&amp;nbsp;de López Fernández, una apasionante recopilación de los insultos proferidos aquel año contra Lynch, Weerasethakul, Resnais, etc]. En 2008, el mismo Boyero se jactó de abandonar su puesto de trabajo, cuando puso al caer de un burro “&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/Revista/Verano/Excentrico/Kitano/insufrible/Kiarostami/elpepirdv/20080829elprdv_10/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Shirin&lt;/a&gt;”, de Abbas Kiarostami, sin haberla visto. Entonces,&amp;nbsp;&lt;a href="http://elpaisyelcine.blogspot.com/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;más de dos cientos&lt;/a&gt;&amp;nbsp;lectores de El País escribimos una carta de protesta por su lamentable cobertura. Fue cómico comprobar cómo varios profesionales de la critica al trabajo ajeno consideraron que nuestra queja era un “ataque a la libertad de expresión”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;A la vista de los hechos, conviene preguntarse: ¿no será el cine la víctima de “un codigo penal distinto” al que regula las secciones del periódico? ¿Cabe imaginar un periodista deportivo que presuma de desconocer quién es Navarro, un crítico político que ignore la existencia de Tony Blair, o un crítico literario que despedace la nueva novela de Jonathan Franzen tras leer solo las cinco “estúpidas” primeras páginas? Sospecho que, para los periodistas y críticos correspondientes, un debate parlamentario o un mal partido de fútbol pueden ser tan o más aburridos que “Shirin”. ¿Y si no nos contaran las resoluciones del Congreso o el resultado de un encuentro porque&amp;nbsp;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;“la vida es muy corta para desperdiciarla con tonterías” (Boyero)&lt;/span&gt;? ¿Da risa, verdad?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;a href="http://www.elboomeran.com/blog/2/rafael-argullol/etiqueta/critica/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Rafael Argullol&lt;/a&gt;&amp;nbsp;ya señaló el&amp;nbsp; intercambio de papeles entre la crítica cultural y la deportiva: mientras en los artículos sobre fútbol abundan “citas cultísimas de los trágicos griegos”, el periodismo cultural se ha plagado de metáforas atléticas. Y es que, al parecer, algunos periodistas culturales se avergüenzan de su tema de trabajo, la cultura, y procuran esconderla bajo un lenguaje tabernario, lo más impreciso posible. Porque ya ni siquiera mandan las cifras de venta del diario, sino la cantidad de clicks que cada artículo obtenga: así, una película que no gusta (algo tan normal, tan poco espectacular) debe convertirse en un escándalo, en una tremenda “gilipollez”. Y una “periodista” como Mabel Galaz puede titular en la portada de El País digital: “Javier Bardem está enfadado y decide acabar con toda la vajilla”, para que solo al clikar encima descubramos que esa escena “&lt;a href="http://lacomunidad.elpais.com/a-quien-le-importa/2010/12/12/la-furia-javier-bardem" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;de momento es ficción”.&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Por eso, la mayoría de lectores de diarios españoles desconocen que Oscar Pérez y Mia de Ribot compitieron en el pasado festival de Venecia con su película&amp;nbsp;&lt;a href="http://wn.com/68th_Venice_Film_Festival__Orizzonti_-_Hollywood_Talkies__Nocturnos" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;“Hollywood talkies”.&lt;/a&gt;&amp;nbsp;Por eso casi ningún diario consideró necesario ofrecer la información adecuada sobre “Todos vós sodes capitás”, de Oliver Laxe, cuando se estrenó tras ganar el premio de la Crítica en la Quinzaine de Cannes. Por eso el espacio mediático dedicado a Larry Crowne es infinitamente superior al que reciben películas como las de Laxe y Perez, en proporción con las inversiones publicitarias respectivas. Demasiado a menudo, en las secciones de cultura se decide qué es noticiable según los criterios del “espectáculo” y el “show business”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;En resumen, si existen “códigos penales distintos” en el periodismo cinematográfico, la diferencia pasa por que en este último se puede mentir,&amp;nbsp; presumir de ignorancia y despreciar tus obligaciones con los lectores y, en consecuencia, ser premiado por ello. Querido Pàmies: si yo fuera novelista, en lugar de celebrar lo que sucede con el cine, iría poniendo mis barbas a remojar…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;ISAKI LACUESTA. LA VANGUARDIA, 6-11-2011&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;b&gt;EXTENSIONES AL ARTÍCULO&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;b&gt;TOLSTOI CONTRAATACA&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;En demasiados artículos especializados (el de Pàmies es un buen ejemplo) subyace aún una hipótesis trasnochada: la división de la cultura en dos ámbitos opuestos, “la alta cultura” y “la cultura popular”. El problema viene de lejos: a finales del XIX, cuando un Tolstoi converso escribe “¿Qué es al arte?”, descubre que toda su vida de literato (es decir, toda su vida) ha sido un error y que, en vez de perder sus mejores años escribiendo “Guerra y paz”, debería haberse dedicado a trabajar para el pueblo: es decir, a bordar manteles y componer canciones cosacas. Con la fe del neófito, Tolstoi concluye que las obras de Shakespeare, Beethoven, Miguel Ángel y las suyas propias deberían desaparecer, en una inesperada premonición de las tesis del “arte degenerado”, aquel que no pertenece al pueblo y que por lo tanto es nocivo. Hoy, las tesis del útimo Tolstoi nos parecen, cuando menos, exóticas y desde luego impracticables, pero no deja de ser pertinente que nos preguntemos el por qué.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&amp;nbsp;En los últimos cien años, la amplitud de las clases medias y una inédita extensión de los sistemas educativos han dado al traste con la vieja división contrapuesta de lo culto y lo popular. Para nosotros, la Capilla Sixtina y la Novena Sinfonía han sido, desde la primera infancia, presencias tan habituales en los medios de comunicación que bien podríamos considerarlas folclore: jamás podríamos tachar de elitistas a estas obras, sino que nos son tan populares y cercanas como Los payasos de la tele, Mazinger Z e Indiana Jones. No por casualidad Spielberg reproducía, en la escena más memorable de&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.lemonwade.com/2011/07/12/jersey-michel-the-situation-angelo/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;ET&lt;/a&gt;, la imagen de los dedos extendidos de Cristo y Dios que Miguel Ángel pintó en el Vaticano.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Así, el programa de televisión (¿cultura popular?) de los Monty Python podía bromear sobre los filósofos griegos, Kandinsky y Toulouse Lautrec&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=l8UCFk2S96w" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;(¿alta cultura?),&lt;/a&gt;&amp;nbsp;del mismo modo que, en la España actual, los humoristas de “Muchachada Nui” graban sketchs sobre los Gremlins y&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=gXiugqqORh4" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Antonio López&lt;/a&gt;&amp;nbsp;sin forzar ninguna impostación. Para las clases medias, eso es lo natural: Jean Renoir lo intuyó a principios del siglo XX, cuando entre “las transformaciones del mundo” señaló que los motivos de las cerámicas y el vestuario de las mujeres empezaban a imitar, inconscientemente, el estilo de los cuadros de su padre&amp;nbsp;&lt;a href="http://quemovida.excite.es/fotos/las-mejores-fotos-de-brigitte-bardot-P394-0-43.html" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Auguste Renoir&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Por eso, cuando algunos críticos de cine insisten en denostar el “arte” y reivindicar “el entretenimiento”, o viceversa, su demagogia cae en saco roto, porque cada vez quedan menos campesinos del antiguo&amp;nbsp;&lt;span style="color: #141414;"&gt;Yásnaya Polaina que puedan leerlos. Por lo demás,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;la mayoría de los mortales sabemos que no tenemos que escoger entre Tintín y Dostoievski, entre Janácek y&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=bbbp9JLWIEs&amp;amp;feature=related" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Don Simón y Telefunken&lt;/a&gt;, porque nadie nos obligará a ir a una isla desierta, y de ser así, tampoco nos preocuparíamos: en un disco portátil de dos teras cabe todo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Sí: el fantasma que filmó Apichatpong Weerashetakul en “Uncle Boonme” era&lt;a href="http://www.nypress.com/article-22169-alien-wookiee.html" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Chewbacca&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;b&gt;El “CÓDIGO PENAL” EN INTERNET&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: TimesNewRomanPSMT;"&gt;“In all of its particular manifestations — news, propaganda, advertising, entertainment — the spectacle represents the dominant&amp;nbsp;&lt;i&gt;model&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black; font-family: TimesNewRomanPSMT;"&gt;of life. It is the omnipresent affirmation of the choices that have&lt;i&gt;already been made&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black; font-family: TimesNewRomanPSMT;"&gt;in the sphere of production and in the consumption implied by that production. In both form and content the spectacle serves as a total justification of the conditions and goals of the existing system”. Guy Debord, “La sociedad del espectáculo”.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;b&gt;Los delitos subjetivos&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Hace unas semanas, me cité en un bar con un conocido crítico de cine que había sido particularmente feroz con mi trabajo. Aproveché para preguntarle por qué el título de su artículo no era una referencia a mi película, sino una broma personal, un juego de palabras con mi nombre. Me miró, sinceramente sorprendido, y me explicó que él jamás hubiera titulado así un artículo suyo en “el periódico”: lo que yo había leído no era más que su blog en el diario digital.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;La respuesta es sintomática. Todavía hay periodistas y directores de diario que siguen considerando que el periodismo “de verdad” se lee en papel impreso y que Internet es lo más parecido a la barra de un burdel. Y aunque ellos sean los primeros adictos a comprobar el número de clicks que lleva cada artículo, como quien controla las cifras de audiencia, no han entendido aún que ya hace tiempo que la mayoría de lectores dejamos de diferenciar entre soportes y solo nos preocupa el contenido de la información.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Eso explica que los principales diarios de España dediquen tan poca atención a revisar las opiniones que publican (porque “publicar” no es “imprimir”, sino “hacer público”): son tan habituales las calumnias e insultos, que al parecer, no escandalizó a nadie que en las ediciones digitales de El Mundo y ABC pudiéramos leer textos que se felicitaban por las muertes del genial Enrique Morente y Joan Brossa (“un gitano menos”, “un catalán menos”);&amp;nbsp; o más recientemente, un ataque a Arturo Ripstein que rezaba “¿qué puedes esperarte de un judío” o “los mejicanos son un poco&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2011/10/03/cultura/1317646455.html" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;EMBRUTECIDOS&lt;/a&gt;…”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;¿Cambia en algo la responsabilidad jurídica del diario que propaga estas opiniones porque sus autores no sean periodistas en plantilla sino lectores anónimos? Cuando un medio de comunicación cobija y difunde opiniones miserables, es el propio medio el que se miserabiliza;&amp;nbsp; cuando estas opiniones sean susceptibles de ser delito, son los responsables de los diarios quiénes deben afrontar las consecuencias penales consecuentes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Sigue primando el discurso paternalista y fariseo, según el cual la publicación de las opiniones de los lectores anónimos busca la igualdad de éstos con los periodistas profesionales (pero sin cobrar): al animalejo lo llaman “democratización de la opinión”. Lo que olvidan añadir es que, cuando pase la gripe de estas primeras décadas con Internet, la verdadera democratización&amp;nbsp; no se basará en que unos y otros cobren los mismos sueldos: la única forma de demostrar que todas las opiniones les merecen de verdad el mismo respeto será aplicándoles la misma ley.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;b&gt;El pionero&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Sin duda, uno de los pioneros en esto de las nuevas tecnologías es Borja Hermoso, el responsable de la sección de Cultura de El País. Ya hace tiempo que pudimos comprobar que, cuando escribe sobre cine, lo hace con conocimiento de causa, a tenor del excelente pulso de palafrenero y gusto por el encuadre que exhibe cuando&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/videos/cultura/Boyero/pelicula/Lars/von/Trier/provocacion/barata/elpvidlmv/20090518elpepucul_2/Ves/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;sostiene el móvil&lt;/a&gt;&amp;nbsp;para grabar a su crítico estrella.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Pero donde Hermoso demuestra su talante vanguardista no es haciendo vídeos, sino en twitter.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Hace unas semanas, Borja Hermoso tecleó: “&lt;b&gt;Isaki Lacuesta&lt;/b&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;: puedes dar el nombre de ese jurado de SS al que, según tú, presionó Boyero para que no ganases? Y si no, cállate, por Dios!”.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;El “tuit” me impresionó por varias razones. La primera de ellas es que no todos los días el director de cultura del diario más vendido de España me ordena callar la boca o convertirme en delator. De hecho, jamás en la vida he coincidido con Borja Hermoso, por lo que consideré que el tu(i)teo proponía un trato familiar insólito. También me sorprendió que Borja Hermoso decidiera efectuar sus pesquisas periodísticas por twitter, puesto que, al no conocerme de nada, no podía saber si frecuento o no ese medio, que por cierto jamás utilizo. En la redacción de El País disponen de mi teléfono móvil por si algún día se muere un cineasta o algún ministro amigo y tienen que llamarme con urgencia. Pero no: en vez de telefonearme, Hermoso creyó más eficaz gritar al viento, lanzar una botella al mar. Periodismo de investigación, lo llaman. Por suerte, no se equivocaba demasiado: el mar anda tan revuelto que mis amigos tuiteros solo tardaron dos días en hacerme llegar su mensaje.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;Borja Hermoso ya mereció hace poco un&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.periodistadigital.com/periodismo/prensa/2011/06/18/borja-hermoso-milagros-perez-oliva-arturo-perez-reverte-antonio-gonzalez-vigil.shtml" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;varapalo&lt;/a&gt;&amp;nbsp;por parte de la defensora del lector de su diario. Ahora me pregunto: ¿ordenar a los cineastas que cierren la boca (¡Por Dios!) forma parte de esa misma línea editorial de la sección que dirige o fue un exabrupto espontáneo y puntual? Ahora se me ocurre malpensar que, tal vez, lo que el director de cultura de El País pretendía era amenazarme: eso, acaso, hubiera sido eficaz si la prensa tuviera aún el mismo poder que ostentaba hace dos décadas. Pero, por suerte o por desgracia, el periodismo escrito y el cine son dos oficios que han perdido la posición central que la sociedad les otorgó a lo largo del siglo XX, y por eso, ahora conviene ejercerlos desde la periferia, modesta por fuerza y por definición. Estas pequeñas reyertas no son, al fin y al cabo, más que los coletazos de fantasmas que se pisan las sábanas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;&lt;b&gt;Recuerdos&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #141414;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;Ya escribí en cierta ocasión que comprendí cual era el poder de la prensa cuando descubrí a mi hermano envolviendo un bocadillo de atún con una de mis críticas de cine. Empecé a publicar en 1994 y, pocos meses después, empecé a cubrir como cronista el festival de San Sebastián. Mis artículos de entonces no eran buenos; una tarde descubría, por ejemplo, quién era Rohmer, iba a la biblioteca, trataba de entender su propuesta (¿por qué diablos los personajes miraban a cámara? ¿quería decir algo?) y después redactaba textos inevitablemente didácticos, puesto que era yo quien estaba aprendiendo al mismo tiempo que escribía. En cierta ocasión, me pareció encontrar analogías entre una escena de Lars von Trier y otra de Dreyer: así lo escribí en un artículo candoroso, pero al día siguiente descubrí que lo habían cortado, “porque ninguno de nuestros lectores sabrá quién es el tal Dreyer”. Traté de argumentar ante mis superiores que incluso yo (un adolescente de clase media crecido en un pueblo de 13.000 habitantes) había aprendido quién era Dreyer precisamente así, gracias a un artículo de prensa en el que hablaban de él. Pero fue en vano: me explicaron que el periodismo tenía que ser como esos políticos que, en vez de proponer su ideología a los ciudadanos, moldean sus ideas en función de los sondeos de opinión y las encuestas.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;Sigo pensando que se equivocaban. El periodismo es el mayor instrumento de divulgación del conocimiento de la modernidad y no podemos permitirnos el lujo de renunciar a su capacidad pedagógica. De Quincey escribió que uno empieza matando viejecitas y termina dejando de limpiarse los dientes. Del mismo modo, uno empieza escribiendo artículos al dictado del marketing y termina anunciando la extinción del Ministerio de Cultura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;&lt;b&gt;Y puntualización definitiva&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;Ah, por cierto, señor Hermoso (internet es lo más parecido a la telepatía): &amp;nbsp;no creo que tenga ninguna importancia y, de hecho, me resulta hasta desagradable, pero sabiendo que a usted le gusta acusarme de falsario y que podría aprovecharlo para pasar por alto todo lo anterior, me siento impelido a explicar lo siguiente: testigos presenciales me cuentan que, en realidad, Carlos Boyero no presionó a ningún miembro del jurado de San Sebastián (por lo que deduzco que mis fuentes del jurado exageraron la nota para demostrarme hasta qué punto les gustaba “Los pasos dobles”). Lo que me explican los testigos es que, en realidad, Carlos Boyero abordó con nocturnidad a un miembro del jurado y, alentado por los míticos gin-tonics del bar&amp;nbsp;&lt;a href="http://pub-dickens-en--guipuzcoa.buscalis.com/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Dicken’s,&lt;/a&gt;&amp;nbsp;se dedicó, no a presionar, sino a proclamar vehementemente sus opiniones sobre algunas de las películas a concurso, entre ellas la mía. Desde mi triple experiencia como periodista, cineasta y cliente ocasional del Dicken’s, debo reconocer que esta versión me parece mucho más verosímil, y resume perfectamente porque el cine y el periodismo han perdido su antiguo papel central.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;En cuanto a cuáles eran mis fuentes y lo que sucedió en Donosti, Borja Hermoso lo sabe perfectamente desde el primer día. Entiendo, por lo tanto, que su tuit era pura retórica.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;&lt;b&gt;LA RETÓRICA: FISKING A BOYERO&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: black; font-family: TimesNewRomanPSMT;"&gt;“In&amp;nbsp;&lt;i&gt;analyzing&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black; font-family: TimesNewRomanPSMT;"&gt;the spectacle we are obliged to a certain extent to use the spectacle’s own language, in the sense that we have to operate on the methodological terrain of the society that expresses itself in the spectacle” (Guy Debord, La sociedad del espectáculo).&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;&amp;nbsp;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;CARLOS BOYERO, EL PAÍS.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #141414;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-bottom: 17pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #141414;"&gt;“LAMENTABLE&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Lamentable/Concha/Oro/exotismo/criptico/elpepicul/20110925elpepicul_8/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;CONCHA DE ORO AL EXOTISMO CRÍPTICO”&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;“Al recibir la delirante Concha de Oro concedida a&amp;nbsp;&lt;i&gt;Los pasos dobles&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&amp;nbsp;escucho en la emocionada boca de la productora y del ufano [“RAE. Ufano: 1. Adj. Arrogante, presuntuoso, engreído. 2. Adj. Satisfecho, alegre, contento”; justo en medio de las dos acepciones se encuentra el límite exacto entre lo subjetivo y lo objetivo; el artículo, por si acaso, ya se había decantado en la cuarta palabra] director Isaki Lacuesta que el equipo que la llevó a cabo en Mali sufrió insolaciones, peligrosas picaduras de insectos, tormentas de arena, malaria y no sé cuántas desgracias más [Lo subjetivo pasa a ser&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.sansebastianfestival.com/es/tv_video.php?v=2159&amp;amp;d=2011-09-24" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;falsedad&lt;/a&gt;. Boyero escuchó mal. Ni Luisa Matienzo ni yo dijimos eso: fue la guionista Isa Campo quien agradeció a los trabajadores de nuestro equipo técnico que aceptaran rodar en condiciones complejas, “en una aventura intensa y apasionada”, y porque pese a que algunos de ellos sufrieron “ataques de malaria e insolaciones (…) todavía nos quieren”]. Que se jugaron literalmente la vida. Y lamentas que el oficio o el arte de hacer películas exija a veces la tarea de los héroes, que los autores sean tan intrépidos y sacrificados como para enfrentarse a tales padecimientos [Boyero, asistiendo a&lt;a href="http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?id=5258" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Cannes 2009&lt;/a&gt;: “&lt;/span&gt;Estoy agotado física y mentalmente, me cuesta andar y caminar. No consigo dormir ni con somníferos. Llevo aquí 10 días y ya me siento demasiado mayor para estas cosas. Lo normal es que diga y escriba mogollón de tonterías. Me estoy planteando seriamente lo de ganarme la vida de otra forma”; “&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Cuando han pasado dos horas me siento literalmente agotado, tengo la impresión de que no se va a acabar nunca” (Boyero, viendo&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/mismo/cansinos/piratas/caribenos/elpepicul/20110515elpepicul_2/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Piratas del Caribe 4&lt;/a&gt;] a cambio de poder regalarle [le, le, lerele] gozo, inquietudes, sentimientos [conozco periodistas que dedican más tiempo a recortar su texto que a escribirlo, con el fin de comprimir el máximo de ideas en el espacio reducido de una columna: evidentemente, éste no es el caso de Boyero, cuyo recurso estilístico más frecuente es “la coma y seguido”: sus catálogos de sinónimos e ideas vagamente afines no tienen otro propósito que rellenar la plantilla cuanto antes] y un universo insólito al amado público [¿ironía? ¡si mis espectadores son tan escasos que puedo amarlos uno a uno…!].&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-bottom: 17pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;También añaden los responsables [no dude que lo somos] de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Los pasos dobles&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&amp;nbsp;que sus padecimientos han merecido la pena, ya que la mayoría del cine actual es aburrido y previsible [Boyero miente aquí deliberadamente para hacer de mí una caricatura de lo que imagina como “autor”, ese insulto. Nunca dijimos eso, sino todo lo contrario: “no creo que hayamos competido con los cineastas que estaban en este festival. Son cineastas que admiro muchísimo. Para nosotros es un enorme lujo poder estar al lado de gente como Kore Eda, Ripstein, Urbizu, Zambrano, Terence Davies, nada más lejos de nosotros que pensar que el cine es una carrera de caballos”]. Y llevando el tal Lacuesta a extremos grotescos su certidumbre de que ha parido algo lírico, original [para desmentir a Boyero, bastaba leer en El País del mismo día la&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Soy/esceptico/poder/premios/elpepicul/20110925elpepicul_2/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;entrevista&lt;/a&gt;&amp;nbsp;que me hicieron Gregorio Belinchón y Rocío García: "No creo que sea una película novedosa, porque bebe de toda la tradición”] y grandioso [“la nuestra es una película muy pequeña”: ceremonia de clausura y rueda de prensa del Kursaal] en medio de la generalizada mediocridad [como dije en&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.sansebastianfestival.com/es/tv_video.php?v=2156&amp;amp;d=2011-09-24" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;la rueda de prensa&lt;/a&gt;: “creo mucho en que haya cine de todos los tipos, como espectador y como cineasta. Y en el cine español está pasando esto, hay cine de todos los estilos. Lo que más echo en falta en el cine español es un poco más de tradición,&amp;nbsp; aprovechar lo que han hecho los que han venido antes. Doy clases en la universidad y me doy cuenta que mis estudiantes conocen a directores tailandeses, camboyanos y filipinos, pero no saben lo que hizo Carlos Saura, Patino, Jaime Chavarri, Camus o Gonzalo Suárez… En España parece que tenemos siempre ganas de cargarnos todo lo que existe y empezar siempre de cero, y así nos va. Si aprovecháramos el trabajo de los maestros… Bueno, en eso estamos”], asegura que si ustedes leen críticas sobre su película calificándola de ininteligible [al parecer, eso es lo único que Boyero escuchó bien: quizá se dio por aludido], no se lo crean. O sea, que los espectadores pasen por la taquilla [como diciendo: estos que hacen películas raras, siempre pensando en forrarse] para palpar la incuestionable verdad, que comprueben en primera persona [te quiero personalmente] la belleza de la criatura que ha engendrado [abreviando: “del engendro”] Lacuesta.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-bottom: 17pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Por su parte, Miquel Barceló ha enviado una nota exaltando el valor de las microminorías y los milagros que el arte puede lograr cuando se asocian los cineastas y los pintores [Boyero vuelve a ver fantasmas: en la nota de Barceló no hay ni rastro de milagros, sino más bien un asomo de nuestras limitaciones y contradicciones: “Los dogon, los pintores, los catalanes de ultramar, tal vez los cineastas. Somos minorías, orgullosas microminorías. Pero también los dogon forman parte de esta mayoría, de esta mitad de la población mundial que carece de lo elemental. Estamos aquí como ejemplo vivo de esta contradicción. La pintura, como el cine, está hecha de la unión de contrarios”]. Igualmente ha resaltado la humanidad y la capacidad de resistencia del pueblo dogón, de gente que carece hasta de lo mas elemental.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-bottom: 17pt; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;No dudo del respeto y la solidaridad de Barceló hacia los habitantes de Mali ni de su amor a una tierra áspera [“una tierra áspera”: Barceló, ése sí que debe ser un héroe intrépido y sacrificado] que le ha inspirado la creación de pinturas fascinantes. Y quiero imaginar que&amp;nbsp;&lt;i&gt;El cuaderno de barro&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;, el documental que ha hecho Lacuesta sobre el trabajo de Barceló allí, debe de ser notable [impostemos ecuanimidad, no se note que nos pasamos de la raya, pero hagámoslo con lo que aún no hemos visto], constatando la habilidad del director en ese género [el documental no es un género, como no lo es la ficción: por eso hay documentales musicales, periodísticos, incluso de terror, y festivales especializados en distintos&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.in-edit.beefeater.es/webapp/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;géneros del documental&lt;/a&gt;] y el privilegio de que Barceló permita que una cámara filme su taller africano y sus relaciones con los nativos [cuando “los nativos” son de Madrid se les llama ”madrileños”; solo cuando llevan boina pasan a ser “lugareños”; por eso mismo,&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.google.com/search?client=safari&amp;amp;rls=en&amp;amp;q=nativos&amp;amp;oe=UTF-8&amp;amp;um=1&amp;amp;ie=UTF-8&amp;amp;hl=es&amp;amp;tbm=isch&amp;amp;source=og&amp;amp;sa=N&amp;amp;tab=wi" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;“nativos”&lt;/a&gt;&amp;nbsp;es aquí un sinónimo de “los negritos”].&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; margin-bottom: 17pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Aclarado mi interés inicial hacia lo que todavía no he visto [gracias de nuevo, sin duda ya nos contará cuando lo vea, ¿verdad?] y la perdurable hipnosis que me provoca la obra de Barceló [¿tal vez aún bajo sus efectos?], reclamo mi derecho a considerar que&amp;nbsp;&lt;i&gt;Los pasos dobles&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&amp;nbsp;no solo es ininteligible, sino también vanamente pretenciosa, mortalmente aburrida, un fracaso narrativo en su intento de mezclar las leyendas y el realismo, un puzle caprichoso, un relato muerto sobre la odisea de un aventurero y artista que creó una especie de Capilla Sixtina en un búnker militar del desierto y lo hundió en la arena para que nadie pudiera destruir su creación, un retrato costumbrista de rituales y ceremonias de Mali que solo provoca indiferencia o tedio, una pseudopelícula en la que solo abandono la somnolencia en las breves secuencias que captan a Barceló pintando [derecho concedido, faltaría más].&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Y por supuesto, estoy de acuerdo con el director en que el veredicto [el cine, carrera de caballos, juicio final] lo otorgarán los espectadores cuando se estrene [la película se había estrenado el viernes anterior]. Tampoco albergo dudas de que la espléndida actriz Frances McDormand, presidenta del jurado y presumible enamorada de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Los pasos dobles&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;, será consecuente en el futuro y se ofrecerá a trabajar [la lógica imposible de esta frase solo puede explicarse a partir de los efectos de la citada hipnosis: ¿se ofrecerá el periodista a trabajar para los productores cuyas películas elogia?, ¿creerá en las prebendas?] incluso gratuitamente [no haría falta; en mis películas cobran hasta “los nativos”] en las próximas y apasionantes ficciones [haremos todo lo posible] de este director tan convencido de su excepcionalidad [“&lt;/span&gt;me ha parecido especialmente emocionante ver, en la imagen de todos los premiados al final de la ceremonia, a&lt;b&gt;Isaki Lacuesta&amp;nbsp;&lt;/b&gt;señalando insistentemente a Kore Eda, como diciendo: “Vean su película. No se la pierdan”, Rafael Suárez&lt;a href="http://minombre.es/rafasuarez/archives/1611" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;, “El descubrimiento del Bósforo&lt;/a&gt;”].&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;“En un mundo que está realmente cabeza abajo, la verdad es un momento de lo falso” (Guy Debord, La sociedad del espectáculo)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;AVISO PARA NAVEGANTES&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Ya critiqué públicamente los modos y la filosofía de Boyero cuando las&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cine/buena/voz/elpepuculcin/20060602elpepicin_9/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;críticas a mis películas&lt;/a&gt;&amp;nbsp;publicadas en El País eran&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cine/Leyenda/tiempo/elpepuculcin/20091120elpepicin_10/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;muy halagadoras&lt;/a&gt;.&amp;nbsp; Evidentemente, no pienso dejar de hacerlo ahora.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Como cineasta, nunca he tenido ningún problema con las críticas negativas a mis películas. De hecho, y en contra de lo que se ha escrito a raíz del pasado festival de San Sebastián, desde mis primeros trabajos he recibido críticas excelentes y demoledoras, y así seguimos. Por ahora, el número de espectadores de mis películas se mantiene parejo, tanto si escriben que he dirigido una obra maestra o una idiotez. Alvaro Arroba y Daniel Villamediana escribieron en Letras de Cine que “Cravan vs Cravan” era un “engendro”, y hoy les sigo considerando amigos y cinéfilos con gusto. Respeto las críticas negativas que acostumbran a hacerme&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/19/cultura/1316439442.html" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Luis Martínez&lt;/a&gt;&amp;nbsp;en El Mundo y Pedro Vallín en La Vanguardia, y siempre es un placer argumentar con este último y tratar de convencernos mutuamente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Sin embargo, la mala fe y la mentira son incompatibles con el ejercicio de la crítica y con el periodismo, y por eso repudio el estilo de Boyero, autoerigido en caricatura de la pereza, de cómo no informar a los lectores.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&lt;b&gt;DETECTOR DE FIRMANTES DE LA CARTA A EL PAÍS CONTRA LA MALA COBERTURA CINEMATOGRÁFICA DE EL PAÍS&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Sobre “Lo que sé de Lola”, de Javier Rebollo,&amp;nbsp;&lt;a href="http://pedraz.wordpress.com/2011/09/13/carlos-boyero-y-alrededores/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Carlos Boyero&lt;/a&gt;&amp;nbsp;había escrito: “Es interesante, tiene estilo, el punto de partida es tan original como atractivo. También me gusta bastante Lola Dueñas y me intriga el friki de su enamorado” (El Mundo,&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elmundo.es/encuentros/invitados/2006/10/2203/" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;encuentros digitales&lt;/a&gt;).&lt;span style="color: #414141;"&gt;&amp;nbsp;“Me interesa bastante el estilo de Javier Rebollo para contar una historia tan arriesgada y, como siempre, me gusta ver y oir a  esa actriz tan convincente como gratamente rara llamada Lola Dueñas (&lt;b&gt;EL MUNDO, 2006).&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #414141;"&gt;&lt;b&gt;En El País, Boyero escribió&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Estilo/vacuidad/elpepicul/20090925elpepicul_10/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;en 2009&lt;/a&gt;:&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;“Sólo recuerdo de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Lo que sé de Lola,&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&amp;nbsp;la anterior película de Javier Rebollo, que había una manchega que después de vivir en París regresaba a su pueblo, pero además de no enterarme de qué iba la movida me dejaron indeseable huella unas imágenes relamidas, diálogos minimalistas y un tono vocacionalmente hermético”.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Definitivamente, sí: Javier Rebollo era uno de los doscientos firmantes de la carta.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&lt;b&gt;PASATIEMPOS&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;¿Se atreven a adivinar ustedes quién es la persona más insultada en la prensa española reciente? ¿Quién puede haber recibido más descalificativos en un solo artículo? ¿Gadafi? ¿Bin Laden? ¿Quizás Mourinho?&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Leamos:&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;“Viscoso”, “mezquino”, “asqueroso”, “melifluo”, “políglota” (sí, “políglota” es ahora un insulto, como lo sigue siendo “afrancesado” y lo son “artista” y “titiritero”), “[representante del]&amp;nbsp;facherío prepotente”, “impresentable”, “atroz”…&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;A estas alturas, queda claro que no puede ser ninguno de los nombres anteriores, ya que la imagen del mal absoluto siempre suscita, como mínimo, un cierto respeto en la prosa de los periodistas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;“Como no creo en el infierno, tampoco puedo deseárselo a un gestor que convirtió un festival estimulante en el paraíso del cine más atroz”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;¿Un gestor?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;En efecto, el objeto de tanto odio es&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.lemonde.fr/cinema/article/2011/09/12/marco-muller-je-suis-fier-d-avoir-essaye-de-montrer-le-cinema-dans-tous-ses-etats_1571038_3476.html" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;Marco Muller&lt;/a&gt;, director del festival de Venecia. ¿Su&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Leon/Oro/indigerible/Fausto/elpepicul/20110911elpepicul_4/Tes" style="color: #2288bb; text-decoration: none;"&gt;pecado&lt;/a&gt;? Programar películas de cine a partir de unos gustos distintos a los de Carlos Boyero.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;No en vano, en la sección de cultura de El País, las personas con criterios distintos a los suyos, a quiénes gustan otras películas, no solo no merecen ningún respeto, sino que deben ser tildados literalmente de “tarados“ o “idiotas”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Recordemos que estamos hablando de películas, de disfrutarlas más o menos, y no de otra cosa. Como exclamaba Berto Romero en su añorada sección de “Buenafuente”: “¡Desproporciooooón!”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;Por lo demás, a falta de cine, la cobertura de Venecia 2011 nos gratificó con uno de los hitos de la comicidad involuntaria moderna. En su crítica a Muller, Boyero escribía que “entendería perfectamente que me mandara unos sicarios”, pero no ¡que le cambiaran de hotel! En el mismo tono de crío despechado, lamentaba que Muller no le hubiera invitado a cenar con la elite de los periodistas. Boyero alegaba, indignado, que él estaba en el festival como representante de su diario y que por tanto debería poder sentarse a cenar con Muller. Es decir: el mismo Boyero que olvida representar a sus lectores durante el visionado de las películas, aprovecha el espacio supuestamente destinado al cine para exigir que, como representante de los lectores, le toca pegarse una comilona.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Estos ejemplos caricaturescos, al límite de la autoparodia, me llevan a la siguiente idea de Kundera, tan cercana a Guy Debord:&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;“La novela (como toda la cultura) se encuentra cada vez más en manos de los medios de comunicación; éstos, en tanto que agentes de la unificación de la historia planetaria, ahondan y canalizan el proceso de reducción; distribuyen en el mundo entero las mismas simplificaciones y clichés que pueda ser aceptados por la mayoría, por todos, por la humanidad entera. Y poco importa que en sus diferentes órganos se manifiesten los diversos intereses políticos. Detrás de esta diferencia reina un espíritu común. (...) Todos tienen la misma visión de la vida que se refleja en el mismo orden según el cual se compone su sumario, en las mismas secciones, en las mismas formas periodísticas, en el mismo vocabulario y el mismo estilo, en los mismos gustos artísticos y en la misma jerarquía de lo que consideran importante y lo que juzgan insignificante. Este espíritu común de los medios de comunicación disimulado tras su diversidad política es el espíritu de nuestro tiempo. Este espíritu me parece contrario al espíritu de la novela [espíritu de la complejidad]” (Milan Kundera).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;El productor Agustín Almodóvar dijo lo mismo en prosa y traducido al español: “Carlos Boyero es Belén Esteban”. Y añado ahora: igual que esas portadas de Muy Interesante que venden sexo y pechuga como ilustración científica y conocimiento.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&lt;b&gt;DICCIONARIO DE TÓPICOS (1):&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;- “ESTOS LO QUE QUIEREN ES HACERNOS SENTIR IDIOTAS”:&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;“Una coartada [la experimentalidad y la ambición artística en el cine”] que (…) ha servido para que unos cuantos impostores y caraduras nos hagan sentir más idiotas de lo que somos en realidad” (Sergi Pàmies, La Vanguardia)&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Nadie tan vanidoso como aquél que piensa que un autor se ha molestado en hacer una obra entera solo para tomarle el pelo. Eso opina uno de los personajes de “El síndrome de albatros”, de Gonzalo Suárez, y yo le secundo.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;¿Le sucederá lo mismo a Pàmies (reconocido futbolero) cuando ve jugar al ajedrez, saltos de esquí o balomano? ¿También pensará que se calzan los esquís y lanzan por los aires solo para&amp;nbsp; que se sienta idiota?&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;En “El arte de la novela”, Milan Kundera definió la palabra “misomuso”: “No tener sentido para el arte no es grave. Se puede no leer a Proust, no escuchar a Schubert y vivir en paz. Pero el misomuso no vive en paz. Se siente humillado por la existencia de una cosa que lo sobrepasa, y la odia”. Según Kundera, la consecuencia es “la misomusia democrática: el mercado en tanto que juez supremo del valor estético”.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;¿Los usuarios del AVE a Madrid se creerán con derecho a criticar la existencia de la línea del cercanías a Puigcerdà porque son “cuatro tarados” que no aceptan las costumbres de la mayoría y, encima, sus vías las pagamos entre todos?&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Poco poquito nos falta para llegar a eso. Al fin y al cabo, escuchamos argumentos parecidos sobre el cine cada día, y ya nos parecen normales hasta a nosotros.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;- “LOS PRIVILEGIADOS DEL CINE”.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;“El peligro es que personas inteligentes participen de una ceremonia de la confusión que quiere preservar los privilegios de una jerarquía que difícilmente puede demostrarse de modo objetivo”. (Sergi Pàmies, La Vanguardia)&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;En el artículo de Pàmies, la personalidad de los privilegiados y cuáles son sus privilegios cae en el terreno de lo ambiguo. ¿A quién alude? ¿A los cineastas experimentales? ¿Los críticos que los defienden? ¿Las películas artísticas que, según él, merecen el aplauso general?&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;En cualquier caso, Pàmies solo cita tres nombres: Carlos Boyero, Terrence Malick y yo.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Así que, por si acaso, y puesto que llueve sobre mojado, aclaremos lo siguiente: mi sueldo, como el de todos los técnicos y productores que han trabajado conmigo, es del dominio público. Pueden encontrarlo en el ICAA. De paso, quien tenga curiosidad, podrá verificar que la mayor parte de la financiación de “Los pasos dobles” no proviene de subvenciones (que las hay, en un porcentaje minoritario), sino de fondos privados: en concreto, de las productoras Tusitala PC y Bord Cadre, así como de la inversión particular de un filántropo suizo que aprecia mis películas.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;A partir de aquí, si los privilegios son de cualquier otra naturaleza, estaré encantado de darles mi dirección para que me los manden cuanto antes. De momento no han llegado. Por cierto: ¿no sería hermoso que algún periodista pusiera en contexto las subvenciones que recibe el cine comparándolas con las de otros sectores? En especial, con el total de dinero que reciben del Estado, de modo directo e indirecto, los mismos diarios que se llenan la boca llamando chupópteros a los del cine.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;¿Quiénes son entonces los privilegiados?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Volvamos a Kundera: “La propaganda oficial en los países comunistas empezó a fustigar el elitismo y los elitistas al mismo tiempo. Con estos términos no designaba a los directores de empresa, a los deportistas célebres o políticos, sino exclusivamente a la elite cultural, a filósofos, escritores, profesores, historiadores, hombres de cine y teatro. Sincronismo asombroso. [El uso de la palabra] deja suponer que en toda Europa la elite cultural está cediendo su lugar a otras elites. Allá, la elite del aparato policial. Aquí, a la elite del aparato de los medios de comunicación. A estas nuevas elites nadie las acusará de elitismo” (1986).&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;-&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; “NO PARECE UNA PELÍCULA ESPAÑOLA”.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Coletilla que, durante décadas, ha servido para referirse a películas de Juan Carlos Fresnadillo, Enrique Urbizu, Alex de la Iglesia, Daniel Calparsoro, Isabel Coixet, Oscar Aibar, Alejandro Amenábar, Javier Rebollo, Chapero Jackson, José Luis Guerín, Marc Recha, Mariano Barroso, Javier Fesser, Gonzalo Suárez, Juanma Bajo Ulloa, Nacho Vigalondo, Jame Balagueró, Paco Plaza… y otros tantos que ahora me olvido. El cine español: todo aquel que parece extranjero.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Viceversa:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;este periodista (este espectador) no parece español.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;&lt;b&gt;- ABRIR LOS HORIZONTES&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: justify; text-indent: 47pt;"&gt;&lt;span style="color: #1d1d1d;"&gt;Decía Sony Rollins que hay dos tipos de música: la que busca confinar al oyente y la que intenta expandirlo. Lo mismo sucede con las películas y con la crítica de cine.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Baudelaire ya señaló que la crítica debe “adoptar un punto de vista exclusivo que abra al máximo los horizontes”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; ¿Cuáles son los horizontes que nos abre el periodismo cultural español a diario? De hecho, podemos medir su extensión geográfica, su verdadero alcance, con absoluta precisión: bastaría calcular qué porcentaje de su tiempo dedican los informativos televisivos a la música, el arte contemporáneo y la literatura, y comprobar cómo, simplemente, sirven de música y telón de fondo a los créditos con que terminan las noticias.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Veremos así cómo la información cultural patria raras veces ha servido para abrir los horizontes sino, literalmente, para cerrarlos.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-7234984198150387963?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/7234984198150387963/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/11/la-critica-espectacular-isaki-lacuesta.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7234984198150387963'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7234984198150387963'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/11/la-critica-espectacular-isaki-lacuesta.html' title='La crítica espectacular (Isaki Lacuesta)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Jw_h7bvwGZk/TrbTtLUfWYI/AAAAAAAACjU/5BsrOdUw_RU/s72-c/los-pasos-dobles-520x292.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-1264605762042956605</id><published>2011-10-27T18:17:00.000+02:00</published><updated>2011-10-27T18:17:09.491+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Príncipe de Asturias'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Leonard Cohen'/><title type='text'>Leonard Cohen, discurs al premi Príncep d'Astúries</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/X4jEI-Wk-n0?feature=player_embedded" width="640"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-1264605762042956605?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/1264605762042956605/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/leonard-cohen-discurs-al-premi-princep.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1264605762042956605'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1264605762042956605'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/leonard-cohen-discurs-al-premi-princep.html' title='Leonard Cohen, discurs al premi Príncep d&apos;Astúries'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/X4jEI-Wk-n0/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-6853882011831177160</id><published>2011-10-26T18:01:00.000+02:00</published><updated>2011-10-26T18:01:58.731+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ETA'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Miguel Romero'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='relato'/><title type='text'>El relato único (Miguel Romero)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-6JZ1mmM-JiY/TqgutFMeTVI/AAAAAAAACjI/6ohLwVrpcVo/s1600/eta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-6JZ1mmM-JiY/TqgutFMeTVI/AAAAAAAACjI/6ohLwVrpcVo/s1600/eta.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;“No ha llegado la Paz, ha llegado la Victoria”. La obra maestra de Fernando Fernán Gómez sobre la guerra civil,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Las bicicletas son para el verano&lt;/i&gt;, terminaba con esta frase que era también una premonición de los sufrimientos que esperaban a los vencidos en la postguerra.&lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Helvetica;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;“Victoria” es la palabra que más se repite ahora tras el comunicado de ETA anunciando el cese definitivo de su actividad militar. “Victoria” de la democracia, del estado de derecho, de la unidad de los demócratas, de la firmeza, de “los cuerpos y fuerzas de la seguridad del Estado”, etc. Incluso los escasos periodistas que uno lee con gusto cada mañana, como Isaac Rosa o Ignacio Escolar, dejan de lado su mirada crítica y se incorporan al coro de la “Victoria”.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Es una muestra de la extraordinaria fuerza del “consenso antiterrorista” instaurado durante estos años, que la única voz significativa disonante haya sido la de Amnistía Internacional, que no se ha sometido a ese relato único, en el que sólo cuentan los atentados de ETA y las víctimas de ETA, todas ellas ensalzadas por el hecho de serlo, hasta el punto que el diario&amp;nbsp;&lt;i&gt;Público&lt;/i&gt;&amp;nbsp;encabeza el listado de víctimas de su contraportada con el nombre de Melitón Manzanas, un torturador sádico, un esbirro de la dictadura, por el que nadie decente derramó una lágrima cuando ETA lo mató en 1968.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Amnistía Internacional denuncia los “abusos graves [cometidos por ETA] contra los derechos humanos, entre ellos ataques directos e indiscriminados contra amplios sectores de la población” pero a continuación se dirige al gobierno español y le emplaza a que “garantice la rendición de cuentas por las violaciones de derechos humanos cometidas por miembros de las fuerzas de seguridad y reforme la legislación y las prácticas antiterroristas que han causado esas violaciones o han contribuido a ellas”. Nadie bien informado puede ignorar que esas “violaciones” han tenido un carácter sistemático y se han agudizado con la ley de partidos, ese invento de Zapatero que inauguró sus servicios a la derecha española, aunque en su momento pasara desapercibido. Y todo el que quiera informarse de la situación de los presos de ETA puede hablar con sus familiares y saber que, bajo la actual Dirección General de Prisiones, se les aplica un régimen inspirado en el que Margaret Thatcher impuso a los presos del IRA (cuando lo vemos reflejado en la formidable película&amp;nbsp;&lt;i&gt;Hunger&lt;/i&gt;&amp;nbsp;de Steve MacQueen todo el mundo se emociona… pero aquello está muy lejos y la pantalla no es la vida): despertándolos cada dos horas, reduciendo al mínimo su tiempo al aire libre y su higiene, cambiándoles constantemente de celda y de cárcel, impidiendo que las familias les hagan llegar libros o comida, obstaculizando al máximo el contacto con sus personas queridas…&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;La sociedad española, y la mayoría de la izquierda española no han querido saber nada de esta infamia. Y ahora como la infamia se ha mostrado eficaz, si hubiera que justificarla abiertamente se la justificaría. En nombre de la "Victoria".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Éste es el relato oficial. Y hay que construir un relato alternativo. Es verdad que la fiebre por el “relato” que ha llegado a la política desde el periodismo no es una buena aproximación a la realidad: la narración obscurece normalmente la información. Pero la historia moderna de este país está determinada por “relatos” que enturbian el conocimiento de la realidad y la memoria: el relato de la Transición, que sobrevive ahora en el relato de la "Victoria", es la mejor prueba de ello. Hay pues que dar una batalla en los relatos. Y, tal como la entiendo, es una batalla a contracorriente. Contra todas las corrientes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Porque es verdad que la historia de ETA está llena de terror, crímenes y asesinatos. Es verdad que ETA ha ido destruyendo sistemáticamente sucesivas posibilidades de soluciones negociadas, en condiciones mucho más favorables que las actuales. Es verdad que ETA ha destruido también oportunidades de fortalecer corrientes de simpatía hacia la causa abertzale en sectores amplios de la izquierda española: la destruyó en Hipercor, y con el asesinato de Miguel Ángel Blanco, y con la serie criminal de los coches bomba hasta el atentado de la T4.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Es verdad que ha sido derrotada por el Estado, pero no por el Estado de Derecho, sino por el aparato de coerción del Estado, con la impunidad garantizada por el “consenso antiterrorista”. Derrotada sin paliativos, hasta en cuestiones simbólicas: apenas unas horas después de la emisión del video con los tres encapuchados, la policía informaba de sus nombres y su historial con todo lujo de detalles, ridiculizando así el siniestro ritual de las capuchas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Pero no es verdad que ETA sea una banda de asesinos y criminales. Es una organización político militar integrada por militantes independentistas vascos. Como lo fue el IRA que ahora es reconocido en Gran Bretaña e internacionalmente como una organización respetable y, por cierto, no especialmente “alternativa” en sus objetivos, ni en su forma de hacer política. Si no se entienden los vínculos ideológicos y políticos de ETA con un sector muy amplio del pueblo vasco, no se entiende nada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;No se entiende en toda su dimensión la derrota de ETA, porque como muy bien ha señalado Petxo Idoyaga: “Frente a la imagen que a veces se ha diseñado mediáticamente de una sociedad vasca ‘pasota’ sobre la confrontación o sobre las víctimas de ETA, hay que decir que el caldo de cultivo para esta decisión de ETA ha sido ese estado activo de la opinión pública vasca, que alcanza a franjas importantes de todo el electorado del PNV, de la izquierda abertzale y del socialista. Esta es la clave para comprender lo que ha ocurrido”. Ese “estado activo” se ha ido oponiendo no sólo a los coches bomba y otras acciones armadas; también a que muchos ciudadanos vascos, cualquiera que fuera su ideología tuviera que vivir escoltado; también a la “socialización del dolor” que intentó amargarles la vida a familiares de los adversarios… Ese amplio rechazo social transversal ha acabado afectando a ETA, porque ETA es una organización política, no una mafia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Tampoco se entenderá el previsible muy buen resultado que obtendrá Bildu el 20-N y que, hay que decir ya que será una magnífica noticia por su significado simbólico, más allá de lo que pueda pensarse o especularse sobre su futura dinámica política. Y será un excelente noticia, no sólo para Euskadi: si queda alguna posibilidad de reconstruir los puentes rotos entre la izquierda alternativa del exterior de Euskadi y la izquierda abertzale, va a depender en mucho del diálogo que pueda establecerse con los diputados de Bildu, si es que este diálogo entra en sus planes políticos. Por cierto, y para que no quede ninguna duda, esos puentes se rompieron por responsabilidad de ETA y sólo por su responsabilidad. Ramón Fernández Durán escribió textos muy acertados sobre este tema.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;ETA ha pesado como una losa, política y moralmente, sobre no diré toda, pero sí la gran mayoría de la izquierda que ha tenido como seña de identidad, política y sentimental, desde los tiempos de la lucha contra la dictadura, la solidaridad con el pueblo vasco y el apoyo al derecho a la autodeterminación. Es verdad que el comunicado de ayer significa quitarse esa losa de encima y es natural sentirse aliviado, como saliendo de una grave enfermedad. Pero habrá que levantar muchas otras losas antes de que llegue una paz que merezca ese nombre y esas no las ha puesto ETA; se están colocando con el relato de la "Victoria".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Y el relato alternativo no es el del comunicado de ETA, que parece desconocer no sólo su derrota, sino las bases para reconstruir condiciones necesarias de vida en común de la ciudadanía vasca. Una vida en común que estará inmersa en conflictos sociales y políticos muy duros, propios de la crisis capitalista, bajo la violencia del mercado.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;Será muy difícil que se pueda construir en ellos una izquierda antagonista con la fuerza social y política necesaria para derrotar al capitalismo. Hoy es muy difícil. Con ETA era imposible. A partir de aquí se puede, o quizás podemos juntos, escribir otro relato.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: center;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="es" style="color: #4a442a; font-family: 'Arial Narrow'; font-size: 10pt;"&gt;Miguel Romero&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="es" style="color: #4a442a; font-family: 'Arial Narrow'; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;es editor de&amp;nbsp;&lt;i&gt;VIENTO&lt;/i&gt;&amp;nbsp;SUR&lt;/span&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span lang="es" style="font-family: Arial; font-size: 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="es"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 11px;"&gt;www.vientosur.org, 21 de octubre de 2011&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-6853882011831177160?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/6853882011831177160/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/el-relato-unico-miguel-romero.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6853882011831177160'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6853882011831177160'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/el-relato-unico-miguel-romero.html' title='El relato único (Miguel Romero)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-6JZ1mmM-JiY/TqgutFMeTVI/AAAAAAAACjI/6ohLwVrpcVo/s72-c/eta.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-1667493114859627379</id><published>2011-10-21T17:13:00.000+02:00</published><updated>2011-10-21T17:13:06.593+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='metachaos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bavari'/><title type='text'>METACHAOS (Alessandro Bavari)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="219" src="http://player.vimeo.com/video/16056709?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="400"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/16056709"&gt;METACHAOS&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/alessandrobavari"&gt;Alessandro Bavari&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com/"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-1667493114859627379?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/1667493114859627379/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/metachaos-alessandro-bavari.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1667493114859627379'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1667493114859627379'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/metachaos-alessandro-bavari.html' title='METACHAOS (Alessandro Bavari)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-159910681584164042</id><published>2011-10-20T17:11:00.003+02:00</published><updated>2011-10-20T17:15:34.238+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Juan Rulfo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nietzsche'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Víctor López'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pedro Páramo'/><title type='text'>APUNTES QUE PARA EL FUTURO DE LA HUMANIDAD Y EL MÍO NO SERVIRÁN PARA NADA (Víctor López)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="ecxMsoNormal" style="margin-bottom: 1.35em; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; color: #2a2a2a; font-family: Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-BvaCnm4GG04/TqA6d4ZuHeI/AAAAAAAACi8/FRdqavrCW1s/s1600/rulfo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="249" src="http://2.bp.blogspot.com/-BvaCnm4GG04/TqA6d4ZuHeI/AAAAAAAACi8/FRdqavrCW1s/s320/rulfo.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: small; line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; Releyendo Pedro Páramo el Analfabeto seguidor del nihilismo de Nietzsche se da cuenta de que hay muchas maneras de escribir y de resolver sobre el papel los negocios del alma y el corazón. Se acuerda del ingenio de las dobleces del siglo de oro español, del ejercicio erasmista e intelectual de Cervantes y ve muy diferente el hachazo al corazón de Rulfo, del lirismo de tempestades y meteorologías distintas que las que anillan las ideas y los traumas de la literatura española e hispanoamericana.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: small; line-height: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;Quizá y sólo dice quizá, pasada la mentirosa y ficticia novela pastoril la novela española fue y es urbana. La gran literatura de Rulfo es de sensibilidad rural y directa con los oídos de las flores y la violencia, una literatura acurrucada en el pesimismo de las nadas y las palabras construidas con el eterno infierno. Sea como fuere, e incluso releyéndola para él es una literatura novedosa la de Rulfo que le aparta de la manera que tiene de leer los clásicos. (Hablar de clásicos). Rulfo es un escritor revolucionario. Cuenta con pasitos los silencios y las palabras que el Analfabeto no ha encontrado en otros mexicanos. Su literatura es la única que ha encontrado que suena inclinada a los huesos de Azuela.&amp;nbsp;&lt;span style="line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: black; line-height: 20px;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-159910681584164042?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/159910681584164042/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/apuntes-que-para-el-futuro-de-la.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/159910681584164042'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/159910681584164042'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/apuntes-que-para-el-futuro-de-la.html' title='APUNTES QUE PARA EL FUTURO DE LA HUMANIDAD Y EL MÍO NO SERVIRÁN PARA NADA (Víctor López)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-BvaCnm4GG04/TqA6d4ZuHeI/AAAAAAAACi8/FRdqavrCW1s/s72-c/rulfo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-8721253084582656754</id><published>2011-10-17T12:45:00.000+02:00</published><updated>2011-10-17T12:45:43.022+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='propiedad privada'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Espíritu Santo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Liberty Plaza'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Occupy Wall Street'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Slavoj Zizek'/><title type='text'>Intervención de Slavoj Zizek en Liberty Plaza, Nueva York</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-bBaJXGKsPag/TpwHEgl_ZPI/AAAAAAAACi0/8joX8TwB2qY/s1600/zizek.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="271" src="http://4.bp.blogspot.com/-bBaJXGKsPag/TpwHEgl_ZPI/AAAAAAAACi0/8joX8TwB2qY/s320/zizek.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;En el crack de 2008 se destruyó más propiedad privada, conseguida con gran esfuerzo, que si todos los presentes se pusieran a destruir día y noche durante semanas. Nos dicen que somos soñadores. Los verdaderos soñadores son aquellos que piensan que las cosas seguirán siendo como son indefinidamente. Nosotros no somos soñadores, sino los que estamos despertando de un sueño que se ha convertido en pesadilla. No estamos destruyendo nada, sino siendo testigos de cómo el sistema se destruye a sí mismo.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;Todos hemos visto la clásica escena de los dibujos animados en la que un coche se acerca a un precipicio y sigue rodando ignorando que está sobre el vacío, y sólo cae cuando el conductor mira hacia abajo y se da cuenta de ello. Esto es lo que estamos haciendo aquí. Estamos diciendo a los chicos de Wall Street “¡eh, mirad abajo!”&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;En abril de 2011 el gobierno chino prohibió que apareciesen en TV, películas o novelas todas aquellas historias que hiciesen referencia a realidades alternativas o viajes en el tiempo. Esta es una buena señal para China, puesto que significa que la gente aún sueña con alternativas, así que hay que prohibir este sueño. Aquí no se piensa prohibir nada de eso, porque el sistema en el poder incluso ha suprimido nuestra capacidad para soñar. Fijaos en las películas que vemos todo el tiempo. Es fácil imaginar el fin del mundo, un asteroide que destruya el planeta y ese tipo de cosas. Pero no se puede imaginar el fin del capitalismo. Así que, qué es lo que hacemos aquí? Dejadme que os cuente un viejo chiste muy bueno de los tiempos del comunismo…&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;Un tipo de Alemania del Este fue enviado a trabajar en Siberia. Sabía que su correo sería supervisado por los censores, así que propuso a sus amigos establecer un código. Si la carta que enviase estaba escrita con tinta azul, entonces lo que en ella se dijera sería cierto y si estaba escrita con tinta roja sería falso. Transcurrido un mes sus amigos recibieron su primera carta. Estaba escrita por entero en azul y decía: todo es maravilloso aquí. Las tiendas están repletas de buena comida. Los cines pasan buenas películas occidentales. Los apartamentos son grandes y lujosos. La única cosa que no se puede comprar es tinta roja.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;Así es como vivimos. Tenemos todas las libertades que queremos, pero nos falta tinta roja, el lenguaje con el que expresar nuestra no-libertad. La manera en que se nos enseña a hablar acerca de la libertad, la guerra, el terrorismo y demás falsifica la libertad. Y esto es lo que estáis haciendo aquí: nos estáis dando tinta roja a todos.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;Pero hay un peligro. No os enamoréis de vosotros mismos. Lo estamos pasando bien aquí, pero recordad: los carnavales son baratos, lo que importa es el día siguiente. Cuando volvamos a nuestra vida normal, habrá cambios entonces? No quiero que alguna vez recordéis estos días como, “oh, éramos jóvenes y fue muy bonito”. Tened en cuenta cual es nuestro mensaje fundamental: que tenemos derecho a pensar alternativas. La regla se ha roto. No vivimos en el mejor de los mundos posibles, pero hay un largo camino por delante. Nos enfrentamos a cuestiones ciertamente difíciles. Sabemos lo que no queremos, pero, ¿sabemos lo que queremos? ¿Qué organización social puede reemplazar al capitalismo? ¿Qué nuevo tipo de líderes queremos?&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;Recordad: el problema no es la corrupción o la codicia. El problema es el sistema que os empuja a rendiros. Estad atentos no sólo a los enemigos, sino a los falsos amigos que ya están actuando para diluir este proceso. De la misma manera en que os dan café sin cafeína, cerveza sin alcohol o helado sin nata, tratarán de convertir esto en una protesta moral inofensiva.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;La razón por la que estamos aquí es que estamos hartos del mundo que recicla latas de Coca-Cola, del mundo del capuccino Starbucks, del mundo que destina un 1% de la riqueza a los niños que pasan hambre. Ya no es suficiente para que estemos a gusto, después de que se hayan subcontratado la guerra y la tortura e incluso después de que las agencias matrimoniales subcontraten a diario hasta nuestra vida amorosa.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;Podemos ver que durante un largo tiempo permitimos que nuestro compromiso político también fuera subcontratado. Lo queremos recuperar. No somos comunistas. Si el comunismo significa el sistema que colapsó en 1990, recordad que hoy esos comunistas son los capitalistas más eficientes y desarraigados. En China hoy tenemos un capitalismo que es aun más dinámico que vuestro capitalismo americano pero que no necesita democracia. Esto significa que cuando critiquéis el capitalismo, no os permitáis que os chantajeen con la idea de que estáis en contra de la democracia. El matrimonio entre la democracia y el capitalismo se ha acabado.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;El cambio es posible. Así que, ¿qué es lo que consideramos posible hoy? Sólo hace falta seguir los medios. Por un lado, en lo que respecta a tecnología y sexualidad, todo parece ser posible. Puedes viajar a la luna. Puedes ser inmortal con la ayuda de la biogenética. Puedes tener relaciones sexuales con animales o lo que sea. Pero mirad el campo de la sociedad y de la economía. En ambos, casi todo se considera imposible. Quieres subir un poco los impuestos para los ricos, te dirán que es imposible, perdemos competitividad. Quieres más dinero para sanidad: te dicen, imposible; esto significa un estado totalitario. Algo falla en un mundo donde se te promete la inmortalidad pero en donde no se puede gastar un poco más para sanidad. Puede que debamos marcar nuestras prioridades directamente aquí. No queremos niveles de vida más altos. Queremos niveles de vida mejores. El único sentido en el que somos comunistas radica en que nos importan los bienes comunes. El bien común de la naturaleza. El bien común de lo que es privatizado por la ley de propiedad intelectual. El bien común de la biogenética. Por esto y sólo por esto debemos luchar.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;El comunismo fracasó absolutamente. Pero los problemas de los bienes comunes están aquí. Te están diciendo que aquí no somos americanos. Pero los fundamentalistas conservadores que reivindican ser verdaderamente americanos, necesitan que se les recuerde algo. ¿Qué es el cristianismo? Es el Espíritu Santo. ¿Qué es el espíritu Santo? Es una comunidad igualitaria de creyentes que están conectados por el amor mutuo y que sólo tienen su propia libertad y responsabilidad para hacerlo. En este sentido el Espíritu Santo está aquí ahora. Y allí en Wall Street hay paganos que están adorando ídolos blasfemos. Así que sólo necesitamos paciencia. Lo único que me atemoriza es que un día nos vayamos simplemente a casa y después nos reunamos una vez al año, tomando una cerveza y recordando nostálgicamente el buen rato que pasamos aquí. Prometámonos que este no será el caso.&lt;/div&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: justify;"&gt;Sabemos que las personas a menudo desean algo pero no lo quieren realmente. No tengáis miedo a querer realmente lo que deseáis. ¡Muchas gracias!&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-8721253084582656754?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/8721253084582656754/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/intervencion-de-slavoj-zizek-en-liberty.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8721253084582656754'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8721253084582656754'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/intervencion-de-slavoj-zizek-en-liberty.html' title='Intervención de Slavoj Zizek en Liberty Plaza, Nueva York'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-bBaJXGKsPag/TpwHEgl_ZPI/AAAAAAAACi0/8joX8TwB2qY/s72-c/zizek.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-5727796123456091012</id><published>2011-10-10T23:50:00.000+02:00</published><updated>2011-10-10T23:50:58.376+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='manipulación mediática'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='walsh'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='noam chomsky'/><title type='text'>10 estrategias de manipulación mediática (Noam Chomsky) + Cita de Rodolfo Walsh</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;1. La estrategia de la distracción El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las élites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. ”Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 2. Crear problemas y después ofrecer soluciones. Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 3. La estrategia de la gradualidad. Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 4. La estrategia de diferir. Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad. La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver “Armas silenciosas para guerras tranquilas”)”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 6. Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión. Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido critico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: &amp;quot;DejaVu Sans&amp;quot;;"&gt;�&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad. Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposible de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad. Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: &amp;quot;DejaVu Sans&amp;quot;;"&gt;�&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 9. Reforzar la autoculpabilidad. Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se auto desvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. Y, sin acción, no hay revolución!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; 10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen. En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídos y utilizados por las élites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;“Reproduzca esta información, hágala circular por los medios a su alcance: a mano, a máquina, a mimeógrafo, oralmente. Mande copias a sus amigos: nueve de cada diez las estarán esperando.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;Millones quieren ser informados. El terror se basa en la incomunicación. Rompa el aislamiento. Vuelva a sentir la satisfacción moral de un acto de libertad. Derrote el terror. Haga circular esta información”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-left: 36.0pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; background: white; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span lang="CA" style="background: white; color: black;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;Rodolfo Walsh&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-5727796123456091012?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/5727796123456091012/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/10-estrategias-de-manipulacion.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5727796123456091012'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5727796123456091012'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/10-estrategias-de-manipulacion.html' title='10 estrategias de manipulación mediática (Noam Chomsky) + Cita de Rodolfo Walsh'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-2676458257229951675</id><published>2011-10-07T14:43:00.000+02:00</published><updated>2011-10-07T14:43:50.176+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Vitesse'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cromette'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='1925'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Clair'/><title type='text'>Jeux Des Reflets Et De La Vitesse (Henry Cromette, germà de René Clair, 1925)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://3.gvt0.com/vi/278-RLCTN6c/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/278-RLCTN6c&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/278-RLCTN6c&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-2676458257229951675?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/2676458257229951675/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/jeux-des-reflets-et-de-la-vitesse-henry.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/2676458257229951675'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/2676458257229951675'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/10/jeux-des-reflets-et-de-la-vitesse-henry.html' title='Jeux Des Reflets Et De La Vitesse (Henry Cromette, germà de René Clair, 1925)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-3449562637993651434</id><published>2011-09-21T17:37:00.002+02:00</published><updated>2011-09-21T17:39:35.252+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fritz Zorn'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mars'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='la muerte de un burgués'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Emecé'/><title type='text'>La muerte de un Burgués (Juan Forn)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Xtq8ozuFfwc/TnoEUzyMRMI/AAAAAAAACiw/gM1qc9XQBak/s1600/burgu%25C3%25A9s+y+burguesa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="260" src="http://3.bp.blogspot.com/-Xtq8ozuFfwc/TnoEUzyMRMI/AAAAAAAACiw/gM1qc9XQBak/s320/burgu%25C3%25A9s+y+burguesa.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;"&gt;En 1981 yo trabajaba en Emecé, ya había sido ascendido de cadete a corrector de traducciones y era el más pichi de la sección: me tocaba corregir las traducciones de novelas románticas, el escalafón más bajo. Por encima estaban los policiales de Séptimo Círculo; por encima, los bestsellers de Grandes Novelistas y por encima, los pocos libros de calidad literaria que por entonces traducía Emecé. De esos libros se encargaba el jefe de la sección, un hombre asombrosamente culto, formal y discreto, cuyas secretas pasiones eran la filosofía (enseñaba Husserl en la facultad) y la música de Schoenberg. Eramos cuatro en la sección: él, dos chicas egresadas del Profesorado y yo. Nos sentábamos en una isla de escritorios enfrentados, rodeados de diccionarios, y sólo se podía hablar cuando él decidía hacer una pausa en su trabajo para ir a servirse un café. Pero cuando en uno de esos ratos libres me pescó leyendo el Doktor Faustus, de Thomas Mann (en lugar de peinar la horrible novela romántica que me había asignado), se compadeció de mí y empezó a darme breves clases de música dodecafónica que me fueron decisivas para entender la simbología del libro (Mann había usado como modelo para su héroe a Schoenberg). Todo iba extraordinariamente bien entre nosotros hasta que llegó una traducción del alemán a nuestra sección. No era nada habitual que Emecé tradujera libros del alemán, y el único capaz de supervisar esas infrecuentes traducciones era él. El libro era un texto autobiográfico de un autor desconocido incluso para él (Fritz Zorn) y, aunque se llamaba Mars en lengua original (por Marte, el dios de la guerra), él prefirió titularlo La muerte de un burgués en castellano.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;"&gt;Por culpa de ese libro se acabaron las miniclases y la camaradería que había nacido entre él y yo. Nunca hubo tanto silencio en aquella sección como durante las semanas en que él estuvo corrigiendo ese libro. Daba miedo interrumpirlo, y daba casi el mismo miedo verlo compenetrado en aquel libro: de pronto levantaba los ojos y se quedaba mirando ciegamente a alguno de nosotros y daba alivio que no hubiera una ventana abierta cerca, porque creo que se hubiera tirado ahí mismo o hubiera tirado a alguna de las chicas o a mí. Nunca dijo una palabra sobre el libro, se tomó una semana de licencia cuando terminó y nosotros sentimos un secreto alivio de que se fuera sin decir nada, pero me consta que hizo un trabajo de orfebre con aquella traducción porque yo fui el encargado de llevarla a la imprenta y, como siempre fui un metido, me puse a leer las primeras páginas antes de ensobrarlas y no pude parar en todo el viaje en colectivo, que sólo me dio para los tremendos dos capítulos iniciales y para pispear el final, estremecedor. El libro se publicó sin pena ni gloria, ni siquiera llegó a mesas de saldo y nunca volví a saber de él hasta que hace una semana me lo encontré, reeditado por un sello español, con el título Bajo el signo de Marte y una faja que lo vende como obra maestra explosiva y desgarradora.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;"&gt;La traducción era la misma y casi se alcanzaban a ver las mínimas cinceladas que le hizo al texto, con pulso estremecido, mi jefe de aquel entonces. Fritz Zorn tenía treinta años cuando escribió su único libro, en unos pocos meses, corrido por la muerte. No llegó a verlo publicado: el cáncer lo devoró antes. Sólo llegó a saber, en su cama de hospital, horas antes de morir, en 1977, que una editorial suiza había aceptado publicarlo. El libro empieza así: “Soy joven, rico y culto; soy infeliz, neurótico y virgen. Provengo de una de las mejores familias de Zürich, he tenido la mejor educación burguesa y me he portado en forma acorde toda mi vida. También me estoy muriendo de cáncer, cosa que cualquiera deduciría automáticamente de lo que acabo de decir”. La apoteosis de la medianía burguesa, esa idea de vivir salpicándose lo menos posible de cualquier cosa, alcanza su máximo esplendor en Suiza (la siempre neutral en toda guerra, que nadie la toque, eso nunca, que traigan su dinero solamente) y dentro de Suiza en Zürich, la más conservadora, la más hipócrita, la que rige a las demás, y dentro de Zürich en la burguesía acomodada de la Costa Dorada en la orilla derecha del lago, donde nació Fritz Zorn en cuna de oro, en una familia en la que de nada se hablaba, nada se exteriorizaba y nada del exterior debía infiltrarse tampoco, nunca. Así pasó Zorn los primeros treinta años de su vida hasta que le descubrieron un tumor en el cuello, y de pronto tuvo nombre aquello que lo asfixiaba desde que tenía uso de razón y no se atrevía ni a pensar en eso. “No soy yo mismo el cáncer que me devora, es mi familia, mi origen, mi herencia, soy el rehén del cáncer burgués”. Con sólo un año de vida por delante se declara en estado de guerra total contra lo que él cree que le causó ese cáncer que está devorándolo y procede a diseccionar en su persona la espeluznante negación de la vida en que consiste la idea de lo burgués. “¿Quiénes son mis enemigos? Mis padres, mi familia, el medio en el cual crecí, la sociedad burguesa, Suiza, el sistema. En el concepto de lo burgués se oculta algo que es hostil a todos. En mi calle, en Zürich, todo debe estar en calma siempre. Se manifiesta como un imperativo: ¡Calma, calma!, como quien dice ¡No vivan, no sufran, no hagan ruido! Yo fui atacado por el mal que ataca en mayor o menor grado a toda nuestra sociedad actual. Yo soy el ocaso de Occidente. Yo soy el carcinoma de Dios.”&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;"&gt;Aquel jefe mío que me había explicado cómo funcionaban en el Doktor Faustus la alegoría entre la música atonal, el pacto con el diablo y el nazismo, sin hacer en ningún momento la menor alusión a lo que estaba pasando en el país en ese momento, leyó este libro como si asistiera a un derrumbe interior, y decidió él solo y silenciosamente cambiarle el título y ponerle La muerte de un burgués. Leyendo ahora el libro no paré de acordarme de la cara con que nos miraba de pronto aquel jefe cuando lo estaba corrigiendo. Todos estábamos muertos de miedo en aquella época, nos diéramos cuenta o no. A cada uno se le chispoteaba por el lugar más inesperado. A este jefe mío le vino cuando este libro lo demolió. El también estaba en el país, aunque se comportara como un suizo. En aquella época, en ambientes como Emecé, ésa era la actitud “civilizada” ante lo que estaba pasando en el país. Pero muy de tanto en tanto pasaban estas cosas chiquitas ahí: uno de ellos les decía, como un suizo, en voz muy baja, desde la tapa de un libro que se publicaría sin pena ni gloria y después se desvanecería en el aire, que algo olía a podrido en la dirección en la que iban, que estaba todo mal, que todo olía a muerte, que no se lo podía negar más. Aunque una semana después volviera a su silla como si aquello no hubiese sucedido.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: red; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;&lt;b&gt;JUAN FORN&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;De:&amp;nbsp;&lt;a href="http://laclase.info/"&gt;http://laclase.info/&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-3449562637993651434?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/3449562637993651434/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/la-muerte-de-un-burgues-juan-forn.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3449562637993651434'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3449562637993651434'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/la-muerte-de-un-burgues-juan-forn.html' title='La muerte de un Burgués (Juan Forn)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Xtq8ozuFfwc/TnoEUzyMRMI/AAAAAAAACiw/gM1qc9XQBak/s72-c/burgu%25C3%25A9s+y+burguesa.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-7287541608696737749</id><published>2011-09-19T11:16:00.000+02:00</published><updated>2011-09-19T11:16:14.461+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='educació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Changing Paradigms'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ken Robinson'/><title type='text'>Paradigma del sistema educatiu (Ken Robinson)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://3.gvt0.com/vi/AZ3JmuaUrxs/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/AZ3JmuaUrxs&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/AZ3JmuaUrxs&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-7287541608696737749?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/7287541608696737749/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/paradigma-del-sistema-educatiu-ken.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7287541608696737749'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7287541608696737749'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/paradigma-del-sistema-educatiu-ken.html' title='Paradigma del sistema educatiu (Ken Robinson)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-2474638371287096716</id><published>2011-09-15T11:35:00.002+02:00</published><updated>2011-09-15T11:35:14.708+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dremen'/><title type='text'>Dremen Day</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://3.gvt0.com/vi/28LWPfIQOSc/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/28LWPfIQOSc&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/28LWPfIQOSc&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-2474638371287096716?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/2474638371287096716/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/dremen-day.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/2474638371287096716'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/2474638371287096716'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/dremen-day.html' title='Dremen Day'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-3276195341645066953</id><published>2011-09-07T12:44:00.000+02:00</published><updated>2011-09-07T12:44:26.746+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mentides'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='quo'/><title type='text'>Les 40 mentides més acceptades</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;Ni el Everest es la montaña más alta del planeta, ni Bell fue el inventor del teléfono. La revista "Quo" ha recopilado las cuarenta mentiras más aceptadas...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1.-¿De verdad los ciempiés tienen cien patas? Parece ser que nunca ha aparecido un ejemplar que tenga ese número exacto. De hecho, la cantidad de patas varía entre 15 y 191 pares.&lt;br /&gt;2.- Las avestruces no entierran su cabeza ante el peligro. Fue el historiador romano Plinio, el primer viajero que vio a estos animales, quien creó este mito. Pero en realidad, lo que hacen no es ocultarse de los intrusos, sino cavar con sus picos los hoyos que servirán de nidos para sus huevos.&lt;br /&gt;3.- Existen más de tres estados de la materia. Todos aprendimos en el cole aquello de sólido, líquido y gaseoso. Pero nos rompieron los esquemas cuando los científicos descubrieron un cuarto: el plasma. Actualmente hay quince estados, sumando a los ya conocidos otros de nombre rimbombante, como perfil de ionosfera, condensado de Bose-Einstein... aunque algunos de ellos solo se han detectado en condiciones experimentales extremas.&lt;br /&gt;4.- ¿Cuál es el país en el que viven más tigres de bengala? La India parece una respuesta evidente, pero no es correcta. Hace un siglo, en la patria de Gandhi podían vivir 40.000 ejemplares, pero actualmente solo quedan unos 4.700. Sin embargo, Estados Unidos se ha convertido en la nueva patria de este depredador, ya que unos 12.000 tigres viven repartidos entre los zoos públicos y privados.&lt;br /&gt;5.- Marte no es de color rojo. Podría ser marrón, naranja o amarillo, porque realmente aún desconocemos el auténtico color de su superficie. Lo que sí se sabe es que el aspecto rojizo que presenta al verlo por el telescopio se debe a la acumulación de polvo en su atmósfera.&lt;br /&gt;6.- Dormir rodeado de plantas no es peligroso. De noche, los vegetales consumen oxígeno y liberan anhídrido carbónico, que es perjudicial para la salud. Pero lo hacen en cantidades tan pequeñas que habría que dormir rodeados de un auténtico vergel y en una estancia herméticamente sellada para que fuera nocivo.&lt;br /&gt;7.- Graham Bell no inventó el teléfono. Fue el italiano Antonio Meucci quien, en 1870, instaló un dispositivo de telecomunicaciones entre el sótano y el dormitorio de su casa de Nueva York. Presentó una solicitud de patente, pero la perdió al no poder pagarla. Finalmente, Bell perfeccionó el invento y lo patentó. Pese a eso, el Congreso de EEUU aprobó en 2002 una resolución que reconocía a Meucci como “padre” del teléfono.&lt;br /&gt;8.- El champán es ¡Alemán! Aunque se atribuye su invención al monje francés Dom Perignon, lo cierto es que un siglo antes los burgundios, un pueblo germano, ya conocían esta bebida. Fueron ellos quienes la llevaron a Francia. Eso sí, a fray Perignon le corresponde el mérito de haberla refinado.&lt;br /&gt;9.- Y los camellos vinieron de américa. Ni del Sahara, ni de Asia. Los fósiles aparecidos en el desierto de Sonora (Arizona) demuestran que los camélidos proceden del actual territorio de EEUU y que emigraron a Eurasia por el estrecho de Bering. Los primitivos camellos americanos tenían el tamaño de ovejas y se extinguieron hace 13.000 años, víctimas de una glaciación.&lt;br /&gt;10.- Tenemos menos cerebro que una hormiga. Si lo medimos en relación a nuestros respectivos tamaños, la verdad es que este insecto nos gana por goleada. Su cerebro solo pesa 0,3 mg, pero representa casi el 6% de su peso total, mientras que el humano, aunque ronda los 2 kg, equivale al 2% del total. Pero ellas solo tienen medio millón de neuronas, y nosotros llegamos a los 15.000 millones. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;11.- El everest no es la montaña más alta del mundo. La mítica cima tibetana mide “solo” 8.848 m. Poco, si lo comparamos con el Mauna Kea, un volcán hawaiano que emerge en medio del Pacífico. Sobre el nivel del mar sobresalen 4.205 m, pero la mayor parte de su estructura (6.000 m) se oculta bajo el agua. Por eso, su altura total medida desde su base submarina es de 10.205 m. Casi 2.000 más que el Everest.&lt;br /&gt;12.- Marco Polo nació en territorio croata, y no en la ciudad de los canales. Vino al mundo en la isla de Korchula, que pertenece a Croacia, aunque en su época estaba ocupada por tropas al servicio de Venecia.&lt;br /&gt;13.- Un día real dura más de 24 horas. La ciencia ha acuñado como medida de tiempo una unidad artificial llamada “día solar medio”, cuya duración, efectivamente, es siempre de 24 horas. Pero la duración de lo que los astrónomos llaman un “día solar verdadero” varía a lo largo del año, y puede llegar a alcanzar las 24 h y 4 minutos.&lt;br /&gt;14.- Mozart no se llamaba Amadeus. Su auténtico nombre era Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart. ¿De dónde viene, entonces, lo de Amadeus? Un príncipe prusiano quedó tan impresionado por la música del joven compositor que le rebautizó cómo Wolfgang Gottlieb (vocablo alemán que significa “amado por Dios”). A Mozart le pareció una cursilería, y se burlaba de la anécdota en cartas escritas a sus amigos: “Ahora tendréis que llamarme Wolfgang Amadeus”, traducción latina de la palabra germana.&lt;br /&gt;15.- Los tulipanes holandeses realmente son turcos. La flor nacional del país de los diques es originaria del territorio otomano. Fue introducida en Occidente en 1544 por un viajero austríaco llamado Ogier Gislain. Pero fue un jardinero vienés, Carolus Clusius, quien llevó en 1593 los primeros bulbos de esta planta a Holanda, cuando fue requerido para cuidar las plantas del palacio real.&lt;br /&gt;16.- Las películas no están hechas de celuloide. Los filmes se fabrican con acetato de celulosa. Este ingrediente no forma parte del celuloide, material plástico compuesto por nitrato de celulosa y alcanfor.&lt;br /&gt;17.- El auténtico puente de Londres está en Arizona. En 1968, el London Bridge estaba muy deteriorado. Pero, dado el coste de la restauración, las autoridades de Londres prefirieron venderlo al millonario americano Robert McCulloch por veinticinco millones de dólares. El magnate lo trasladó piedra a piedra a Lake Havosu, en Arizona.&lt;br /&gt;18.-Los toros no se excitan al ver el color rojo. De hecho, ni siquiera pueden distinguirlo, ya que estos animales son daltónicos y solo son capaces de diferenciar el blanco, el negro y algunos tonos de grises. Por eso, daría igual de qué color fuera el capote del diestro, porque lo que realmente enfurece al animal son los movimientos que el torero realiza con dicha capa.&lt;br /&gt;19.- Santa claus es turco. Pese a que la tradición lo pinta con un trineo rodeado de renos y viviendo en un entorno casi polar, en realidad, San Nicolás de Bari, el santo en el que se basa la leyenda de Papá Noel, nació en Licia, en la actual Turquía. &lt;br /&gt;20.- La penicilina no la descubrió Fleming. Fue Ernest Duchesne, estudiante del Instituto de Medicina Militar de Lyon. Treinta y dos años antes que Alexander Fleming, el francés encontró un hongo con la propiedad de matar bacterias. Desafortunadamente, las autoridades científicas de la época no le hicieron caso, y su hallazgo cayó en el olvido hasta que fue redescubierto por el investigador británico.&lt;br /&gt;21.- El agua sí tiene color y sabor. Únicamente el agua destilada resulta completamente transparente e insípida. Pero tanto el líquido potable como el del mar tienen en su composición iones de sales que le confieren un tono azulado muy leve. Además, la presencia de esas sales y de gases disueltos en ella, como el CO2, le confieren un sabor refrescante y cuasi dulce.&lt;br /&gt;22.- Y también hierve a menos de 100ºC. Efectivamente, esa es la temperatura de ebullición del agua, pero siempre que nos encontremos al nivel del mar. Cuanto mayor sea la altitud, esa frontera de ebullición disminuye, y en lugares de alta montaña el agua hierve a una temperatura menor. De hecho, en el Everest lo hace al llegar a solo 71ºC.&lt;br /&gt;23.- La receta del pollo masala es escocesa. La crearon los fusileros escoceses destinados en la India al mezclar el pollo especiado típico de aquel país con salsa de tomate y nata. &lt;br /&gt;24.- El alcohol no mata neuronas. Fue a finales del siglo XIX cuando los movimientos de abstemios y a favor de la templanza hicieron circular la idea de que el alcohol destruye el tejido cerebral. Lo cual es cierto, pero solo en los casos de alcoholismo y tras años de padecer la enfermedad. Pero una investigación conjunta de la Universidad de Auckland y del Instituto Médico de Goteburgo demostró que el consumo ¡moderado! de alcohol no producía ningún daño neuronal.&lt;br /&gt;25.- Y la vía láctea tendría que llamarse vía alcohólica. El nombre de Vía Láctea viene del latín, y significa “camino de leche”, ya que, según la mitología griega, fue originada por la leche surgida del pecho de la diosa Hera. Evidentemente, hoy sabemos que no está hecha de leche, aunque sí, en parte, de alcohol, ya que los astrónomos han descubierto en su interior una gigantesca nube de metanol de 400.000 millones de kilómetros.&lt;br /&gt;26.- El animal más largo del mundo no es la ballena azul. Aunque se han encontrado ejemplares de estos cetáceos que alcanzan los 33 m de longitud, le gana la partida el Lineus longissimus, una especie de gusano que llega a alcanzar hasta los 40 metros de longitud.&lt;br /&gt;27.- El auténtico número de la bestia es el 616. O sea, que si tu sobrinito Damien tiene un 666 tatuado en la nuca, no tienes que preocuparte de nada. Porque los investigadores del Ashmolean Museum de Oxford volvieron a estudiar los papiros de Oxyrhynchus, que contienen el texto original del Apocalipsis de San Juan, y han descubierto que se habían cometido errores de traducción en la versión que conocemos. Entre ellos, confundir el número 616, que es el que cita el apóstol como marca del Anticristo, con el 666.&lt;br /&gt;28.- El universo no es de color negro. Aunque cuando lo miramos nos parece tan oscuro como la noche, en 2002 dos astrónomos de la Universidad Johns Hopkins, Karl Grazeburg e Ivan Baldry, sacaron un promedio de los colores emitidos por la luz de 200.000 galaxias. Y llegaron a la conclusión de que el dominante en el Universo es (con mucha diferencia) el beis.&lt;br /&gt;29.- San patricio no era irlandés. El patrón de la patria de los U2 no nació en la Eire esmeralda, sino en Escocia, en el año 387, pero fue raptado por unos piratas cuando era adolescente y llevado a Irlanda, donde lo vendieron como esclavo. &lt;br /&gt;30.- Bugs Bunny en realidad es una liebre. Aunque se lo conoce como “el conejo de la suerte”, este personaje de dibujos de la Warner pertenece al género Lepus, cuya principal diferencia con los conejos es que tienen orejas y ojos más desarrollados. Su creador, Tex Avery, lo tenía muy claro, ya que la primera aventura de Bugs se titulaba La liebre salvaje. Pero empezó a decir que era un conejo para esquivar una demanda de otro dibujante, David Hare, quien le acusaba de haber plagiado al personaje de su corto La tortuga y la liebre.&lt;br /&gt;31.- El béisbol no se inventó en Estados Unidos. Por asombroso que parezca, la cuna de este deporte es Cuba. Las crónicas de los primeros marinos españoles que llegaron a la isla en 1492 relatan que vieron a los nativos practicar un juego llamado batos, que consistía en golpear una bola de resina con un leño de madera, aocmpañado de una danza llamada areito.&lt;br /&gt;32.- En el desierto más grande del mundo hace frío. Tendemos a identificar el desierto con calor, y pensamos que el Sahara es el más grande. Pero ese honor le corresponde a la Antártida. El Polo Sur tiene una extensión de catorce millones de kilómetros cuadrados, cuyo promedio anual de lluvia es de 5 mm (un milímetro de lluvia equivale a un litro por metro cuadrado), frente a los 127 mm anuales que registra el Sahara. &lt;br /&gt;33.- En el vudú no se pinchan muñecos con alfileres. Esa práctica pertenece a la brujería europea. En la antigua Grecia, los magos usaban unos amuletos con forma humana llamados kolossoi. La costumbre de clavar en ellos alfileres para maldecir a sus víctimas la comenzaron las brujas medievales, si hacemos caso a lo narrado por el rey Jaime I de Inglaterra en su obra Demonología (1603).&lt;br /&gt;34.-El whisky procede de china. Aunque les duela a los escoceses, es una bebida de origen oriental, traída a Europa por un monje irlandés llamado John Corr.&lt;br /&gt;35.- Y la falda escocesa realmente es irlandesa. Los habitantes naturales de Escocia eran los pictos, esos guerreros que pintaban su cuerpo de azul. Pero, según el historiador Hillaire Belloc, el kilt, la tradicional falda a cuadros, la introdujeron los escotos, otro pueblo emigrado desde Irlanda. &lt;br /&gt;36.- Aristarco de Samos se adelantó a Copérnico. Porque este sabio griego (310-230 a. de C.) fue el primero en sugerir que la Tierra giraba alrededor del Sol. Dejó constancia de ello en un tratado titulado De revolutionibus caelestibus.&lt;br /&gt;37.- El oxígeno y el agua no son los elementos más comunes de nuestro planeta. Es un mineral llamado perovskita (CaTiO3), formado por óxido de calcio y titanio. La razón de que haya tanto es que los científicos creen que la mayor parte del manto y el núcleo terrestres están formados por este compuesto. Hasta ahora ha sido imposible confirmar esta hipótesis, pero los expertos fundamentan sus deducciones en el análisis de los restos procedentes de las erupciones volcánicas.&lt;br /&gt;38.- El cerebro no es gris. Al menos mientras estamos vivos. Dicho órgano está formado por materia blanca (una proteína grasa llamada mielina) y tejido gris (que contiene las neuronas); pero esos nombres son metáforas que no describen el auténtico color del cerebro, que es rosáceo por la profusión de vasos sanguíneos. La falta de riego hace que se vuelva gris oscuro al morir.&lt;br /&gt;39.- Las islas Canarias deben su nombre a los perros. Y no a cierta especie de pájaros. Según el historiador Plinio el Viejo, fueron bautizadas con ese nombre (derivado del termino latino can, perro), en honor a dos mastines que los hombres del Juba de Mauritania capturaron allí, durante una expedición en el año 40 a. de C.&lt;br /&gt;40.- El primer animal en el espacio no fue la perrita Laika, sino una mosca de la fruta que los americanos enviaron fuera de nuestra órbita en un cohete V-2 capturado a los alemanes. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;FUENTE: &lt;a href="http://www.quo.es/ciencia/consultas/40_mentiras_aceptadas"&gt;Quo&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-3276195341645066953?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/3276195341645066953/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/les-40-mentides-mes-acceptades.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3276195341645066953'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3276195341645066953'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/les-40-mentides-mes-acceptades.html' title='Les 40 mentides més acceptades'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-2222942188631765524</id><published>2011-09-06T09:52:00.000+02:00</published><updated>2011-09-06T09:52:08.134+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='shapes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='stories'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kurt Vonnegut'/><title type='text'>Kurt Vonnegut on the Shapes of Stories</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/oP3c1h8v2ZQ/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/oP3c1h8v2ZQ&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/oP3c1h8v2ZQ&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;De&amp;nbsp;&lt;a href="http://melpomenemag.blogspot.com/"&gt;http://melpomenemag.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-2222942188631765524?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/2222942188631765524/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/kurt-vonnegut-on-shapes-of-stories.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/2222942188631765524'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/2222942188631765524'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/kurt-vonnegut-on-shapes-of-stories.html' title='Kurt Vonnegut on the Shapes of Stories'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-8802509810771207028</id><published>2011-09-02T11:27:00.000+02:00</published><updated>2011-09-02T11:27:42.041+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='anonymous'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='facebook'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='fin'/><title type='text'>Facebook ending (Anonymous)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/PajZwRHo0EA/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/PajZwRHo0EA&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/PajZwRHo0EA&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-8802509810771207028?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/8802509810771207028/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/facebook-ending-anonymous.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8802509810771207028'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8802509810771207028'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/09/facebook-ending-anonymous.html' title='Facebook ending (Anonymous)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-4104789540400710997</id><published>2011-08-07T18:42:00.002+02:00</published><updated>2011-08-07T18:47:38.568+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='currar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='público'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='riaño'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='escribir'/><title type='text'>CURRAR PARA ESCRIBIR (Peio H. Riaño, diari Público)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Antes de alimentarse tuvieron que hacer lo inevitable para comer: trabajar en lo que fuera. Trabajar como burros. Trabajar y dormir poco para leer, escribir y hacer lo que fuera para resistir al rodillo de la explotación. William Faulkner compró un uniforme de la RAF al final de la Primera Guerra Mundial y entró en Oxford (Misisipi) cojeando. Dijo que había sufrido un accidente aéreo y consiguió empleos de guardarropa, regidor de teatro, cartero y por la noche cargaba la caldera de carbón de la universidad. Mientras tanto, cuando podía, escribía cuentos con los que ganó algún dinero, hasta que acabó comprando una casa de estilo colonial, con dos criados negros y dedicando 12 horas diarias a la escritura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;La libertad tampoco era suficiente. Alimentarse para vivir era tan esclavo como vivir para comer. A George Perec le costó dejar su empleo de documentalista en un laboratorio médico, a pesar de ser reconocido como escritor. Rechazó ofertas de ascenso porque pensaba que si para un escritor es peligroso hacer carrera en su empleo, peor era depender de la escritura para vivir. Muchos otros coincidían con él en que en 40 horas semanales no había tantos minutos como para dejar sin un segundo su producción literaria.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Sólo cuando lo jubilaron en 1932, Raymond Chandler (1888-1959, EEUU) se planteó seguir un curso de escritura por correspondencia. Firmó su primera novela,&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;El sueño eterno&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;, a los 51 años de edad, la familia petrolera para la que trabajaba como contable le había mandado a casa con 44 años, con una jubilación de cien dólares al mes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Pero 20 años atrás, la hoja de la vida laboral del creador de Philip Marlowe era tan larga como la lista de sus cuentos no publicados. Su primer trabajo fue en Londres, para la Marina real inglesa, en la sección de aprovisionamiento, donde debía registrar municiones. Creía que le quedaría tiempo para escribir poesía, pero encontró un trabajo "&lt;b&gt;completamente embrutecedor&lt;/b&gt;", y entonces pensó en el periodismo. Tan tímido como incapaz de elaborar noticias, lo despedían antes de terminar su periodo de prueba, recuerda Daria Galateria en el libro&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Trabajos alimenticios. Los otros oficios de los escritores&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;, que en septiembre publicará la editorial Impedimenta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;En Nebraska y California, Chand-ler pasó por 36 trabajos más. Todos le decepcionaron por igual: recoger albaricoques diez horas al día, 20 centavos la hora; encordar raquetas de tenis, 12 dólares y medio por semana de 54 horas laborales Hasta que vio la luz: la contabilidad sería su salvación. Su carrera "creció tan rápidamente como una secuoya" gracias a las cuentas de las empresas para las que trabajó durante dos décadas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;En el gran boom petrolífero de Los Ángeles, Chandler entra a trabajar para Dabney, la segunda gran petrolera tras Shell. Asistía al contable de la empresa, que en 1923 fue arrestado por fuga de capitales. El sucesor murió de un ataque al corazón sobre la mesa de trabajo y entonces Chand-ler fue nombrado jefe de contabilidad. Y al poco, subdirector. Le llamaban "el genio": "&lt;b&gt;He sido el mejor manager de Los Ángeles y posiblemente uno de los mejores del mundo&lt;/b&gt;", dijo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Sólo cuando acabó harto de todo eso y logró la jubilación anticipada pudo destripar la vida de los criminales y otros parásitos corruptos de ese mundo de ricos al que Chandler había lavado sus miserias.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Quizás el escritor más incompatible con las obligaciones laborales fue Charles Bukowski (1920-1994). Alentado por un padre dispuesto a acabar con cualquier esperanza huyó de casa a los 19 años, cuando su progenitor tiró por la ventana sus escritos, la máquina y su ropa tras descubrir que el muchacho no usaba la máquina para hacer sus deberes. Pasó por almacenes, se alimentó de chocolatinas, frecuentaba bares deprimentes, vivió en barracas con el techo de cartón embreado, las revistas rechazaban sus cuentos y prefería morirse de hambre a retomar un trabajo regular.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Duros a la fuerza&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Al parecer, sabía trabajar duro, pero lo hacía con mala cara. Si mantenía el trabajo tres semanas, le parecía que ya duraba mucho. Volvió a vagabundear, mandaba cuentos, condujo una ambulancia de la Cruz Roja en San Francisco, trabajó en un servicio de envíos y acumulando "trabajos de mierda". Hasta que en 1950, por casualidad, llegó al trabajo más importante de su vida: estuvo 13 años dedicado al servicio postal.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Todos esos años le pasaron factura en la espalda. Solía quejarse de que el servicio postal lo había matado. Pero cuando conoció a su primer editor, John Martin, debió volver a la vida. Martin dejó su trabajo para dedicarse a la edición a tiempo completo, después de haberle publicado a Bukowski poemas, y le ofreció convertirse en escritor profesional por un pequeño sueldo a cambio de sus derechos de autor. Calcularon: 35 dólares para el alquiler, 20 para la comida, 15 para la cerveza y los cigarrillos, además del teléfono y el gas. Algo más de cien dólares. Pero su nuevo trabajo tampoco le gustó: "Es más fácil trabajar en una fábrica. Allí no hay presión", dijo a un amigo antes de su primera conferencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Otros como George Orwell (1903-1950) necesitaron los peores trabajos para acercarse a los problemas reales. Prefirió no ir a la universidad y marchar a Birmania con 19 años para trabajar como policía. Allí debía adiestrar a los subinspectores, pero a los dos años abandonó: "No soportaba meter en prisión a la gente por hacer las mismas cosas que él habría hecho de encontrarse en parecidas circunstancias", como apareció escrito en la contraportada de&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Días en Birmania&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Tenía un nuevo sueño: quería ser escritor. Para convertirse en ello sintió que debía abandonar los privilegios y la respetabilidad, y vivir la vida de los marginados. Viajó hasta París, se quedó sin dinero, empeñó su ropa y terminó convertido en un perfecto vagabundo. Trabajó como lavaplatos de siete de la mañana a nueve de la noche, en un sótano en el que ni siquiera podía estar de pie. Pasó la Navidad de 1931 en la cárcel, por vagabundeo una semana antes de la vigilia Debió volver a ver la luz y empezó a trabajar en una pequeña escuela privada, con 15 niños de &lt;st1:metricconverter productid="10 a" w:st="on"&gt;10 a&lt;/st1:metricconverter&gt; 16 años. Sólo cuando contactó con militantes socialistas se convirtió en el escritor político que firmó obras maestras como&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;El camino de Wigan Pier&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;,&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Rebelión en la granja&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;o&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;1984&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;A los 21 años, Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) obtuvo el título de piloto. Diez años después, ya era una leyenda, cuando fue a recibir un premio literario con traje y alpargatas. Había volado 20 horas y no se había afeitado desde hacía tres días. Trató de pagar sus deudas con un récord de vuelo para el que había un premio de 50.000 francos, pero cayó al desierto y allí aparecería&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;El principito&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;.&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;En el desierto escribió de noche la fábula más leída del mundo&lt;/b&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;El escritor suizo Blaise Cendrars (1887-1961) también cosechó un número infinito de trabajos, y en varios continentes: representante de bisutería en Rusia, fogonero en Pekín, apicultor en Francia, cazador de ballenas en Noruega, saltimbanqui en Londres, figurante de&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Carmen&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;en Bruselas, en Nueva York, pianista de cine y descargador en los mataderos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Gorki (1868-1936) tampoco lo pasó bien en su búsqueda de pan. Con 11 años entró en una zapatería de señoras, siguió como pinche en un vapor por dos rublos al mes, a los 16 años fue a la universidad y lo compaginaba descargando barcos a las orillas del Volga, o 14 horas en una fábrica de galletas. Y en el justo momento de la historia, cuando todo parecía abocado a repetirse hasta acabar machacado por la rutina de un trabajo devastador, vuelve a aparecer un amigo que anima al escritor a mover sus cuentos. Gorki consigue publicar uno en un periódico, cuando le preguntan cómo firmará recuerda a su cruel abuelo, quien le llamaba "gorki", "amargo". Entonces comenzó la fortuna literaria y dos artículos al día, trabajo en galeras.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Algunos casos sonados, como el de la escritora francesa Colette (1873-1954), utilizaron su fama para hacer crecer una pequeña empresa con la que ganar dinero. En 1932, en plena Depresión, abrió, con casi 60 años, un instituto de belleza, financiado por la princesa de Polignac y por el bajá Al-Glawi y con el apoyo del ministro Maginot. La autora creó polvos y cremas, diseñó hasta el logo de las etiquetas (un dibujo de su perfil), atendió personalmente a los clientes en los grandes almacenes y sucursales que abrió por toda Francia. Pero el instituto de belleza no funcionó.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Jack London (1876-1916) cuando comenzó a escribir se lamentó de que la espalda le dolía tanto como si tuviera reúma. Al escribir a máquina, los brazos le dolían, y la punta de los dedos se le llenaba de heridas. Eran los efectos de una vida llena de empleos infernales: robando ostras en la bahía de San Francisco, repartidor de periódicos, en una fábrica de conservas, fogonero por la noche, cazador de focas en el Ártico, buscador de oro en Klondike, transportando maletas sobre la espalda hasta que acabó convirtiéndose en el escritor mejor pagado de su tiempo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Boris Vian. La locomotora de la diversión.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Ingeniero de la rama metalúrgica, trabajó en la normalización del vidrio. Su empleo consistía en comparar los méritos respectivos de cientos de botellas para identificar la ideal. Le pagaban 3.500 francos. Deja la empresa para dedicarse a su verdadera pasión durante la Francia de Vichy: el jazz.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Bruce Chatwin. Intuición y buen ojo para el arte.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Bruce había declarado que no quería ir a la universidad; quería ser actor o quizá entrar en el servicio colonial. Pero llegó a la casa de subastas Sotheby's en Nueva York en un momento de expansión. Se convirtió en un experto en impresionismo "en un par de días".&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Louis Ferdinand Céline. Médico antes de fanático nazi.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Logró hacer de la profesión médica una prestigiosa empresa internacional: con la Sociedad de las Naciones representó, viajando por medio mundo, la medicina occidental antes de convertirse, en lúgubres barrios de París, en el más cariñoso de los médicos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Bukowski. Mucho tiempo en "trabajos de mierda".&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Antes de dedicarse durante 13 años al servicio postal probó suerte en un sin fin de pequeños "trabajos de mierda", como él mismo decía, donde si duraba más de tres semanas comenzaba a sospechar. Ni siquiera como escritor profesional fue capaz de aceptar su situación laboral: "Es más fácil trabajar en una fábrica".&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Saint-Exupéry. Escritor entre vuelo y vuelo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;A los 21 años, Saint-Exupéry obtuvo el título de piloto. "¿Yo escritor? Me lo pregunto; mi verdadero trabajo es pilotar aviones". Pionero de los vuelos transatlánticos y del vuelo nocturno, Saint-Exupéry navegaba a la vista sobre los mapas y no quiso dejar su empleo ni siendo leyenda.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Colette. Encontró la belleza en el negocio.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Colette no practicó otros oficios para mantenerse y escribir. Pero usó su fama literaria para ganar dinero en otros campos. En 1932, en mitad de la Gran Depresión, casi a los 60 años, proyectó fabricar y vender productos de belleza con su nombre. La idea era "barroca", como dijo el hijastro de Colette. La idea fracasó.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Italo Svevo. Huyó de las novelas para trabajar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Para convertirse en "un buen industrial", se obligó a abandonar las novelas, porque si pensaba una sola frase, ya estaba perdido para la vida activa durante una semana entera. Escribió sobre una tarjeta de visita "comercial" y llegó a ser un gran emprendedor en el sector de las pinturas navales.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Jack London. Doblado por trabajar desde los 10.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;En 1897, durante la primera carrera del oro, Jack London desembarcó en Klondike (Alaska), con poco más de 15 años. Aquel invierno vivió en una cabaña abandonada, en medio de los lobos. Transportaba maletas por la nieve. Se quejaría toda su vida de los dolores de espalda.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Raymond Chandler. Una jubilación de oro para Marlowe.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Veinte años antes de crear a Philip Marlowe, la hoja de la vida laboral de Chandler era infinita. Triunfó como contable, empleo al que se dedicó la mayor parte de su tiempo. Se convirtió en un genio de las cuentas y le dejaba tiempo para escribir por las noches. A los 44 años lo jubilaron.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;André Malraux. El autor que comía con fontaneros.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;El escritor francés André Malraux, cuando era ministro, sólo escribía sus libros de noche, y pensaba que para crear, como para hacer política, era necesario conocer a los hombres. De hecho, no dudaba en reprochar a De Gauller no haber querido "comer con un fontanero" nunca.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Maxim Gorki. El sabor amargo de una familia exigente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Máximo Gorki era todavía un niño cuando trabajó como descargador en el Volga. Después fue pinche, fogonero, pescador, panadero, 14 horas de cola de noche o de día, en bodegas o salinas calientes. Bastó con el éxito de uno de sus cuentos para colaborar en varios periódicos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Franz Kafka. Entre los sueños y las frustraciones.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Tenía remordimientos trabajando como agente de seguros. Pensaba en el poeta Paul Adler, que se dedicaba sólo a su vocación, no como él, que naufragaba en una vida de burócratas. Cuando Kafka era más indulgente con el trabajo decía que liberaba al hombre del sueño que lo deslumbra.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;George Orwell. Conocer a quien sufre para escribir.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #073763; font-family: Arial;"&gt;Decidió que si quería convertirse en escritor debía renunciar a todos sus privilegios, coloniales y de clase, y conocer la vida de los marginados. Vendió sus abrigos y vivió heladas entre los vagabundos antes de contactar con militantes socialistas y convertirse en el escritor político de fama.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h3 style="background: #F7F7F7; margin-bottom: 2.5pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; font-weight: normal;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763; font-size: small;"&gt;Dashiell Hammett. Un detective para la novela negra.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div style="background: #F7F7F7; line-height: 18.0pt; margin-bottom: 10.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #073763;"&gt;Como escribió Raymond Chandler de él: "No sé si tenía especiales miras artísticas. Creo que sólo quería ganarse la vida escribiendo sobre un tema del que tenía información de primera mano", en referencia a su trabajo en una agencia de detectives de Baltimore.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: black; font-size: xx-small;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-4104789540400710997?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/4104789540400710997/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/08/currar-para-escribir-peio-h-riano-diari.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4104789540400710997'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4104789540400710997'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/08/currar-para-escribir-peio-h-riano-diari.html' title='CURRAR PARA ESCRIBIR (Peio H. Riaño, diari Público)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-5523594946060023582</id><published>2011-08-05T15:16:00.002+02:00</published><updated>2011-08-05T19:26:05.499+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mesures indignes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='rmi'/><title type='text'>Mesures indignes (Jaume, educador social)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Mesures indignes.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Aquesta setmana altre cop hem pogut observar una hipertrofia punitiva&amp;nbsp;&amp;nbsp;dels poders&amp;nbsp;&amp;nbsp;de l’Estat. El passat dilluns 1 d’agost, i com tots els primers de mes, era el dia que tots aquells i aquelles que es troben en situacions complicades, extremes a nivell econòmic, de salut, de feina, de mitjans per sobreviure, havien de cobrar la RMI&amp;nbsp;&amp;nbsp;(Renda mínima d’inserció, la “popular” pirmi). Però no va ser així. En arribar a la feina varies persones que viuen al i del carrer,&amp;nbsp;&amp;nbsp;en habitacions llogades, albergs o pensions em preguntaven si sabia el que havia passat. Havien anat al banc i aquest els informava que aquest mes no cobrarien la RMI&amp;nbsp;&amp;nbsp;per domiciliació bancària, sinó a través d’un xec nominal que rebrien al seu domicili. Avui divendres 5 d’agost molts encara no han rebut aquest xec. Amb tot el que significa, impossibilitat per pagar el lloguer de l’habitació, menjar, transport, medicació.... Per altre banda aquesta mesura va ser pressa sense cap notificació&amp;nbsp;&amp;nbsp;a tots aquells que treballen tramitant aquestes “ajudes” econòmiques. Podeu&amp;nbsp;&amp;nbsp;imaginar: un caos. I sumem que ens trobem al mes de vacances per excel·lència, on la majoria de Treballadors i Treballadores socials, caps i responsables, es troben de vacances. Resultat un abandonament total, indigne, d’aquells que es troben en situacions molt complexes. Ahir 4 d’agost, apareixia als mitjans escrits de comunicació que el Govern de la Generalitat havia pres aquesta mesura per “lluitar” contra les actituds fraudulentes en el cobrament d’aquesta prestació econòmica. El que els “dirigents” no volen entendre, és que molts dels que cobren la RMI no poden oferir una adreça, per tant no podran rebre el xec, perquè el propietari no accepta que la direcció sigui publica, perquè no se’ls hi permet empadronar-se allà on viuen, perquè sovint han de canviar d’habitació cercant els recursos que els permet sobreviure.&amp;nbsp;&amp;nbsp;Per altra banda el mateix Govern anunciava fa una setmana, a través d’una circular interna, que ja no s’aprovarien més RMI a partir del passat 1 de juliol, fins l’any proper. Així doncs, una altre estratègia de criminalització de la pobresa, d’aquells que sobren del sistema, aquells que no es poden disciplinar en un sistema de treball desregularitzat i precari.&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Fruit de l’exageració intencionada, esbombada principalment pels mitjans de comunicació, sovint escolto opinions queixant-se que hi ha molta gent “vivint del cuento” i cobrant ajudes públiques. Fa anys que treballo al carrer i puc assegurar que la gran majoria de persones que cobren la RMI malauradament no viuen del cuento. Sinó en una situació d’inestabilitat crònica, en feines (que llavors s’atura la RMI) precàries, d’habitació en habitació, del carrer&amp;nbsp;&amp;nbsp;a l’alberg, de l’habitació al carrer. Aquests mateixos mitjans publicaven el 4 d’agost&amp;nbsp;&amp;nbsp;(El Periodico) que el 43% dels que cobren la RMI són “immigrants”, val a dir que per cobrar la RMI has de demostrar que fa un any que vius a Catalunya i evidentment has de disposar de “documentació regular” que acrediti la teva residència. Així doncs dins aquesta categoria, alarmista, d’immigrant tot i cap, fins quan deixaran de ser immigrants? Quants anys de residència cal per ser concebut com a persona, veí, veïna, que viu al territori? Que vol dir llavors que un 43% dels que cobren la RMI són immigrants?&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;I finalment ahir 4 d’agost es publicava al BOPB ( Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) la determinació dels membres electes que exerciran el seu càrrec amb&amp;nbsp;&lt;b&gt;dedicació exclusiva&amp;nbsp;&lt;/b&gt;dins l’òrgan de la Diputació de Barcelona i les seves retribucions aprovades pel Ple Corporatiu. Entre ells Alberto Fernàdez Diaz, regidor de l’Ajuntament i que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Xavier Garcia Albiol, Alcalde de Badalona, que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Arnau Funes Romero membre del ple de l’Ajuntament de Cornellà per ICV, que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Salvador Esteve Figueras, alcalde de Martorell de CIU, que cobrarà 8265, 98 euros bruts mensuals en funció de president. Tot això per catorze pagues, clar. I així fins a un total de 30 membres on el sou més baix és el de 3795.85 euros. Jo he fet uns quants càlculs ( val a dir, poc exactes euro amunt, euro avall ). El total de retribucions salarials, bruts, d’aquesta colla suma 2.597.322 euros bruts a l’any, ( sense afegir el que cobrin en d’altres càrrecs públics i privats). La quantitat econòmica del RMI és de 423e al més, (el 1r, 2n i 3r fill sumen 55,29e i a partir del quart 35,59 e) i pot arribar als 805.03 per temes de complexitats de salut. Com ja he comentat, aquest any ja no s’aproven més RMI, per falta de pressupost, tot i així , es destinen dos milions i mig d’euros, en engrossir les nòmines d’alguns polítics.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Adjunto la publicació del BOPB amb els membres electes i la retribució,&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2011&amp;amp;08/022011020398.pdf&amp;amp;1" style="color: #0000cc;" target="_blank"&gt;https://bop.diba.cat/scripts/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;ftpisa.asp?fnew?bop2011&amp;amp;08/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;022011020398.pdf&amp;amp;1&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Bé, que cadascú i faci la seva lectura, el seu raonament i prengui les seves decisions.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Per a mi, un altre atac contra aquells i aquelles, que per alguns, “desentonen” en el paisatge urbà, aquells que sobren del sistema, aquelles que no són, encara que estiguin, aquells que no són éssers humans sinó recursos humans, que no tenen nom sinó número.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;"&gt;En fi, la pobresa ja és un delicte.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-5523594946060023582?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/5523594946060023582/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/08/mesures-indignes-jaume-mestres.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5523594946060023582'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5523594946060023582'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/08/mesures-indignes-jaume-mestres.html' title='Mesures indignes (Jaume, educador social)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-6454714901198934519</id><published>2011-08-04T12:51:00.000+02:00</published><updated>2011-08-04T12:51:43.726+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='shining'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='diseny espacial'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='kubrick'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='laberint'/><title type='text'>Sobre el diseño espacial «imposible» de los escenarios de «El Resplandor»</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/0sUIxXCCFWw/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0sUIxXCCFWw&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/0sUIxXCCFWw&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/IfJ8rK7eJeQ/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/IfJ8rK7eJeQ&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/IfJ8rK7eJeQ&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Los amantes de Kubrick apreciarán esto: un análisis detallado titulado&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=0sUIxXCCFWw" target="_blank"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Film Psychology: «The Shining», Spatial Awareness and Set Design&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;en el que Rob Ager analiza las imposibilidades físicas de los escenarios de&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.imdb.com/title/tt0081505/" target="_blank"&gt;El Resplandor&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;(1980), probablemente una de las mejores películas de todos los tiempos. Está dividido en dos partes de diez minutos cada una y&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&amp;amp;v=IfJ8rK7eJeQ" target="_blank"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;esta otra es la segunda&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Ojo:&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Los&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;spoilers&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;están garantizados, dado que se destripa secuencia a secuencia el hotel, sus habitaciones y pasillos y las escenas que allí transcurren.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Del análisis de las peculiares tomas y del montaje de escenas y secuencias en el marco del famoso&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Timberline_Lodge" target="_blank"&gt;Hotel Timberline&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;el autor concluye que probablemente el uso de sutiles contradicciones visuales, imposibilidades físicas casi obvias y finos detalles que desubican al espectador –un poco a lo M.C. Escher–&amp;nbsp;encajan en un&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;plan maestro&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;de Kubrick para causar mayor conmoción a quien ve la película.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Si bien es creíble que esto sea así&amp;nbsp;–dado que se sabe lo meticuloso que era Kubrick y difícilmente habría incurrido voluntariamente en algunos de los «fallos» de los escenarios, que por cierto se rodaron casi todos en un gran estudio de Londres–&amp;nbsp;más bien me inclino por una mezcla entre meticulosa planificación y búsqueda de ese efecto y otro tanto de simple descuido, que en una película tan compleja y difícil de rodar es fácil que se produjera.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Un detalle interesante es que se cuenta que poco se había investigado en profundidad al respecto hasta que hace años alguien intentó reconstruir a partir de las imágenes un plano del hotel para crear un nivel para un videojuego – sólo para encontrarse con que cada esquina estaba llena de contradicciones visuales. El hotel era&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;imposible&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;de recrear tal y como se ve en la película: sencillamente no puede existir un modelo 3-D con todas sus características intactas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;Para quienes se queden con ganas de más,&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.collativelearning.com/the%20shining.html" target="_blank"&gt;Mazes, Mirrors, Deception and Denial&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;es un análisis completo de la película del mismo autor, quien en su página&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.collativelearning.com/" target="_blank"&gt;Collative Learning&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;ha escrito también sobre otros clásicos de Kubrick como&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.microsiervos.com/archivo/peliculas-tv/2001-una-odisea-del-espacio.html" target="_blank"&gt;2001: Una odisea del espacio&lt;/a&gt;,&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;La naranja mecánica,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;o&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;La chaqueta metálica&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;(Vía&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.mentalfloss.com/blogs/archives/95039" target="_blank"&gt;Mental Floss&lt;/a&gt; y &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;&lt;a href="https://www.google.com/reader/view/feed/http%3A%2F%2Ffeeds2.feedburner.com%2Fmicrosiervos" target="_blank"&gt;Microsiervos&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial;"&gt;)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-6454714901198934519?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/6454714901198934519/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/08/sobre-el-diseno-espacial-imposible-de.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6454714901198934519'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6454714901198934519'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/08/sobre-el-diseno-espacial-imposible-de.html' title='Sobre el diseño espacial «imposible» de los escenarios de «El Resplandor»'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-7513181920792392456</id><published>2011-07-30T20:21:00.002+02:00</published><updated>2011-07-30T20:21:51.177+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sicario'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='económico'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='John Perkins'/><title type='text'>John Perkins: Confesiones de un sicario económico</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://1.gvt0.com/vi/uxrbNBoA2uE/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uxrbNBoA2uE&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/uxrbNBoA2uE&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-7513181920792392456?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/7513181920792392456/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/john-perkins-confesiones-de-un-sicario.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7513181920792392456'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7513181920792392456'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/john-perkins-confesiones-de-un-sicario.html' title='John Perkins: Confesiones de un sicario económico'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-6386606511084653030</id><published>2011-07-11T17:30:00.000+02:00</published><updated>2011-07-11T17:30:53.943+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='salut'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Montse Montblanch'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sanitat'/><title type='text'>Una altra sanitat és possible (Montse Montblanch)</title><content type='html'>&lt;div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana;"&gt;&lt;b&gt;&lt;u&gt;&lt;img src="http://2.bp.blogspot.com/_kvRXh7KWGRg/TVENoyXGeII/AAAAAAAACw8/6XxZ9NpKovw/s1600/sanitat.jpg" /&gt;&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Ara que els nostres governants parlen de retallades perquè no els arriben els diners (que ells roben i malgasten), ara que volen suprimir serveis i prestacions bàsiques, crec que és el moment de proposar un nou model de Sanitat que segurament estalviaria despeses innecessàries i malalties provocades.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;D’entre els molts canvis desitjables, hi han uns quans punts bàsics pels quals podríem començar:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l5 level1 lfo3; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Som responsables de la nostra salut. Això vol dir que:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l6 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Tenim dret a informació veraç i clara sobre les nostres malalties i sobre la nostre salut.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l6 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Se’ns ha d’informar sobre quina és la millor manera de menjar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l6 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Se’ns ha d’informar sobre les avantatges de l’exercici físic.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l6 level2 lfo1; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Se’ns ha d’informar sobre l’ús i avantatges de les tècniques de relaxació i consciència corporal.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 54.0pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Tenim dret a la utilització dins el Sistema Públic de teràpies alternatives d’eficàcia clínicament provada (fitoteràpia, homeopatia, acupuntura, etc). &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Necessitem que disminueixi la medicalització de les malalties (que l’únic que fa és enriquir les grans companyies farmacèutiques). Això vol dir:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l2 level2 lfo2; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;No receptar fàrmacs si la malaltia no ho precisa, hi ha moltes malalties que es curen amb paciència.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l2 level2 lfo2; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;No receptar fàrmacs de nou disseny, que son molt més cars, però igual d’eficaços que els antics.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l2 level2 lfo2; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;No receptar fàrmacs que produeixin efectes secundaris greus, i per tant noves malalties.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l1 level1 lfo4; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Tenim dret a que els nostres metges tinguin suficient temps per dedicar a cada pacient, diagnosticant a través del contacte i l’observació, i reduint, per tant les despeses en proves innecessàries (TAC, ressonàncies, ecografies…), i de vegades d’alt risc per la salut.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l1 level1 lfo4; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Tenim dret a un naixement digne, les mares han de poder escollir de quina manera volen parir els seus fills&amp;nbsp;:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l7 level1 lfo5; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Informació a les embarassades sobre quines alternatives hi ha.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l7 level1 lfo5; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;No provocació dels parts per conveniència dels facultatius.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l7 level1 lfo5; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;No acceleració dels parts si no es per risc de la mare o del nadó.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l7 level1 lfo5; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Afavorir el contacte mare/fill des del naixement.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l7 level1 lfo5; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Afavorir l’alletament, informant i acompanyant les mares.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l3 level1 lfo6; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Els malalts terminals tenen dret a la seva dignitat:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo7; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Informació veraç i clara al malalts i familiars.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo7; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Necessitat de permetre que malalts, i si no poden els familiars, decideixin sobre el tractament o no de la malaltia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo7; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Acompanyament dels malalts terminals en un entorn tranquil.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l4 level1 lfo7; tab-stops: list 72.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;.&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Dret a l’eutanàsia si el malalt ho expressa o ho ha expressat anteriorment.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;La majoria de mesures que proposo afavoririen el nostre benestar i disminuirien la despesa sanitària. Hi ha altres debats relacionats amb aquest tema que es podrien abordar en el futur:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo8; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Paper de l’industria farmacèutica en la crisi actual.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo8; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Educació del personal sanitari.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo8; tab-stops: list 18.0pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"&gt;&lt;span style="mso-list: Ignore;"&gt;·&lt;span style="font: 7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Verdana; mso-ansi-language: CA;"&gt;Foment de la pròpia salut.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-6386606511084653030?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/6386606511084653030/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/una-altra-sanitat-es-possible-montse.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6386606511084653030'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6386606511084653030'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/una-altra-sanitat-es-possible-montse.html' title='Una altra sanitat és possible (Montse Montblanch)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_kvRXh7KWGRg/TVENoyXGeII/AAAAAAAACw8/6XxZ9NpKovw/s72-c/sanitat.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-6804990435993788609</id><published>2011-07-09T12:59:00.002+02:00</published><updated>2011-07-09T12:59:29.711+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='pobreza'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='15-M'/><title type='text'>Pobreza adecuadamente</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-aR6pBhwiMKQ/Thg0iGELt4I/AAAAAAAAChQ/41FDamN8JZw/s1600/Pobreza+adecuadamente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="269" src="http://4.bp.blogspot.com/-aR6pBhwiMKQ/Thg0iGELt4I/AAAAAAAAChQ/41FDamN8JZw/s320/Pobreza+adecuadamente.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-6804990435993788609?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/6804990435993788609/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/pobreza-adecuadamente.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6804990435993788609'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6804990435993788609'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/pobreza-adecuadamente.html' title='Pobreza adecuadamente'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-aR6pBhwiMKQ/Thg0iGELt4I/AAAAAAAAChQ/41FDamN8JZw/s72-c/Pobreza+adecuadamente.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-4479170499053894361</id><published>2011-07-07T13:35:00.000+02:00</published><updated>2011-07-07T13:35:27.940+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='politizaciones'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Margarita Padilla'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ciberespacio'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Espai en Blanc'/><title type='text'>Politizaciones en el ciberespacio (Margarita Padilla)</title><content type='html'>&lt;div class="spip" style="color: #333333; font-family: Verdana, Tahoma, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;"Internet es recursiva e impura. Su arquitectura es su política. Y está inacabada. Se construye y reconstruye en tiempo real en una espiral de oleadas, de bucles y contrabucles, unos bajo la hegemonía de industrias y poderes políticos, y otros propulsados por luchas que dibujan distintas (e incluso contradictorias) imágenes de igualdad y de libertad."&lt;/div&gt;&lt;div class="spip" style="color: #333333; font-family: Verdana, Tahoma, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="spip" style="color: #333333; font-family: Verdana, Tahoma, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="spip" style="color: #333333; font-family: Verdana, Tahoma, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;Margarita Padilla escribía estas líneas antes del 15-M, como introducción a las experiencias clave de politización que se han dado en la red en tiempos recientes. ¿Qué han tenido que ver en la genealogía del movimiento 15-M? ¿Cómo se conectan en este nuevo espacio político el dentro y fuera de la red, los cuerpos y el código, la presencia situada y las relaciones deterritorializadas? ¿Sigue siendo la red el único modelo desde el cual pensar este nuevo "despertar político"? ¿Con qué otras formas de relación y de organización se articula?&lt;/div&gt;&lt;div class="spip" style="color: #333333; font-family: Verdana, Tahoma, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="spip" style="color: #333333; font-family: Verdana, Tahoma, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;Descarrega el pdf aquí:&lt;/div&gt;&lt;div class="spip" style="color: #333333; font-family: Verdana, Tahoma, Arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;&lt;a href="http://www.espaienblanc.net/Politizaciones-en-el-ciberespacio.html"&gt;http://www.espaienblanc.net/Politizaciones-en-el-ciberespacio.html&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-4479170499053894361?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/4479170499053894361/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/politizaciones-en-el-ciberespacio.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4479170499053894361'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4479170499053894361'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/politizaciones-en-el-ciberespacio.html' title='Politizaciones en el ciberespacio (Margarita Padilla)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-1166351283677892125</id><published>2011-07-06T09:28:00.000+02:00</published><updated>2011-07-06T09:28:15.407+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='malditos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='López Petit'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Espai en Blanc'/><title type='text'>Temblad, temblad, malditos (Santiago López Petit)</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Wtp1MARd6F4/ThQOX74ZGPI/AAAAAAAAChM/ZJbe4Vsso2s/s1600/acampadabcn_2-500x333.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="213" src="http://2.bp.blogspot.com/-Wtp1MARd6F4/ThQOX74ZGPI/AAAAAAAAChM/ZJbe4Vsso2s/s320/acampadabcn_2-500x333.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;No es un sueño, es un despertar. Señor Felip Puig, usted es feo. Hay personas feas que son extraordinariamente hermosas. No es así en su caso. Su fealdad es la de la mentira y del engaño. Cuesta mantener la cabeza fría cuando pasan tantas cosas tantos años deseadas. Recapitulemos. Miles de personas toman las plazas y empiezan a organizar otro mundo. La gente sonríe y se junta. El presidente de un parlamento debe ser traído en helicóptero a la jaula principal del Parque Zoológico porque la gente bloquea la entrada. Los desahucios se detienen. Y un grito ensordecedor se deja oír:&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;“Basta ya. Queremos vivir”&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;. Los que toman medidas contra nosotras, los que gestionan esta realidad en crisis, no han entendido aún lo que está sucediendo. Sencillamente, el miedo ha cambiado de bando. Ahora son ellos los que a la defensiva no saben qué hacer y agitan patéticos sus verdades ridículas. Pero ya (casi) nadie les cree.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;Tomar las plazas nos permitió levantar una posición en lo que antes era una mar de soledades. Con esta posición ganada pudimos organizar una resistencia colectiva ante las olas de intimidación y de ignominia. Poco a poco fue surgiendo un movimiento que, si bien se enraizaba en el espacio ocupado, iba más allá ya que tomar la plaza significaba en definitiva&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;estar emplazado y comprometido&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;con una lucha que no tiene vuelta atrás. Ahora al desbordar las plazas e infiltrarnos en los barrios, en las empresas, al hacernos incontables en incontables manifestaciones nos hemos constituido en fuerza política.&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;Se trata de una fuerza política nueva que ha descolocado a todos porque es un auténtico puñetazo sobre el tablero de juego&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;. No es una opción política más sino una fuerza política cuya sola presencia obliga a replantear las mismas reglas del juego democrático. Por esto nos acusan de populismo fanático, de hacer antipolítica. Se equivocan, no es antipolítica sino crítica de la política, es decir, invención de otras formas de vida y de gobierno. Cuesta llegar a pensar la radicalidad que comportan los principales lemas del movimiento del 15 J: “No somos mercancías”, “No nos representan”, “La calle es nuestra”. Incluso la frase “el pueblo unido jamás será vencido” adquiere en este momento una credibilidad insospechada. ¿Cuántos años hace que no se oía la rabia digna? Evidentemente, estos gritos –y sobre todo querer materializarlos- es inadmisible para el poder. De aquí que desde hace semanas su única obsesión sea acabar con esta peste que se extiende como una pesadilla. Porque para ellos nosotros somos la peste, el Mal absoluto que desafía el Bien (la democracia, el sentido común), la verdad insoportable que hay que erradicar del espacio público.&lt;a href="" name="more"&gt;&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;¿Cómo acabar con una fuerza política cuya única existencia deslegitima día a día el Estado de los partidos? ¿Cómo acabar con una fuerza política que lentamente agujerea esta realidad opresiva y obvia que nos ahoga?&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;El procedimiento es conocido puesto que el poder en el fondo siempre actúa igual. O destruye o integra.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;En nuestro caso, la destrucción ha pasado por convertir en problema de orden público lo que es un desafío político, en aislar dentro del nosotros el grupo de los malos y así dividir el movimiento. Ésta ha sido la estrategia puesta en marcha especialmente después del bloqueo del Parlament en Barcelona. La integración ha venido posteriormente al constatar el éxito inaudito de las manifestaciones que proclamaban “La calle es nuestra, no pagaremos su crisis”, a pesar de la impresionante campaña mediática de aislamiento. Vestida de un paternalismo cínico y asqueroso, la integración pretende sencillamente imponer un proceso de identificación que normalice por fin esta fuerza incontrolable e imprevisible. “Todos los partidos pactan llevar al Congreso propuestas del 15-M” (Libertad digital 22 de junio 2011).&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;La estrategia de la “comprensión”, de la “escucha”, empieza cuando ya no hay más remedio.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;“Escoged vuestros portavoces, formulad un programa concreto, confiad en la democracia parlamentaria…”. Se trata de una llamada a salir de la noche, a definirse mediante las mismas reglas que rigen esta realidad. Ahora la destrucción se hace más sofisticada ya que el proceso de despolitización puesto en marcha es, paradójicamente, una coacción para que haya un retorno a la política clásica, para que abandonemos una política nocturna hecha en primera persona. “Si sois buenos retocaremos la ley electoral. Pero volved a la casa del sentido común. Mejor la democracia imperfecta que el caos”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;No sabemos si estas estrategias tendrán éxito, lo que sí sabemos es que ambas se apoyan en una&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;movilización&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;de la opinión pública. Este es nuestro punto débil: la dependencia respecto a la opinión pública. Hemos llegado a imponer una coyuntura política y, en cambio, muchos de nosotros aún creen que la opinión pública existe y no es así. La opinión pública se produce y se conforma según conveniencia. No existe significa, pues, que se trata de una mera construcción realizada mediante los medios de comunicación que, en la actualidad, son auténticos dispositivos de poder.&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;La opinión pública es simplemente el público. El público que sostiene el espectáculo. La batalla por construir la opinión pública no es por tanto la nuestra.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;Nuestra batalla es por deshacer la opinión pública: eliminar el público. ¿No gritamos durante las manifestaciones “No nos mires, únete”? “Nadie nos representa” en el fondo quiere decir que para nosotros no hay opinión pública. De hecho es lo que en la práctica hemos comprobado. El uso de internet al permitir mostrar otras verdades hace saltar por los aires la construcción política de la unanimidad reaccionaria. La fuerza política que surge con la toma de plazas no tiene nada que ver con la opinión pública, sí con una&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;interioridad común&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;que todas presentimos. Esta interioridad común es el propio querer vivir cuando se gira sobre sí mismo, es decir, cuando comprende su dimensión colectiva. Nadie sabe qué puede la interioridad común cuando se exterioriza como desafío frente a la inexorabilidad de lo que hay. Lo importante es estar conectados con la interioridad común y entonces seguramente nos daremos cuenta que nuestros mayores enemigos son los viejos discursos políticos, el aburrimiento, y el miedo al vacío.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;La fuerza política que surge como&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;fuerza del anonimato&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;no puede ser encerrada en el antiguo molde llamado “nuevo movimiento social” ya que nada tiene que ver con sus prácticas siempre prisioneras de un doble lenguaje: defensa de una identidad, traducción política de la reivindicación, denuncia de la criminalización en términos victimistas. La fuerza del anonimato constituye también un desvarío para los intelectuales y ellos han sido los primeros en postularse para reconducirla: “anuncio de un nuevo contrato social”, “estímulo para regenerar la democracia”, “bienvenida si rechaza toda violencia”… (Abro un paréntesis: es curioso el despertar súbito de tantos intelectuales dormidos por comer demasiado bien. Uno de los ejemplos más divertidos es el de un gurú de la sociedad-red de pensamiento banal y mediocre, que después de apoyar a los socialistas con sus consejos y viendo llegada su derrota, decide apoyar a la derecha catalanista y culmina su transformación paseándose por la plaza tomada para seguir impartiendo lecciones. ¿De qué?)&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;Esta fuerza política que estamos viendo nacer no es comprensible mediante las dualidades usuales: dentro/fuera, militantes/no militantes, construcción/destrucción&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;puesto que su mayor mérito es inventar la gestión de una&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;acción política paradójica&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;en la que, en último término, tendría que poder caber tanto la organización de un referéndum contra los recortes sociales y económicos, como la defensa de los bloqueos y expropiaciones,&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.sindominio.net/eldinerogratis/"&gt;Dinero Gratis&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;Si la fuerza del anonimato atraviesa, en el sentido de profundizar, el impasse de lo político, lo hace cortocircuitando efectivamente la oposición tradicional reforma/revolución. De aquí que&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;hablar de querer radicalizar el movimiento del &lt;st1:metricconverter productid="15 M" w:st="on"&gt;15 M&lt;/st1:metricconverter&gt; sea un planteamiento equivocado sobre todo por anticuado. No se puede radicalizar lo que ya es absolutamente radical&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;. ¿Se puede ir más allá de un NO que involucra anticapitalismo, crítica de la representación, y una pasión por dar veracidad a lo que se hace? En todo caso, lo que sí se puede es contribuir a colmar déficits políticos (la toma de decisiones, la invención de dispositivos organizativos nuevos…). Pero, sobre todo, lo que es fundamental es ayudar a que la fuerza del anonimato&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;expulse de sí el miedo a su propia fuerza&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;. Tenemos que ser capaces de separar este nosotros plural y diverso que se hace presente en cualquier lugar de lo que es la opinión pública. Esto es especialmente importante por lo que hace referencia a la violencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;Una fuerza política, si quiere tener efectividad, debe saber posicionarse en relación a la cuestión de la violencia. El movimiento del &lt;st1:metricconverter productid="15 M" w:st="on"&gt;15 M&lt;/st1:metricconverter&gt; con su resistencia pacífica ha sido capaz de desenmascarar la violencia de “lo democrático”. La democracia no es “lo democrático”. “Lo democrático”, que es la democracia verdaderamente existente, consiste en una especie de pasta pegajosa mediante la que nos envuelven para atarnos mejor a la realidad. En “lo democrático” caben desde las normativas cívicas a las leyes de extranjería, pasando por la policía de cercanía que invita a delatar. “Lo democrático” es una mezcla de&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;Estado-guerra&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;que hace de la política una búsqueda permanente de enemigos a eliminar, y de&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;fascismo postmoderno&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;que reduce la libertad a opciones personales y admite la diferencia sólo si es claudicante. “Lo democrático” es el aire que respiramos. Se puede mejorar, limpiar, regenerar – y los términos no son casuales – aunque nunca nos dejarán probar si podemos vivir respirando fuego. “Lo democrático” es, en sí mismo, pura violencia en su doble cara: represiva e integradora; así como también la coartada de la violencia que se autodenomina legítima. Desde esta constatación es evidente que ante la pregunta de si condenamos o no la violencia, debemos callar. Callar ya es una manera de hablar.&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;Porque la mayor violencia la ejerce quién decidiendo qué es la violencia pretende obligarnos a que definamos en relación a ella.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;Tenemos que asumir la violencia que la fuerza del anonimato, en tanto que fuerza política, necesariamente comporta. Tomar una plaza es abrir un espacio de libertad en la realidad; tomar la palabra es interrumpir el monólogo del poder; poner el cuerpo es resistir absolutamente porque un cuerpo en lucha puede llegar a ser destruido, pero nunca vencido. No tengamos miedo a estar solos ni a fracasar. Dirán que el movimiento del &lt;st1:metricconverter productid="15 M" w:st="on"&gt;15 M&lt;/st1:metricconverter&gt; se ha degradado, que ya no es lo que era. Luego añadirán que “todo nos separa”, que somos incapaces de ponernos de acuerdo, de llegar a propuestas concretas. Es la vieja música del poder, esa melodía triste e impotente que sirve para hundir cualquier atisbo de crítica nueva.&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;Su extrema eficacia reside en que conecta con nuestros propios miedos, especialmente el miedo a experimentar.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Nada está cerrado ni la realidad, aunque se presente obvia, está definitivamente clausurada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 15.6pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Verdana; font-size: 6.5pt;"&gt;Cuando nos acusan de haber traspasado una línea roja tienen ciertamente razón.&lt;em&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;La peste se extiende.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;Dos ejemplos recientes. El rectorado de la Universidad de Barcelona tuvo que anular la entrega de la medalla de oro (4000 euros) a un antiguo presidente de la Generalitat, porque según dijo, era imposible asegurar el carácter académico del acto. En la junta de accionistas del Banco de Santander, un infiltrado denunció tanto la corrupción como el papel jugado por el banco en la economía del país. Efectivamente, los apestados llegan cada vez lejos con sus provocaciones. Estamos ante un cambio histórico, el temido despertar político mundial que anunciaba el consejero de tantos gobiernos americanos y cofundador de la Trilateral, Z. Brzezinski. El Sr. Felip Puig ha decidido formar una nueva unidad de la policía especializada en la lucha contra la guerrilla urbana. Una vez más se equivoca. Para terminar con la peste tiene que empezar a fumigar las plazas, las universidades, las escuelas… todos los emplazamientos en los que el querer vivir se hace desafío. La peste lleva cada vida al extremo de sí misma, quita las máscaras, sacude la inercia de la normalidad. Hasta ahora nos han regalado el miedo para vendernos seguridad. Esta ha sido la historia de las sociedades capitalistas.&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family: Verdana;"&gt;¿Pero qué seguridad pueden ofrecernos cuando nos han robado el futuro?&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;Sin futuro, el miedo desaparece. La realidad, esta realidad injusta y miserable, nos hace cada vez más valientes.&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-1166351283677892125?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/1166351283677892125/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/temblad-temblad-malditos-santiago-lopez.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1166351283677892125'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1166351283677892125'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/temblad-temblad-malditos-santiago-lopez.html' title='Temblad, temblad, malditos (Santiago López Petit)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-Wtp1MARd6F4/ThQOX74ZGPI/AAAAAAAAChM/ZJbe4Vsso2s/s72-c/acampadabcn_2-500x333.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-1024517313930159218</id><published>2011-07-04T11:08:00.000+02:00</published><updated>2011-07-04T11:08:50.083+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dinero'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joan Melém Triodos Bank'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='conciencia'/><title type='text'>Dinero y conciencia (Joan Melé, Subdirector Triodos Bank)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;embed allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" flashvars="&amp;amp;file=http://videos.eoi.es/videos/172_18_99_144_videos_308.flv&amp;amp;image=http://www.eoi.es/mediateca/keyframes/308.jpg&amp;amp;autostart=false" height="360" id="player" name="player" quality="high" src="http://www.eoi.es/mediateca/flvplayer_eoi.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="100%" wmode="opaque"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-1024517313930159218?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/1024517313930159218/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/dinero-y-conciencia-joan-mele.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1024517313930159218'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1024517313930159218'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/dinero-y-conciencia-joan-mele.html' title='Dinero y conciencia (Joan Melé, Subdirector Triodos Bank)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-6297695023489969669</id><published>2011-07-02T13:00:00.000+02:00</published><updated>2011-07-02T13:00:45.078+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='insurrección europea'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Franco Berardi &apos;Bifo&apos;'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='indignats'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='15-M'/><title type='text'>Hacia la insurrección europea (Franco Berardi 'Bifo')</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'Lucida Grande', Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Rag6CaRSP38/Tg76UvhHceI/AAAAAAAAChE/T3WAapzcL0o/s1600/insurrectos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="205" src="http://1.bp.blogspot.com/-Rag6CaRSP38/Tg76UvhHceI/AAAAAAAAChE/T3WAapzcL0o/s320/insurrectos.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;[Traducción: Diego L. Sanromán]&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;Europa es un producto de la mente&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Primavera de 2011: Europa está al borde de la catástrofe porque el dogmatismo neoliberal impone el&amp;nbsp;&lt;em&gt;diktat&amp;nbsp;&lt;/em&gt;de la clase financiera sobre los intereses de la sociedad. ¿Qué sucederá en los próximos meses, en los próximos años? En Italia estamos hasta tal punto (y es comprensible) concentrados en la bufonada que sigue representándose ante nuestros ojos que corremos el riesgo de pensar que el enemigo de la sociedad es Silvio Berlusconi, y que una vez nos libremos del bribón todo marchará decentemente. La realidad es muy diferente. El centro-izquierda, si es que logra vencer en las próximas elecciones, será, en manos de la clase financiera, un instrumento mejor afilado para llevar a término el crimen que se está cometiendo contra la civilización social.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;El enemigo de la sociedad es el Banco central. Es el dogmatismo neoliberal el que está provocando una catástrofe sin precedentes.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;En 1933, en su&amp;nbsp;&lt;em&gt;Discours à la nation européenne&lt;/em&gt;, Julien Benda escribe las siguientes palabras: “Construiréis Europa gracias a lo que digáis, y no a lo que seáis. Europa será un producto de vuestra mente, no un producto de vuestro ser. Y si me respondéis que no creéis en la autonomía de la mente, que vuestra mente no puede ser otra cosa que un aspecto de vuestro ser, entonces declaro que jamás construiréis Europa. Porque no existe un ser europeo”.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Benda afirma que no existe una identidad europea: ni étnica, ni religiosa, ni nacional. Ésta es la fuerza y la belleza del proyecto europeo. Afirma que Europa solo puede ser producto de nuestra mente. Yo quisiera añadir: producto de nuestra imaginación. Y es que el problema de Europa está hoy precisamente aquí: la clase dirigente europea, y también la&amp;nbsp;&lt;em&gt;intelligentsia&amp;nbsp;&lt;/em&gt;europea, si es que algo semejante existe todavía, ha perdido toda visión, toda capacidad de imaginar el futuro, y solo es capaz de reafirmar los viejos dogmas fracasados de la acumulación capitalista, del crecimiento económico obligatorio y del beneficio financiero. Esto está conduciendo claramente a la sociedad europea hacia la catástrofe.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;¿Qué fue Europa en el siglo pasado? Como previó Benda, fue el producto de una visión. En 1945, Europa fue la visión de una construcción política que superaba la oposición filosófica entre ilustración y romanticismo, la oposición entre Razón universal e identidad cultural. Era la visión y el sueño de un mundo de paz, el sueño de un proceso posnacional. Ésta fue la fuerza y el atractivo de la idea europea.&lt;span id="more-788"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Después, en los años 70 y 80, Europa se convirtió en el proyecto de superar la oposición entre Este y Oeste, entre socialismo y valores democráticos. También fue la expectativa de prosperidad para todos. El levantamiento del 89 y la consiguiente unificación fue la realización de aquel sueño europeo.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;La prosperidad ha sido el plano de identificación común de los viejos y los nuevos ciudadanos europeos. Pero cuando el declive del dominio occidental sobre la economía mundial ha empezado a poner en cuestión&amp;nbsp; la prosperidad europea, ¿qué ha pasado con las expectativas políticas de Europa? Europa, una vez contemplada por muchos pueblos como el símbolo de la esperanza y como un objeto de deseo, se ha transformado de improviso en un símbolo de opresión económica y en estandarte del empobrecimiento.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;En un artículo publicado en el&amp;nbsp;&lt;em&gt;New York Times&lt;/em&gt;, cuando la crisis europea acababa de explotar, Roger Cohen observa que lo que resulta más inquietante de la situación no es tanto la perspectiva de un hundimiento financiero cuanto la ausencia de visión en las declaraciones de los líderes europeos. Lo único que son capaces de repetir es que hay que respetar los criterios de Maastricht, que hay que pagar las deudas y que los bancos han de ser protegidos a expensas de los salarios, de las pensiones y de la educación pública.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;Visión o gobernanza&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;¿Dónde se encuentra el pensamiento creativo en el espacio europeo de nuestro tiempo? ¿Dónde están los creadores que puedan producir la visión y la imaginación que, según Julien Benda, son el prerrequisito vital de Europa?&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Los pensadores son una especie extinta en Europa. El conformismo y el dogmatismo son los rasgos dominantes del discurso público. En los años 70, la filosofía francesa fue capaz de prefigurar la evolución del capitalismo neoliberal y la costrucción del control biopolítico sobre la vida social. Pero la última generación, la generación de los ex estalinistas-maoístas transformados en apologetas de la democracia de mercado, es incapaz de cualquier pensamiento creativo. Es una generación de arrepentidos y de cínicos.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Europa necesita pensamiento, y no dogmatismo servil.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Jürgen Habermas, hace algunos años, supo hacer una contribución basada en la generosa idea de que la comunicación es un espacio de diálogo abierto y una fuerza para la democracia. Pero la experiencia italiana de los tres últimos decenios ha venido a probar con creces lo contrario.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Niklas Luhmann supo conceptualizar la forma actual de la realidad europea, revelando de forma realista que el gobierno democrático ha sido sustituido por la tecnocracia y la gobernanza. ¿Cuál es el significado de este término, a menudo empleado como una fórmula mágica esotérica, enfatizado pero no explicado? Definiré la gobernanza como un poder basado en la información sin significado. Gobernanza es la palabra clave de la construcción europea: pura funcionalidad sin intención. Automatización del pensamiento y de la voluntad. Incorporación de conexiones abstractas en la relación entre organismo vivientes. Sumisión técnica de las elecciones a la concatenación lógica.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Europa es la perfecta construcción posmoderna, en la cual el poder se encarna en instrumentos tecno-lingüísticos de interconexión e interoperatividad.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;La entidad europea fue concebida desde el inicio como una posibilidad de superación de las pasiones: nacionalismo, ideología, pasiones culturales, peligrosos signos de pertenencia. Ésta ha sido la contribución positiva de Europa a la evolución de la historia política, pero este espacio vacío de identidad se ha rellenado con el absolutismo del dogma económico.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;La gobernanza es la sustitución de la democracia y de la voluntad por un sistema de técnicas automáticas que constriñen la realidad dentro de un contexto lógico que no puede discutirse. Estabilidad financiera, competitividad, reducción de los costes laborales, aumento de la productividad: la arquitectura sistémica de la Unión se basa en estos fundamentos dogmáticos, que no pueden ponerse en cuestión porque están incorporados al funcionamiento de los subsistemas técnicos de gestión. Ninguna enunciación o acción es operativa si no resulta compatible con las reglas incorporadas a los dispositivos tecno-lingüísticos de intercambio.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;Insurrección europea, autonomía del cognitariado precario.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Hasta ahora nadie había puesto en cuestión la construcción dogmática y la ideología de la gobernanza, pues la prosperidad era un buen sustituto de la democracia. Pero ahora la situación parece dirigirse peligrosamente hacia el derrumbe y si Europa cae, las puertas de la violencia y del nacional-populismo están abiertas de par en par.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Dado que Europa no es una democracia y las decisiones no las toma nunca un organismo elegido democráticamente, ¿qué es lo que puede ocurrir en los próximos meses y años? El Parlamento europeo es un lugar puramente simbólico y no tiene influencia alguna sobre las decisiones del Banco Central, que es el único decisor real (o mejor: el intérprete de las reglas monetaristas encarnadas en la maquinaria de la gobernanza financiera). En consecuencia, el único modo de frenar la carrera hacia el abismo es la insurrección. Solo la insurrección europea puede despejar la niebla y los miasmas de la recesión, de la violencia, del empobrecimiento y del fascismo, y abrir una nueva historia que está al alcance de la mano.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;La nueva historia se basa en la liberación de la potencia del intelecto general, de las potencias de la investigación y la innovación técnica, de la creación científica. Renta de ciudadanía, redistribución de la riqueza y expropiación de los recursos acaparados por las corporaciones financieras son las premisas de tal liberación.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;En este punto, empezamos también a corregir cierto idealismo y cierto voluntarismo que pueden encontrarse en las palabras de Julien Benda, cuando dice que Europa será solamente la construcción de nuestra mente. Ahora sabemos que la mente no es algo que pertenece al individuo aislado, algo que actúa en un espacio abstracto. La mente es la red del trabajo cognitivo: intelecto general, núcleo de la producción social.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;El trabajo intelectual está siendo atacado y el capitalismo financiero está tratando de desactivar la fuerza de millones y millones de cognitarios, que son el verdadero recurso de Europa. Los pueblos europeos se encaminan hacia la insurrección. Solo quien está obnubilado por el dogmatismo puede dejar de verlo. Lo que ocurrió en Londres y en Roma en diciembre de 2010, lo que ha ocurrido en España en mayo de 2011, lo que ocurre cada día en Grecia es solo el inicio de una onda que se expande e inevitablemente se radicalizará.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Nuestra tarea es organizar la insurrección. La insurrección está en las cosas.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Nuestra tarea es suscitar la conciencia de los precarios cognitivos, organizar su colaboración política e intelectual, hacer posible la autonomía de su actividad fuera de las reglas del mercado.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;Para eso, debemos movilizar los recursos: dinero, espacios, instrumentos técnicos.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;La insurrección es el proceso que dará al cognitariado precario la fuerza para obtener aquello que le es necesario.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.05em; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.looponline.info/index.php/component/content/article/583-verso-linsurrezione-europea" style="color: #0066cc; text-decoration: none;"&gt;* TEXTO ORIGINAL EN ITALIANO.&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="clear" style="clear: both; font-size: 1.05em;"&gt;Etiquetas:&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/cognitariado/" rel="tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;"&gt;Cognitariado&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/cognitariado-precario/" rel="tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;"&gt;Cognitariado precario&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/european-revolution/" rel="tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;"&gt;European Revolution&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/franco-berardi-bifo/" rel="tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;"&gt;Franco Berardi 'Bifo'&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/insurreccion-europea/" rel="tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;"&gt;Insurrección europea&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="postmetadata alt" style="clear: both; color: #777777; font-size: 1.05em; margin-bottom: 30px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 30px; padding-bottom: 10px; padding-left: 10px; padding-right: 10px; padding-top: 10px;"&gt;&lt;small style="color: #777777; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 0.9em; line-height: 1.5em;"&gt;Esta entrada fue publicada el junio 23, 2011 a las 8:50 am y está archivada bajo las categorías&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/autonomia/" rel="category tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;" title="Ver todas las entradas en Autonomía"&gt;Autonomía&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/comunismo/" rel="category tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;" title="Ver todas las entradas en Comunismo"&gt;Comunismo&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/crisis/" rel="category tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;" title="Ver todas las entradas en Crisis"&gt;Crisis&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/democracia-alternativa/" rel="category tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;" title="Ver todas las entradas en democracia alternativa"&gt;democracia alternativa&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/multitud/" rel="category tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;" title="Ver todas las entradas en Multitud"&gt;Multitud&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/poder-constituyente/" rel="category tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;" title="Ver todas las entradas en Poder Constituyente"&gt;Poder Constituyente&lt;/a&gt;,&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.wordpress.com/tag/potencia/" rel="category tag" style="color: #0066cc; text-decoration: none;" title="Ver todas las entradas en potencia"&gt;potencia&lt;/a&gt;.  Puedes seguir las respuestas de esta entrada a través de sindicación&amp;nbsp;&lt;a href="http://colaboratorio1.wordpress.com/2011/06/23/hacia-la-insurreccion-europea-franco-berardi-bifo/feed/" style="color: #0066cc; text-decoration: none;"&gt;RSS 2.0&lt;/a&gt;. Puedes saltar hasta el final para dejar una respuesta. Servicio de ping está actualmente deshabilidado.&lt;/small&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-6297695023489969669?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/6297695023489969669/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/hacia-la-insurreccion-europea-franco.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6297695023489969669'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/6297695023489969669'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/hacia-la-insurreccion-europea-franco.html' title='Hacia la insurrección europea (Franco Berardi &apos;Bifo&apos;)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Rag6CaRSP38/Tg76UvhHceI/AAAAAAAAChE/T3WAapzcL0o/s72-c/insurrectos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-858678145111771152</id><published>2011-07-01T10:14:00.000+02:00</published><updated>2011-07-01T10:14:05.803+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='josé luis sampedro'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='democracia real'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='gabilondo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='15-M'/><title type='text'>Jose Luis Sampedro - Indignaos</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://1.gvt0.com/vi/eIZrcC3IYyU/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/eIZrcC3IYyU&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266"  src="http://www.youtube.com/v/eIZrcC3IYyU&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-858678145111771152?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/858678145111771152/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/jose-luis-sampedro-indignaos.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/858678145111771152'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/858678145111771152'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/07/jose-luis-sampedro-indignaos.html' title='Jose Luis Sampedro - Indignaos'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-8247085972783298554</id><published>2011-06-23T10:02:00.000+02:00</published><updated>2011-06-23T10:02:24.337+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='storytelling'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='taula periòdica'/><title type='text'>La taula periòdica de l'storytelling</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-dhaPfIv4YCM/TgLy6qqmw3I/AAAAAAAACgw/iDMekZ0otxg/s1600/periodic_table_of_storytelling_by_computersherpa-d3d6rdj.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-dhaPfIv4YCM/TgLy6qqmw3I/AAAAAAAACgw/iDMekZ0otxg/s320/periodic_table_of_storytelling_by_computersherpa-d3d6rdj.png" width="255" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-8247085972783298554?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/8247085972783298554/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/06/la-taula-periodica-de-lstorytelling.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8247085972783298554'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8247085972783298554'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/06/la-taula-periodica-de-lstorytelling.html' title='La taula periòdica de l&apos;storytelling'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-dhaPfIv4YCM/TgLy6qqmw3I/AAAAAAAACgw/iDMekZ0otxg/s72-c/periodic_table_of_storytelling_by_computersherpa-d3d6rdj.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-5189478987688289463</id><published>2011-06-22T11:09:00.000+02:00</published><updated>2011-06-22T11:09:14.338+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Miren Etxezarreta'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ATTAC'/><title type='text'>Miren Etxezarreta per a ATTAC</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;iframe frameborder="0" height="225" src="http://player.vimeo.com/video/25281726?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" width="400"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/25281726"&gt;Miren Etxezarreta - &amp;nbsp;La Deuda PÃºblica y el Pacto del Euro&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/attactv"&gt;ATTAC.TV&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com/"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-5189478987688289463?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/5189478987688289463/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/06/miren-etxezarreta-per-attac.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5189478987688289463'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5189478987688289463'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/06/miren-etxezarreta-per-attac.html' title='Miren Etxezarreta per a ATTAC'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-4325400217600836388</id><published>2011-05-19T12:06:00.002+02:00</published><updated>2011-05-19T12:06:21.054+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='neorrabioso'/><title type='text'>Neorrabioso</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;a href="http://neorrabioso.blogspot.com/2011/05/la-imaginacion-contra-el-poder-1.html"&gt;http://neorrabioso.blogspot.com/2011/05/la-imaginacion-contra-el-poder-1.html&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-4325400217600836388?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/4325400217600836388/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/05/neorrabioso.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4325400217600836388'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4325400217600836388'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/05/neorrabioso.html' title='Neorrabioso'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-3346808896415775852</id><published>2011-05-19T11:52:00.000+02:00</published><updated>2011-05-19T11:52:50.144+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='acampadabcn'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='acampadasol'/><title type='text'>Actua</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-BprJSECNcXE/TdToZ9XMeSI/AAAAAAAACf0/zPVaa6pET1s/s1600/acampadasol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-BprJSECNcXE/TdToZ9XMeSI/AAAAAAAACf0/zPVaa6pET1s/s1600/acampadasol.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Signa en aquest link la petició:&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; color: grey; font-family: 'Arial Narrow'; font-size: 16px;"&gt;&lt;a avglsprocessed="1" href="http://actuable.es/peticiones/urgente-exige-autoricen-concentracion-puerta-del-sol" style="color: #0000cc;" target="_blank"&gt;http://actuable.es/peticiones/&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;urgente-exige-autoricen-&lt;wbr&gt;&lt;/wbr&gt;concentracion-puerta-del-sol&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-3346808896415775852?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/3346808896415775852/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/05/actua.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3346808896415775852'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3346808896415775852'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/05/actua.html' title='Actua'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-BprJSECNcXE/TdToZ9XMeSI/AAAAAAAACf0/zPVaa6pET1s/s72-c/acampadasol.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-1550893808231814935</id><published>2011-05-15T12:46:00.002+02:00</published><updated>2011-05-15T12:46:53.282+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='profesores griegos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='revolución'/><title type='text'>Profesores griegos asaltan la TV Pública - La Revolucion Comienza</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://3.gvt0.com/vi/YH1g1NY-Gk8/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/YH1g1NY-Gk8&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/YH1g1NY-Gk8&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-1550893808231814935?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/1550893808231814935/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/05/profesores-griegos-asaltan-la-tv.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1550893808231814935'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1550893808231814935'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/05/profesores-griegos-asaltan-la-tv.html' title='Profesores griegos asaltan la TV Pública - La Revolucion Comienza'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-1003534119906722246</id><published>2011-04-27T16:36:00.000+02:00</published><updated>2011-04-27T16:36:35.716+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='La Haine'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Patricia Heras'/><title type='text'>Patricia, presa del 4F, se suicida después de 6 meses de prisión por acusación del ayuntamiento (La Haine)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="border-collapse: collapse; font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;LLENXS DE RABIA Y DE DOLOR POR ESTE NUEVO ASESINATO DEL ESTADO, CONVOCAMOS&lt;br /&gt;&lt;b&gt;MANIFESTACIÓN&lt;/b&gt;&amp;nbsp;mañana&amp;nbsp;&lt;b&gt;JUEVES 28 DE ABRIL a las &amp;nbsp;19:30h en el FORAT DE LA VERGONYA.&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;(al lado del mercat de Santa Caterina, Metro L4 - Jaume I)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.lahaine.org/index.php?p=53205"&gt;http://www.lahaine.org/index.php?p=53205&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Patrícia Heras havia estat condemnada pels incidents de Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va rebre un cop que el va deixar tetraplègic. La noia va defensar sempre la seva innocència. Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures infringides als detinguts.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Patricia Heras, una de les persones condemnades pel fets de Sant Pere de Més Baix on el 2006 un policia local de Barcelona va resultar greument ferit durant un confús desallotjament d'un local, es va suicidar anit a casa seva. Heras, que havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau -anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s'havia declarat innocent.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l'han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat un test des d'un balcó va ser explicada per l'aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patricia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d'això sinó del posterior llançament d'una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l'autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l'octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l'obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d'abril de 2011 es va suicidar a casa seva.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;---&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;&lt;b&gt;Editorial Directa 226&lt;br /&gt;I ara què, Jordi Hereu?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Hi ha nits curtes i matinades llargues. I fets que ens retornen de cop a la més crua realitat exasperant; notícies irreversibles que deixen tota quotidianeïtat en tensa suspensió catatònica. Ahirnit això passava, a la mitjanit de la redacció, quan vàrem haver de fer saltar l'editorial prevista per denunciar, a contracor i des de la presó on ens tenen a totes capficades, la mort de Patri Heras, una de les quatre persones preses, injustament condemnades, pel cas 4F.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;&lt;i&gt;“Hi ha moltes formes de matar:/ clavar-te un ganivet / treure’t el pa / no curar-te d’una malaltia / empènyer-te al suïcidi...”&lt;/i&gt;. Són paraules de Bertolt Brecht, a propòsit del repertori criminal del que disposa l’Estat. Aquest editorial neix al llindar de la mitjanit: quan la més crua realitat aturava totes les màquines sense temps per redactar, entre la ràbia i la impotència, cap notícia.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Ahir al capvespre, la jove Patri Heras, una de les cinc condemnades a presó com a conseqüència del muntatge policíac del 4F, no volia tornar a la presó. Empresonada des de feia sis mesos a Wad Ras, en tercer grau des del gener, ahir la Patri decidia suïcidar-se. Que alguns s’apuntin ja una osca més en la llarga llista sinistra de les víctimes negades d’una obsessiva i embogida persecució política. Que en aquest cas és va fonamentar en la pura revenja i en la barra lliure repressiva. Barra lliure criminal que sabem quan va començar però no com acabarà. Patri Heras va recórrer a totes les instàncies judicials –fins a la petició d’indult recentment denegada– per revertir una pena de 3 anys de presó per un hematoma a la cuixa d’un agent de la Guàrdia Urbana. Tots els estaments van rebutjar-ho, malgrat Patri sempre va proclamar la seva innocència.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;El més cínic i hipòcrita dels discursos oficials lamentarà avui una altra mort en l’àmbit penitenciari que, malgrat el que no es digui. té responsables directes i indirectes. Els impulsors de les Ordenances del Civisme, de les reformes del Codi Penal o de la política de mà dura atiada per l’Ajuntament -que era acusació particular- estan rere el suïcidi de Patri. Suïcidi que és mort. Mort que és assassinat.&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 18px; max-width: 100%;"&gt;Veure el relat dels fets al blog de la Patri:&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: small; line-height: normal;"&gt;&lt;a href="http://poetadifunta.blogspot.com/2009/01/4-f-sucesos-para-normales.html"&gt;http://poetadifunta.blogspot.com/2009/01/4-f-sucesos-para-normales.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-1003534119906722246?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/1003534119906722246/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/patricia-presa-del-4f-se-suicida.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1003534119906722246'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/1003534119906722246'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/patricia-presa-del-4f-se-suicida.html' title='Patricia, presa del 4F, se suicida después de 6 meses de prisión por acusación del ayuntamiento (La Haine)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-3188098812359855875</id><published>2011-04-26T16:28:00.000+02:00</published><updated>2011-04-26T16:28:50.384+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Assemblea de Barcelona'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='1 de maig'/><title type='text'>Manifest per un 1 de Maig Alternatiu (Assemblea de Barcelona)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Tahoma, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-pziaWiiaGng/TbbWhCsnqQI/AAAAAAAACfw/dIO3iGpoaHE/s1600/ara_nosaltres_poster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-pziaWiiaGng/TbbWhCsnqQI/AAAAAAAACfw/dIO3iGpoaHE/s320/ara_nosaltres_poster.jpg" width="226" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;strong&gt;Ara ens toca a nosaltres!&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;Amb l'excusa de la crisi, les úniques “solucions” que ens proposen els diferents poders (polítics, financers, empresarials) passen per una forta retallada dels drets socials i econòmics que ja estem patint el conjunt de la ciutadania.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les seves receptes neoliberals, casualment les que ens han portat a aquesta situació, ens han conduit a un carreró sense sortida on:&lt;/div&gt;&lt;ul style="list-style-image: initial; list-style-position: initial; list-style-type: none; margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;El 20% de la població estem sota el llindar de la pobresa.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;El 20% de la població activa estem a l'atur. Som un milió i mig de persones ja als Països Catalans. Aquesta xifra s'eleva al 40% quan parlem dels joves. La nova reforma laboral no afavoreix la contractació, sinó l'acomiadament i condicions de treball encara més precàries.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;Amb el nou “acord social” de les pensions, haurem de treballar més anys i cobrarem menys.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;Milers de famílies hipotecades hem perdut el nostre sostre o estem ofegats pels deutes. Des de l'any 2007 hi ha hagut més de 40.000 desnonaments a Catalunya.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;Desmantellament dels serveis públics. Drets universals com l'ensenyament i la sanitat estan en perill de ser privatitzats, el que crearia ciutadans de primera i de segona, els que podran i els que no podran pagar-se'ls.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;La manca d'inversió en despesa pública contrasta amb els ajuts que reben els grans bancs, que són els mateixos que obtenen beneficis multimilionaris per als seus accionistes i evadeixen capital a paradisos fiscals.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;Les polítiques d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, i contra la violència de gènere, són ineficients, i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en termes d'igualtat de gènere, continuen sent una quimera.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;Augmenten els tòpics que alimenten els discursos feixistes, quan està demostrat que les persones nouvingudes no són una càrrega sinó que aporten més del que reben.&lt;/li&gt;&lt;li style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: url(http://assemblea.byethost2.com/templates/ja_purity/images/bullet.gif); background-origin: initial; background-position: 18px 8px; background-repeat: no-repeat no-repeat; line-height: 21px; padding-left: 30px;"&gt;La corrupció dels partits polítics ens han portat a la desconfiança i deslegitimació del'actual sistema de representació. Ens imposen mesures d’ajust quan ells no són capaços de revisar els seus escandalosos sous i dietes.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div style="margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;És per tot això que ens manifestarem en un Primer de Maig unitari i alternatiu, que englobi diferents veus però amb un sol crit ben fort. L'actual sistema fa aigües. Ja no aguantem més. Hem de canviar les regles de joc. És hora de treure'ns la por. Ajuntem-nos totes: les joves, les desocupades, les precàries, les hipotecades, les que no ens jubilarem, les que no tenim futur, les que ens diuen il·legals o sense papers.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entre la precarietat existencial de totes hem d'apostar per un canvi estructural d’organització de la vida, un canvi que posa l’autonomia i la dignitat de les persones en el centre, un canvi que trenqui el model que diu que som mercaderia, un número, passaport o compte bancari. Un canvi que posi l'economia al servei de les persones i de la societat, i no en mans d'uns pocs per al seu propi benefici.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sortim juntes al carrer. El seu moment s'acabat. Ara ens toca a nosaltres començar una sortida de la crisi favorable a la majoria de la població: l’única sortida possible. On les desposseïdes prenguem la paraula i exigim una nova justícia social, una veritable democràcia. I la democràcia només serà possible si es materialitzen uns nous drets socials, una reducció dràstica de les desigualtats, que permeti l’accés a la cultura, una justa distribució de la riquesa, una estabilitat de renda garantida per a tothom, una política de la diferència i del compartir. Del contrari, el paisatge social serà cada vegada més fosc i la crisi es convertirà en el destí d’Europa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El 1r de maig, nosaltres ja hem començat!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;http://www.aranosaltres.org/&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 1em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 1em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;a href="http://assemblea.byethost2.com/ca/comunicats-de-premsa/80-manifest-per-un-1-de-maig-alternatiu"&gt;http://assemblea.byethost2.com/ca/comunicats-de-premsa/80-manifest-per-un-1-de-maig-alternatiu&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-3188098812359855875?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/3188098812359855875/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/manifest-per-un-1-de-maig-alternatiu.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3188098812359855875'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/3188098812359855875'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/manifest-per-un-1-de-maig-alternatiu.html' title='Manifest per un 1 de Maig Alternatiu (Assemblea de Barcelona)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-pziaWiiaGng/TbbWhCsnqQI/AAAAAAAACfw/dIO3iGpoaHE/s72-c/ara_nosaltres_poster.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-7857907308858281928</id><published>2011-04-25T12:28:00.000+02:00</published><updated>2011-04-25T12:28:17.508+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='the daily avalanche'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='tales of the city'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='maupin'/><title type='text'>Tales of the City (The Daily Avalanche)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;De The Daily Avalanche:&amp;nbsp;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;a href="http://allausz.blogspot.com/2011/04/croniques-urbanes.html?utm_source=feedburner&amp;amp;utm_medium=feed&amp;amp;utm_campaign=Feed%3A+TheDailyAvalanche+%28The+Daily+Avalanche%29"&gt;http://allausz.blogspot.com/&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-9Oc_ivUoi9c/TbVMb4m51LI/AAAAAAAACfs/P-UjFxrqkDY/s1600/TalesoftheCity-US_1st_edition.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-9Oc_ivUoi9c/TbVMb4m51LI/AAAAAAAACfs/P-UjFxrqkDY/s320/TalesoftheCity-US_1st_edition.jpg" width="255" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 22px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;L’any 1976 va començar a aparèixer al San Francisco Chronicle un serial anomenat “Tales of the city” que firmava un desconegut de nom&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.armisteadmaupin.com/index.html" style="text-decoration: none;"&gt;Armistead Maupin&lt;/a&gt;&amp;nbsp;(Washington, 1944). La secció, que es publicava de dilluns a divendres, va gaudir d’un èxit fulgurant entre els habitants de la ciutat. Maupin reprenia la vella tradició que havien cultivat més d’un segle abans els britànics Dickens o Thackeray, però la traslladava a l’estricta actualitat americana, com no s’havia fet mai abans. A més, l’autor escrivia els lliuraments pràcticament d’un dia per l’altre, fet que li permetia introduir a la trama incidents que estaven ocorrent en aquell mateix moment. Entre el públic es va crear la mateixa urgència lectora que provocaven les desventures de la petita Nell a l’era victoriana i més d’un va creure trobar en algun dels personatges un transsumpte d’algun ciutadà real.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;La sèrie s’iniciava, com vèiem ahir, amb la decisió de Mary Ann Singleton d’instal·lar-se a viure a San Francisco i com aviat trobava un apartament a una pintoresca casa del 28 de Barbary Lane. Anna Madrigal, la seva excèntrica propietària, i els seus llogaters constitueixen el nucli central que ancora aquestes molt diverses històries de la ciutat. Fidel a l’època i la localització, Anna és una dona ja d’una certa edat, que vesteix kaftans i cultiva devotament la seva marihuana. Hi ha també la hippy bisexual Monna Ramsay i l’atractiu cambrer heterosexual Brian Hawkins que treu profit de la lliberalitat dels temps per exercir de promiscu Don Juan. I finalment hi ha Michael “Mouse” Tolliver, un gai dolç a la recerca de l’home de la seva vida, indubtable “alter ego” de l’autor.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;Cada capítol és necessàriament breu i molt àgil. Concerneix a les vides quotidianes, amoroses i professionals dels protagonistes i a les seves relacions tant entre ells com amb un gavadal de personatges de tota classe i extracció, amb unes gotes de costumisme, una mica de sentimentalisme sàviament racionat i grans dosis d’humor. I com que l’elenc principal presenta prou consistència humana, l’empatia del lector es produeix amb facilitat. A més, a cada “temporada” hi ha també una o més intrigues que afegeixen suspens i no es resolen fins el penúltim capítol, segons les sempiternes regles del fulletó.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;En alguns moments “Tales of the city” esdevé un “roman à clef”, com per exemple quan una innominada Liz Taylor fa un “cameo” o quan “Mouse” passa un cap de setmana amb “una estrella de Hollywood” (Rock Hudson, a qui sembla que Maupin va conèixer bíblicament). La immediatesa de l’escriptura permet, per exemple, involucrar el reverend Jim Jones i la massacre de Guaiana dins de la trama o, el que és més important, narrar en directe l’aparició i l’evolució de la sida a San Francisco.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;Degut a l’èxit, “Tales of the city” va ser publicat (convenientment adaptat) en format de llibre amb uns resultats comercials decebedors. La publicació de la segona sèrie, “More tales of the city” (1980), va començar a decantar la balança i des de llavors aquestes cròniques urbanes han esdevingut sòlids long-sellers. Al Chronicle encara es van publicar els lliuraments del que serien “Further Tales of the City” (1982) i “Babycakes” (1984). El serial de “Significant Others” (1987) aparegué al San Francisco Examiner i “Sure of You” (1989) s’edità directament com a llibre. Més recentment s’ha publicat “Michael Tolliver Lives” (2007) que relata en primera persona la vida madura de “Mouse” i escapa, per tant, al format inicial de la sèrie. Sembla que “Mary Ann in Autumn” (2010) reprèn el to de fulletó, encara que sigui en clau més melangiosa. La tinc pendent de llegir. L’any 1993 es va fer una adaptació televisiva amb gent tan estimulant com Olympia Dukakis, Laura Linney o Ian McKellan (caldrà buscar-la). També està a punt d’estrena (ho anuncien per aquest maig) un musical coescrit per Jake Shears de Scissor Sisters.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;Abans, gens innocentment, he parlat de “temporades”, i és que “Tales of the city” s’adequa molt bé a l’actual moda de les sèries televisives d’alè llarg i plantejament poc convencional. L’editorial Anagrama, a la seva col·lecció Contraseñas, va publicar fa anys els tres primers capítols de la saga: “Historias de San Francisco”, “Nuevas Historias de San Francisco” i “Más Historias de San Francisco”, sospito que amb un ressò insuficient. Em pregunto si amb el pas dels anys resultaran massa localistes, massa lligades a un temps i un país. M’agradaria pensar que no és així i que mereixerien una nova oportunitat ara que el fulletó televisiu ha adquirit una nova respectabilitat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"&gt;I, ja en ple terreny especulatiu, no seria aquest un bon moment per engegar un serial costumista, amarat d’actualitat online dins d’alguna de les nostres capçaleres de premsa? Que jo recordi, el més proper que hem tingut en aquest país va ser la publicació de “Sin noticias de Gurb” d’Eduardo Mendoza a EL PAÍS, tot i que es tractava d'una sàtira swiftiana lluny de les regles de la novel·la per lliuraments. Probablement algun bloc ja ho ha intentat per lliure i jo m’ho he perdut. Ben pensat, Blogger o Wordpress poden ser eines excel·lents per endegar aquest tipus d’aventures. És una idea.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-7857907308858281928?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/7857907308858281928/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/tales-of-city-daily-avalanche.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7857907308858281928'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/7857907308858281928'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/tales-of-city-daily-avalanche.html' title='Tales of the City (The Daily Avalanche)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-9Oc_ivUoi9c/TbVMb4m51LI/AAAAAAAACfs/P-UjFxrqkDY/s72-c/TalesoftheCity-US_1st_edition.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-8283113245644800227</id><published>2011-04-21T00:49:00.002+02:00</published><updated>2011-04-21T00:49:26.881+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Canal-L'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pere Gimferrer'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rapsodia'/><title type='text'>Rapsodia (Pere Gimferrer, Canal-L)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://1.gvt0.com/vi/2nB6X5CpFbU/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/2nB6X5CpFbU&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/2nB6X5CpFbU&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-8283113245644800227?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/8283113245644800227/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/rapsodia-pere-gimferrer-canal-l.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8283113245644800227'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8283113245644800227'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/rapsodia-pere-gimferrer-canal-l.html' title='Rapsodia (Pere Gimferrer, Canal-L)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-8416797744962759674</id><published>2011-04-10T13:27:00.000+02:00</published><updated>2011-04-10T13:27:53.795+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='underground'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='rabia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='asco'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Vicente Luis Mora'/><title type='text'>Qué está pasando. De la rabia al asco (Vicente Luis Mora)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;h3 class="post-title entry-title" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font: normal normal normal 18px/normal Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; position: relative;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 21px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;1) Los movimientos estéticos de péndulo&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div class="post-body entry-content" id="post-body-2728180528877752894" style="position: relative; width: 608px;"&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;Llega un grito a través del cielo. Ya ha ocurrido otras veces, pero ahora no hay nada con que compararlo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;Thomas Pynchon,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Un arco iris de gravedad&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Georges Didi-Huberman comienza su magno ensayo&amp;nbsp;&lt;i&gt;La imagen superviviente&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(2002) con un pensamiento “aventurado” que, en realidad, ha sido formulado ya otras veces, pero que siempre conviene recordar: “Aventuremos la siguiente afirmación: el discurso histórico no ‘nace’ nunca.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Siempre vuelve a comenzar. Y constatemos que la historia del arte –la disciplina así denominada–&lt;i&gt;vuelve a comenzar cada vez&lt;/i&gt;. Cada vez, según parece, que su objeto mismo es considerado como muerto… y&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;renaciente”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn1" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. La historia en general como eterno retorno y la del Arte en particular como&amp;nbsp;&lt;i&gt;ritornello&lt;/i&gt;; ambas ideas tienen luenga raigambre que podríamos remontar hasta los albores de nuestra civilización en Mesopotamia. Pero la cuestión es que es así o que, en cierto&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;modo,&lt;i&gt;puede ser así&lt;/i&gt;, puesto que no hay una sola Historia ni una sola reflexión sobre la misma, y la defensa de la historia como recomienzos y re-finales puede sostenerse con la misma fuerza que la visión contraria, la altomoderna&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;consideración de la Historia como progreso indefinido descrita por Kojève o Calinescu.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;En el ámbito de la Estética, encontramos que desde el siglo XVIII se vienen produciendo “revoluciones” cíclicas que tienen estos&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;elementos en común:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;ol start="1" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; margin-top: 0cm;" type="1"&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.25em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;La crítica feroz al arte o literatura anteriores, o coetáneos, a las que la “nueva” aportación viene a sustituir.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.25em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;La defensa de un lenguaje artístico que se propone como más próximo a lo que el ciudadano quiere, o necesita, o espera. En literatura, que es de lo que vamos a hablar aquí, se emparenta siempre el movimiento con un acercamiento “a la lengua de la calle”, expresión siempre harto confusa porque quienes hacen los discursos más intrincados también caminan –de vez en cuando– por la calle, y hasta toman un café y respiran oxígeno una o dos veces al día.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Como ya viera José Ángel Valente, el inmediato comienzo de este proceso en&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;términos que pueden afectar a nuestra literatura reciente (el Vasari citado por Didi-Huberman nos queda un poco lejos), se remonta al prólogo que Wordsworth escribiese en 1800 para la segunda edición de las&amp;nbsp;&lt;i&gt;Lyrical Ballads&lt;/i&gt;; allí escribía que:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;The principal object, then, proposed in t&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;hese Poems was to choose incidents and situations from common life, and to relate or describe them, throughout, as far as was possible in a selection of language really used by men, and, at the same time, to throw over them a certain colouring of imagination, whereby ordinary things should be presented to the&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;mind in an unusual aspect; and, further, and above all, to make these incidents and situations interesting by tracing in them, truly though not ostentatiously, the primary laws of our nature: chiefly, as far as regards the manner in&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;which we associate ideas in a state of excitement.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Robert Langbaum, en su valioso ensayo&amp;nbsp;&lt;i&gt;La poesía de la experiencia&lt;/i&gt;&lt;span&gt;,&lt;/span&gt;&amp;nbsp;contextualiza el proceso, explicando&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;cómo el Romanticismo había hecho nacer dos&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;corrientes alternas: una, que proclama la necesidad de sinceridad en el poema (Goethe), manifestado en una búsqueda de llaneza verbal y expresión próxima (Wordsworth); y otra, “Keats, los pre-rafaelistas y los movimientos estéticos y simbolistas, la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;poesía del arte, e incluso del artificio y la insinceridad”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn2" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;No me gusta la palabra&amp;nbsp;&lt;i&gt;insinceridad&lt;/i&gt;, porque creo que todo buen arte es sincero o, mejor aún, que ninguno bien hecho lo es, cualquiera que sea su estilo o propósitos; de modo que manejaremos los términos&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;de expresión&amp;nbsp;&lt;i&gt;próxima o lejana&lt;/i&gt;. Ambas formas de expresividad se van sucediendo en el tiempo y en el espacio; a veces forman parte de fenómenos cíclicos y en ocasiones, por los procesos de aceleración temporal que comienzan en la Modernidad y cruzan la Posmodernidad&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;hasta llegar al paroxismo en la Pangea actual, estas formas contrapuestas de lejanías y proximidades pueden también compartir un mismo tiempo e idéntico espacio. Pensemos cómo a finales del XIX en Francia lejanos ne&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;osimbolismos y naturalismos próximos comienzan a alternarse dentro del espectro artístico de la época. O cómo dos mujeres, a principios del XX, Virginia Woolf y Katherine Mansfield, generan renovaciones narrativas desde cada uno de los opuestos polos. O cómo los&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;hiperrealismos y figurativismos pictóricos (próximos) combaten durante las etapas centrales del pasado siglo el auge de la abstracción lejana. O cómo en los años 60-70 y en lengua española, prosas de corte más realista conviven, en ambas orillas del idioma, con formulaciones más experimentales, siendo&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;“sociales” o “políticas”&amp;nbsp;&lt;i&gt;todas&lt;/i&gt;, pese a algunos recientes y poco informados malentendidos al respecto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;2) Qué está pasando&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListBullet" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListBullet" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;“ése es el auténtico aceite del mundo: queremos ver qué pasa a continuación”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListBullet" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;Gonzalo Torné,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Hilos de sangre&lt;/i&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListBullet" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListBullet" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;“y estoy convencido de que ahí radica parte del sentido de nuestra existencia, si es que tiene alguno, y es que hasta después de suicidado, en serio, ¿eh? hasta después de suicidado, sigues esperando que ocurra&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;algo, algún acontecimiento”&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListBullet" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;celso castro,&amp;nbsp;&lt;i&gt;astillas&lt;/i&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;La cuestión es que ahora mismo,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;en estos últimos tiempos, estamos asistiendo a un resurgir generalizado de una literatura&amp;nbsp;&lt;i&gt;próxima&amp;nbsp;&lt;/i&gt;que tendría diversos rasgos, pero que podría reconocerse por los siguientes, como mínimo común&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;denominador:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;a) Se denomina a sí misma por oposición, sea a un estado de cosas social (literatura de combate), sea al estamento&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;literario (literatura alternativa / underground), sea a un modo convencional de entender la literatura, o a todos esos hechos&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;a la vez.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;b) Reivindica, en la línea que apuntábamos arriba, tanto en prosa como en verso, un lenguaje literario más&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;próximo al lenguaje común, por considerar que los lenguajes elaborados pueden caer en cierto escapismo respecto a los conflictos reales.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;c) Manifiestan posiciones en los personajes de sus narrativas o en los&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;sujetos elocutorios de sus poemas que los sitúan dentro de un malestar metafísico, canalizado bien a través de un lenguaje imprecativo, bien mediante pensamientos de corte nihilista, bien en expresiones literarias que van desde la rabia hasta el hastío, desde el&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;malestar hasta el asco.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;d) El lenguaje literario es en ocasiones deliberadamente feísta y directo, crudo, dirigido a golpear la estética bienpensante del lector; otras veces pueden verse gestos expresivos que buscan constituirse como una alternativa estética a los lenguajes&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;literarios que se consideran comerciales. No es infrecuente encontrar descripciones de lo que hacen en las que utilizan palabras como grito, desahogo, vómito, etc.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;e) Los autores suelen desconfiar del sistema literario central, encauzando su&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;actividad de difusión a través de canales alternativos (fanzines, editoriales independientes o autoedición, etc.) y aprovechando el potencial de libertad que confiere Internet, especialmente las redes sociales.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.4;"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593611302578472194" src="http://2.bp.blogspot.com/-5KtoFDeEHME/TaB_1-3MxQI/AAAAAAAAAnY/itXLZtL7XOE/s200/outlaw%2Bliterature.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 200px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 10px; margin-top: 0px; width: 135px;" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;V&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;amos a ver a continuación algunos ejemplos que me parecen representativos. Advierto que esto&amp;nbsp;&lt;b&gt;no&lt;/b&gt;&amp;nbsp;es un mapa, ni mucho menos, ni guarda propósito exhaustivo alguno. Me propongo sólo seleccionar varios ejemplos sueltos que, a modo de espero roto, pueden dar una idea incompleta de la imagen total.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Los viscerales&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Hace poco se ha publicado una antología llamada&amp;nbsp;&lt;i&gt;Viscerales&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(Ediciones del Viento, 2011). En una de las&amp;nbsp;&lt;a href="http://es.paperblog.com/viscerales-debut-en-zamora-pseudocronica-resacosa-y-poco-reposada-406672" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;entrevistas&lt;/a&gt;&amp;nbsp;realizadas a sus editores, Mario Crespo y José Ángel Barrueco, contestaron: “Estábamos hartos de la literatura de postal”. En un reportaje&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn3" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, los dos responsables reivindicaban a autores que escribían “con las tripas”, como Bukowski, David Foster Wallace o Fante, y declaraban explícitamente que “hemos hallado la rabia que necesitábamos (…) es un ataque antisistema. Nos venden libros huecos, quizá muy bien escritos, bien vendidos, pero son cáscara, forma que come fondo”. La autora del reportaje, la poeta y periodista Rebeca Yanke, apunta: “esta teoría de la literatura visceral aboga por el desahogo, por sacar la letra de la entraña, por utilizar el rencor, el desamor y la rabia”. Y algo parecido dice la publicidad de la editorial en su&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.edicionesdelviento.es/viento_novedades.php" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;web&lt;/a&gt;: “Viscerales es sobre todo rabia, sinceridad, corazón, hígado, riñones, calor y desnudez: un libro que contiene cuarenta ejercicios de honestidad literaria, cuarenta desahogos, cuarenta vaciamientos, cuarenta vomitonas”. Barrueco acaba además de publicar un libro titulado, significativamente,&amp;nbsp;&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.udllibros.com/html/busqueda/detalle.php?fr_codLibro=W270010004&amp;amp;sms_ss=facebook" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;Asco&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;El proyecto chileno&amp;nbsp;&lt;i&gt;Esta humanidad tan llena de grietas&lt;/i&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;presenta sus pasquines desde el Cono Sur con este editorial: “nuestro Pasquín Literario ha presentado en sus primeros veinte números, los gritos sociales, que van desde lo visceral hasta lo poético (…) De esta forma podemos leer cómo en el número dos Carlos Ortiz presentó un acercamiento subjetivo de la ruina: ‘caminar y esperar que algo suceda / y luego así de la nada / la belleza y el caos’. Mientras que Carmen Ortiz colaboró con versos desgarradores (…): ‘heme aquí, condenado a vivir / el hacha del tormento, / a oír cómo vuelan dinamitados mis dientes, / a observar cómo mis brazos se desprenden’”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;El&amp;nbsp;&lt;i&gt;underground&amp;nbsp;&lt;/i&gt;literario español: Vicente Muñoz Álvarez como ejemplo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Hacer un mapeado del underground en cualquier sitio es inútil, entre otras cosas porque si hay algo propio del&amp;nbsp;&lt;i&gt;underground&amp;nbsp;&lt;/i&gt;es su resistencia a cualquier tipo de control, etiqueta o cartografía, y su persecución de una parcial invisibilidad. Ni siquiera los miembros de la memoria del subsuelo se conocen todos entre sí. Pero la esfera alternativa de cualquier país tiene también zonas de claroscuro, que pueden ayudarnos a dar una idea de sus propósitos (teniendo en cuenta que pueden ser muchos, diferentes e incluso contradictorios). Una de esas zonas solares es Vicente Muñoz Álvarez, un narrador y poeta muy activo y que está detrás de buena parte de las mejores cosas que la literatura alternativa española ha dado en los últimos años. Él mismo describe su trayectoria en una&amp;nbsp;&lt;a href="http://beatitudvisionesdelageneracinbeat.blogspot.com/" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;entrevista&lt;/a&gt;: “&lt;i&gt;Vinalia&lt;/i&gt;&amp;nbsp;fue en su origen un fanzine de relatos ilustrados para adultos que comenzamos a editar en 1995 en León con la idea de dar salida a un tipo&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="color: #f9cb9c; font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;de literatura subterránea, alternativa y políticamente incorrecta que no solía encontrar hueco en publicaciones de corte oficial, pese a la calidad indiscutible de sus propuestas. Conocíamos ya de aquellas a un montón de escritores de talento ninguneados por el sistema y el canon, y nos propusimos crear para ellos una plataforma de expresión al tono, con una estética pulp y underground, fusionando la literatura con otras ramas paralelas, como el cómic y la ilustración, la música, el cine independiente, etc. Sacamos nueve números del fanzine y cinco libros de bolsillo entre los años 1995 a 2001 y regresamos en el 2007 con un libro homenaje,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Tripulantes: Nuevas Aventuras de Vinalia Trippers&lt;/i&gt;, que coordiné con David González para la editorial Eclipsados. El año pasado editamos otro número con formato de libro,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Plan 9 del Espacio Exterior&lt;/i&gt;, y un suplemento de poemas dedicado al malogrado escritor argentino Raúl Núñez. Y ahora estamos a punto de editar el número 11, que llevará por título&amp;nbsp;&lt;i&gt;Trippers from the Crypt&lt;/i&gt;. Por decirlo de algún modo, Vinalia ha sido el germen de muchos otros proyectos en los que he trabajado estos últimos años, antologías como&amp;nbsp;&lt;i&gt;Golpes: Ficciones de la crueldad social&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(que coordiné con Eloy Fernández Porta),&lt;i&gt;Resaca/Hankover: Un homenaje a Charles Bukowski&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(con Patxi Irurzun) o&amp;nbsp;&lt;i&gt;23 Pandoras: Poesía alternativa española&lt;/i&gt;, además, claro, de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Beatitud&lt;/i&gt;. Fue, en suma, un punto de encuentro para diversos creadores, que nos ha servido de ensayo y cantera para lo que ha ido viniendo después”. Son muchos libros y compilaciones, pero recuerdo que en varios de ellos las referencias a una literatura hecha con las entrañas, cruda y a la contra del&amp;nbsp;&lt;i&gt;mainstream&lt;/i&gt;, así como la defensa de un realismo estético que reflejase los conflictos de la sociedad, eran partes centrales de los sucesivos proyectos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;The Offbeat Generation&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Estos autores, en su mayoría, entrarían más dentro de las poéticas del asco que en las de la rabia (más vómito que grito), pero me parecen interesantes como síntoma. Copio de&amp;nbsp;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Offbeat_generation" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;Wikipedia&lt;/a&gt;, donde se resume bien el asunto:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; margin-bottom: 14pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;“The Offbeat generation&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;is a loose association of like-minded writers working across different styles but united by their opposition to a mainstream publishing industry driven by marketing departments. The term -- coined by&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.myspace.com/gallix" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Andrew Gallix&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;in&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/3:AM_Magazine" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;3:AM Magazine&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;in February 2006—is a pun on the&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Beat_Generation" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Beat Generation&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;but more likely to be associated with the&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Chemical_generation" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Chemical generation&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;immediately before it (who were anthologised at the&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Repetitive Beat Generation&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;also). In August 2007&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Arena_(magazine)" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Arena&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;wrote of them:&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;"Young, untamed, good-looking and as influenced by punk rock as they are by&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Proust" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Proust&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;, a new wave of loosely-linked writers dubbed The Off-Beat Generation have been blitzing the net with stories and poems via&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/MySpace" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;MySpace&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;and supportive sites such as&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/3:AM_Magazine" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;3:AM Magazine&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;to organise events and gain publicity."&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.3ammagazine.com/3am/literary-pipe-bombers/" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;. The&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Arena&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;article cited&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tony_O%27Neill" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Tony O'Neill&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Travis_Jeppesen" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Travis Jeppesen&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;and&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tao_Lin" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Tao Lin&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;as its key members. A piece on&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Guardian" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;The Guardian&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;website discussed possible overlaps with the&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Brutalists" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Brutalists&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://blogs.guardian.co.uk/books/2007/07/the_rise_and_rise_of_the_bruta.html" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;. According to a February 2009 feature in the Spanish daily&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;ABC&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;, the members of the Offbeat Generation are&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Noah_Cicero" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Noah Cicero&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ben_Myers" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Ben Myers&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;, Andrew Gallix,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Lee_Rourke" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Lee Rourke&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Adelle_Stripe" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Adelle Stripe&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tao_Lin" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Tao Lin&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tom_McCarthy_(writer)" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Tom McCarthy&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/HP_Tinker" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;HP Tinker&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;, Chris Killen, Heidi James and&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tony_O%27Neill" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Tony O'Neill&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.abc.es/20090126/cultura-literatura/estoy-contra-ello-200901261540.html" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;. In June 2009,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/3:AM_Magazine" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;3:AM Magazine&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;referred to&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Dazed &amp;amp; Aroused&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;, by&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gavin_James_Bower" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Gavin James Bower&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;, as 'nothing less than a&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Less_Than_Zero_(novel)" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;Less Than Zero&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: georgia;"&gt;&amp;nbsp;for the Offbeat Generation'”&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Los caníbales (Italia, Puerto Rico, Cuba, República Dominicana)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #262626; font-family: Georgia;"&gt;A muy finales de los 90 y hasta bien entrada esta primera década, una serie de narradores italianos salieron a la palestra con libros de estética cruda, llena de sexo, mutilaciones, violencia, realismo y drogas, que se ha ligado, incluso&amp;nbsp;&lt;a href="http://findarticles.com/p/articles/mi_7026/is_1_98/ai_n28133900/" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;académicamente&lt;/a&gt;, a la película&amp;nbsp;&lt;i&gt;Pulp Fiction&lt;/i&gt;. Entre ellos había nombres como los de Enrico Brizzi, Isabella Santacroce, Simona Vinci, Nicolo Ammantini o Aldo Nove, y varios de ellos fueron agrupados en una muy comentada antología de Einaudi. Transcribimos un párrafo sobre Nove de un&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/ITALIA/jovenes/canibales/italianos/convierten/casqueria/literaria/fenomeno/editorial/elpepicul/19970313elpepicul_5/Tes" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;artículo&lt;/a&gt;&amp;nbsp;de Pedro Egúrbide de aquella época:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: #262626; font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;“Lo que he pretendido es presentar una imagen horrorosa de algo que a mí me da miedo y que, en cambio, se vive como normal en ciertas conductas de masas, en ciertas noticias periodísticas y en ciertos programas televisivos", comenta Aldo Nove, uno de los 11&amp;nbsp;&lt;i&gt;caníbales&lt;/i&gt;&amp;nbsp;que ha aportado a la antología de Einaudi el relato de dos hinchas embrutecidos que mueren enlazados en una especie de&amp;nbsp;&lt;i&gt;sesenta y nueve&lt;/i&gt;&amp;nbsp;hiperrealista y lésbico tras castrarse por simple aburrimiento, porque es domingo, no saben qué hacer y no tienen dinero para comprar un vídeo pornográfico pasable. Milanés, de 30 años, licenciado en filosofía moral, "devorador de todo tipo de lecturas desde niño", incluida la poesía contemporánea o los clásicos latinos, aunque a la hora de citar elige a "Dante, Stephen King, Chéjov y Bulgakov", Aldo Nove considera que "lo de los&amp;nbsp;&lt;i&gt;caníbales&lt;/i&gt;&amp;nbsp;ha sido una magnífica idea para abrir una brecha en la literatura italiana, que en los últimos años se había estancado y vuelto aburrida. Pero también esta idea tendrá que pasar, porque, si no, los propios&lt;i&gt;caníbales&lt;/i&gt;&amp;nbsp;se harán aburridos".&lt;/span&gt;&lt;span style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;No sé si por continuidad con esta antología, se publicó poco después otra de escritores caribeños, llamada&amp;nbsp;&lt;i&gt;Los nuevos caníbales. Antología de la más reciente cuentística del Caribe hispano&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(Isla Negra, Puerto Rico, 2000). Según Helena Lázaro, la mayoría de los autores incluidos en ella “presentan situaciones existenciales de vidas angustiosas, incapaces de ser felices o hacer felices a otros, hay narcisismo, egoísmo, violencia, celos, odio, sexo y muerte (…) Son transgresores, iconoclastas, les interesa presentar las realidades de la vida que los rodea, lo cual incluye violencia, crimen, corrupción, drogas, lo sexual en todos sus aspectos, los movimientos gay, homosexuales y lesbianas, prostitución, y ante la terrible falta de amor -depresión y muerte. Hay esperanza, sí, si el mundo mejora, pero mientras tanto esta generación de jóvenes autores se han dado a la tarea de con aplastante franqueza y lo más gráficamente posible presentarnos la triste realidad del mundo que nos rodea”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn4" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Neo-Dadaists, New Wave Vomit&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Son otros dos movimientos poéticos anglosajones, jóvenes y muy activos en la red, con una estética muy clara de oposición a los cánones poéticos convencionales, si bien sus nóminas abiertas admiten numerosas variantes. Véase para el New Wave Vomit su sencilla página&amp;nbsp;&lt;a href="http://newwavevomit.com/newwavevomit.com/n_w_v.html" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;web&lt;/a&gt;, que es una antología en marcha. Leamos un ejemplo de Timothy Willis Ferris (1980): “LaShonda rereads the word and tries to remember the definition / LaShonda closes ‘It All Adds Up’ and stares at the ceiling / LaShonda thinks ‘suicide’ and laughs / LaShonda goes to sleep and dreams of owls”; resto del poema&amp;nbsp;&lt;a href="http://newwavevomit.com/newwavevomit.com/155.html" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;aquí&lt;/a&gt;. Luna Miguel está preparando para la editorial de El Gaviero una selección de estos poetas para traducirla al castellano. La propia&amp;nbsp;&lt;a href="http://lunamiguel.blogspot.com/2011/02/new-wave-vomit-segunda-parte.html" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;autora&lt;/a&gt;&amp;nbsp;nos puso al corriente del “Neo-Dadaísmo”, del cual Kat Dixon ha dicho&amp;nbsp;&lt;a href="http://yesyesbooks.com/blog/2011/03/10/internet-god-when-god-is-dead-neo-dadaist-trends-in-21st-century-literature-a-complaint/" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;aquí&lt;/a&gt;&amp;nbsp;que es un grupo de escritores cuya literatura “está caracterizada por un despliegue de primitivismo internáutico, sinsentido, emocionalidad irracional y una sobredependencia de introspección superficial, uso de drogas y sexo”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Poesías de combate, poéticas críticas&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;“Entre el juego y el grito, puestos a elegir, preferimos el grito”, decía Matías Escalera en el “manifiesto” que precedía a su poemario&amp;nbsp;&lt;i&gt;Grito y realidad&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(2008), publicado por la editorial canaria Baile del Sol. Esta editorial, junto a otras como Eclipsados, Idea, Ediciones del 4 de agosto, Bartleby y algunas más están recogiendo un nutrido panorama poético que podríamos denominar poesía de combate, o de resistencia, o&amp;nbsp;&lt;i&gt;poesía crítica&lt;/i&gt;, por utilizar el plástico marchamo de Enrique Falcón, uno de sus principales practicantes y teóricos. En este blog nos hemos hecho eco varias veces de esta amplia y difusa línea estética, que recoge autores muy diferentes entre sí, cuyas líneas de trabajo pueden variar desde cierta irracionalidad poética (pienso en algunos libros de Jorge Riechmann) hasta el hiperrealismo de David González, pasando por el salmo visionario del citado Falcón o el exquisito despojamiento de Antonio Méndez Rubio. Junto a los nombres ya citados, podrían encontrarse Isabel Pérez Montalbán, Daniel Bellón, Virgilio Tortosa, Alfredo Saldaña, Antonio Orihuela, Deborah Vukusic, Gsús Bonilla, Eva Vaz, Antonio Crespo Massieu. En estéticas más crudas, rabiosas,&amp;nbsp;&lt;a href="http://neorrabioso.blogspot.com/2011/03/cronica-de-diablos-azules-jam-session-n_20.html" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;neorrabiosas&lt;/a&gt;&amp;nbsp;o realistas estarían otros poetas provinientes de las antologías&amp;nbsp;&lt;i&gt;Feroces&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(1997), como Isla Correyero, Roxana Popelka, Eladio Orta o Roger Wolfe, o los incluidos en&amp;nbsp;&lt;i&gt;Poemas para cruzar el desierto&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(2004), con nombres como Manuel Vilas, Luis Felipe Comendador, Karmelo C. Iribarren o Ángel Errasti. En un texto editado por Falcón,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Once poéticas críticas&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(2007), se incluía un texto firmado por otro colectivo, el grupo&amp;nbsp;&lt;b&gt;La Palabra Itinerante&lt;/b&gt;, formado por un variable (creo) grupo de poetas: Luis Melgarejo, Miriam Reyes, David Eloy Rodríguez, Iván Mariscal, José María Gómez Valero o Miguel Ángel García Argüez. En el texto firmado por el colectivo puede leerse: “&lt;i&gt;Poesía en resistencia&amp;nbsp;&lt;/i&gt;es un concepto escurridizo –voluntariamente escurridizo–, bororoso, permanentemente en fuga, (pero) que tal vez pueda ser útil para agavillar las prácticas literarias y vitales de algunos autores y sensibilidades: numerosos poetas repartidos por todo el Estado, colectivos sociales y culturales, publicaciones… que parecen tantear similares búsquedas estéticas y sociales e investigaciones en los procesos de creación y difusión de la expresión artística”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn5" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Josu Montero engloba varias de estas corrientes en una que él considera mayor, la del realismo sucio&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn6" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[6]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, configuración con la que no estamos de acuerdo, aunque esto sería largo de explicar y preferimos dejarlo para otro momento. Cierto es que dentro del realismo sucio podríamos citar algunos autores, como Roger Wolfe o Violeta C. Rangel, que pueden incluirse dentro de las poéticas del asco y la rabia aquí recogidas. Podemos tender un puente a la&amp;nbsp;&lt;b&gt;narrativa&lt;/b&gt;, y recordar que el catálogo de la editorial Caballo de Troya también recoge numerosos libros afines a varias de las estéticas anteriores y que desde ópticas parecidas a las examinadas, si bien cada una con sus particularidades, narrativas de autores como Belén Gopegui, Isaac Rosa, David Refoyo, Roberto Valencia, Diego Doncel, Pablo Sánchez, Matías Escalera, Peio H. Riaño, Inés Mendoza, Ángel Zapata, David Monteagudo, Juan Carlos Márquez, Elvira Navarro, Óscar Gual o José Morella también sostienen posiciones conflictivas hacia una realidad presentada como el mejor de los mundos posibles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;The brutalists (Inglaterra)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Otro movimiento abierto, aunque con un núcleo central claro, es el de los poetas Brutalistas ingleses. Esto es lo que puede leerse en su&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.myspace.com/brutalists" style="color: #336699; text-decoration: none;"&gt;página&lt;/a&gt;&amp;nbsp;de MySpace:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;The Brutalists poetry movement was formed by writers Tony O'Neill, Adelle Stripe and Ben Myers during the long record-breaking heatwave summer of 2006. We are all active members of the literary underground, publishing our work via a plethora of books, anthologies, fanzines, websites, readings and weblogs - The Brutalists are possibly the first literary movement launched via Myspace. Brutalism calls for writing that touches upon levels of raw honesty that is a lacking form most mainstream fiction. We cannot simply sit around waiting to be discovered — we would rather do it ourselves. Total control, total creativity. The Brutalists see ourselves as a band who have put down their instruments and picked up their pens and scalpels instead.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;El underground USA: el mapa imposible&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Mapear los Estados Unidos en lo literario es imposible; a veces es difícil llegar a conocer bien la literatura de un solo de los cincuenta Estados. Incluso censar y catalogar el inmenso listado de escritores que viven en las ciudades de Nueva York o San Francisco llevaría años. Como el resumen es inviable, seleccionemos un libro que nos parezca significativo. Por su apertura, por su variedad, por el hecho de seleccionar desde antiguos maestros de la escritura cruda hasta practicantes actuales, por incluir letras de cantantes como Dee Dee Ramone o Patti Smith, nos quedamos a modo de resumen con el libro editado por Alan Kaufman, Neil Ortenberg y Barney Rosset,&amp;nbsp;&lt;i&gt;The Outlaw Bible of American Literature&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(2004). Incluye desde clásicos como Kathy Acker, Henry Miller o Burroughs hasta autores contemporáneos (no todos vivos) como Barry Gifford, Sandra Cisneros, Sam Shepard, las Guerrilla Girls, Shappire, Hubert Selby Jr., Dave Eggers, John Fante o Hunter S. Thompson. En su introducción, los editores sentencian en la primera frase, sin contemplaciones, lo siguiente: “Como su muy aclamada compañera y predecesora&amp;nbsp;&lt;i&gt;The Outlaw Bible of American Poetry, The Outlaw Bible of American Literature&amp;nbsp;&lt;/i&gt;es un documento de sublevación contra un paisaje dominado por una dictadura literaria de gusto tibio, corrección política y banalidad realmente soporífera”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn7" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[7]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Si alguien quiere citar cualesquiera otros autores, corrientes o grupos de similares propósitos a los aquí recogidos, puede hacerlo en los comentarios para completar este apresuradísimo resumen.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;3) Un cuento de ruido y furia&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;Un libro nos ayuda&lt;span&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;a no estar solos con nuestro desorden que os consume, a no pensar en aquello que nos hace rabiar inútil e implacablemente, a cubrir el hormigueo ansioso y obsesivo que murmura dentro de nosotros.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span lang="ES" style="color: blue; font-family: Georgia;"&gt;Claudio Magris,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Ítaca y más allá&lt;/i&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;No me extenderé en las conclusiones, ustedes ya las saben. No vamos a descubrir la pólvora al decir que todas estas muestras de rabia, asco, enfado o acritud tienen que ver con el “estado del malestar” y las limitaciones de nuestro&amp;nbsp;&lt;i&gt;modus vivendi&lt;/i&gt;&amp;nbsp;dentro del sistema capitalista, llevadas ahora al extremo en la generalizada crisis económica. Poemarios como&amp;nbsp;&lt;i&gt;Hace triste&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(2009), de Jordi Virallonga, o novelas como&amp;nbsp;&lt;i&gt;El peso del mundo&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(2010), de Pablo Sánchez, son eco directo de un malestar social que vuelca toda su rabia en la literatura, por lo común sin intentar pontificar sobre el problema. En la mayoría de los casos, con excepciones, los autores molestos encuentran suficiente razón en la descripción de algunos de los síntomas, que claman por sí mismos. Veamos este párrafo de David Refoyo, en su interesante novela&amp;nbsp;&lt;i&gt;25 centímetros&amp;nbsp;&lt;/i&gt;(2010), donde uno de los protagonistas se enfrenta al mismo panorama laboral al que se asoman cotidianamente muchos jóvenes europeos: “él estrecha mi mano y firmo otra sentencia por tres meses más. Supongo que cuando los políticos hablan de flexibilizar el empleo para generar puestos de trabajo se refieren a esto. A pasar por la misma situación cada tres meses. A sentir la explotación bien cerca. A amoldarse a la incertidumbre. A no olvidarse, ni un momento, de que somos un producto de usar y tirar”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn8" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[8]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Pablo Sánchez, en su novela, escribe: “pero podemos consolarnos, no somos los únicos. La obsesión por la economía está en todas partes, nos rodea, nos invade, llega hasta nuestros sueños y deseos más íntimos. Estamos colonizados por el dinero”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn9" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[9]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Corren unos tiempos en que la crisis mundial ha conseguido hacer la economía todavía más patente de lo que siempre ha sido; antes era la omnipresente obsesión que el sistema introducía a los ciudadanos por el trabajo y el dinero; hoy, nos enfrentamos a la obsesión por no perder nuestra posición económica, bien como países, bien como individuos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Los jóvenes se enfrentan a una situación más dura: ante sí contemplan tan sólo una larga existencia sin demasiadas expectativas. Por más formados que estén, por más carreras que acumulen, se topan con un escenario laboral mileurista (en el mejor de los casos) y con una larga sucesión de contratos basura, en casi cualquier país occidental. “Manos arriba, esto es un contrato”, decía una pintada callejera en Madrid hace unos días. Como ya explicamos en&amp;nbsp;&lt;i&gt;Pangea&lt;/i&gt;, es difícil de asimilar para un gran sector de la población el hecho de entenderse parte de un mecanismo social que los considera sujetos nómadas, portátiles, intercambiables, que harán lo que sea necesario para adquirir su espacio de comodidad. Como bien dice Remo Bodei, la piedra de toque que distingue al sujeto posmoderno del moderno es “su reformulabilidad”&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftn10" name="_ftnref" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;[10]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, la capacidad&amp;nbsp;&lt;i&gt;otorgada&amp;nbsp;&lt;/i&gt;de reconstruirse como otro, por supuesto sin contar necesariamente con su voluntad en el proceso. Esa alienación, en el sentido etimológico de ser un&amp;nbsp;&lt;i&gt;alienus&lt;/i&gt;, un otro, para progresar o incluso sobrevivir, genera un malestar de fondo que en este momento en concreto no duda en expresarse con libertad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Esta sensación de final de época, de caída de los sueños (el americano, el del estado del bienestar), esta incertidumbre generalizada, este miedo que parece conminar a los ciudadanos a no quejarse mucho por si las cosas pueden ir –todavía– a peor:&amp;nbsp;&lt;b&gt;eso&lt;/b&gt;&amp;nbsp;es lo que está pasando. Y mucha de la última literatura (por supuesto con numerosos antecedentes históricos, como hemos visto), adopta una postura de rabia, de asco y de enfado que admite diversos registros estéticos, todos ellos caracterizados por la&amp;nbsp;&lt;i&gt;proximidad&amp;nbsp;&lt;/i&gt;antes citada. Si algo parecen tener en común estos registros, y con esto enlazamos con el principio de este post, es su voluntad de generar un&lt;i&gt;discurso de calle&lt;/i&gt;, un lenguaje próximo al ciudadano y muy cercano a sus inquietudes y a su propia rabia. Por eso entiendo que no puede desacreditarse (nunca, pero menos ahora, aun siquiera por motivos éticos) a una literatura que escoge pronunciarse, plantarse, mostrar su enfado, su asco o su rabia, ante lo que está pasando. Porque, si ni siquiera podemos hablar como queremos, y quejarnos con el lenguaje que elijamos, ¿qué nos queda?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #3333ff;"&gt;(Hay demasiadas menciones de nombres aquí para establecer mis relaciones con todos. Basta decir que honestamente creo que ninguna de las personas aquí citadas por mi relación personal con ellas)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #3333ff;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #3333ff;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; line-height: 21px;"&gt;&lt;h3 class="post-title entry-title" style="font: normal normal normal 18px/normal Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; position: relative;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #3333ff;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: black;"&gt;NOTAS&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn1" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;G. Didi-Huberman,&amp;nbsp;&lt;i&gt;La imagen superviviente. Historia del Arte y tiempo de los fantasmas según Aby Warburg&lt;/i&gt;; Abada, Madrid, 2009, p. 9.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn2" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;R. Langbaum,&amp;nbsp;&lt;i&gt;La poesía de la experiencia&lt;/i&gt;, Comares, Granada, 1996, p. 94.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn3" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;Realizado por Rebeca Yanke para Sección Campus de&amp;nbsp;&lt;i&gt;El Mundo&amp;nbsp;&lt;/i&gt;09/03/2011.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn4" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;http://www.ciudadseva.com/obra/2001/hl01.htm&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn5" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;La Palabra Itinerante, “Una manera de mirar pájaros en vuelo: Una aproximación a la poesía en resistencia”; en Enrique Falcón (ed.),&amp;nbsp;&lt;i&gt;Once poéticas críticas&lt;/i&gt;; Centro de Documentación Crítica, Madrid, 2007, p. 56.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn6" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[6]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Josu Montero,&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;“&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;Breve génesis de la poesía política española actual: subversión lingüística y realismo crí&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;tico”;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;Revista&amp;nbsp;&lt;i&gt;Zurgai&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;, diciembre&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;2003&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn7" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[7]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;Alan Kaufman, Neil Ortenberg y Barney Rosset, (eds.)&amp;nbsp;&lt;i&gt;The Outlaw Bible of American Literature&lt;/i&gt;;&lt;i&gt;&amp;nbsp;&lt;/i&gt;Thunder’s Mouth Press, New York, 2004, p. xvii. Traducción mía.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn8" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[8]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;D. Refoyo,&amp;nbsp;&lt;i&gt;25 centímetros&lt;/i&gt;; DVD Ediciones, Barcelona, 2010, p. 21.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn9" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[9]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;P. Sánchez,&amp;nbsp;&lt;i&gt;El alquiler del mundo&lt;/i&gt;; Destino, Barcelona, 2010, p. 66.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=36905558#_ftnref" name="_ftn10" style="color: #336699; text-decoration: none;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;[10]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&amp;nbsp;R. Bodei,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Destinos personales. La era de la colonización de las conciencias&lt;/i&gt;; El cuenco de plata, Buenos Aires, 2006, p. 458&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 1.4;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #3333ff;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;"&gt;&lt;h3 class="post-title entry-title" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font: normal normal normal 18px/normal Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; position: relative;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 21px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;De&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 21px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-weight: normal; line-height: 18px;"&gt;&lt;a href="http://vicenteluismora.blogspot.com/2011/04/que-esta-pasando-de-la-rabia-al-asco.html"&gt;http://vicenteluismora.blogspot.com/2011/04/que-esta-pasando-de-la-rabia-al-asco.html&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h3&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 21px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="ES" style="font-family: Georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-8416797744962759674?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/8416797744962759674/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/que-esta-pasando-de-la-rabia-al-asco.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8416797744962759674'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/8416797744962759674'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/que-esta-pasando-de-la-rabia-al-asco.html' title='Qué está pasando. De la rabia al asco (Vicente Luis Mora)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-5KtoFDeEHME/TaB_1-3MxQI/AAAAAAAAAnY/itXLZtL7XOE/s72-c/outlaw%2Bliterature.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-5778060074407941292</id><published>2011-04-09T14:29:00.002+02:00</published><updated>2011-04-09T14:29:49.354+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lovecraft'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dioses'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='razas'/><title type='text'>H.P. Lovecraft: Dioses y Razas</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/R9sjEV_ig-g/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/R9sjEV_ig-g&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/R9sjEV_ig-g&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-5778060074407941292?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/5778060074407941292/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/hp-lovecraft-dioses-y-razas.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5778060074407941292'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/5778060074407941292'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/hp-lovecraft-dioses-y-razas.html' title='H.P. Lovecraft: Dioses y Razas'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-4909549140253612254</id><published>2011-04-05T20:59:00.000+02:00</published><updated>2011-04-05T20:59:09.059+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='plastic bertrand'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pola Oloixarac'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sonic youth'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ça plane pour moi'/><title type='text'>Sonic Youth "Ça plane pour moi" (Plastic Bertrand)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://1.gvt0.com/vi/vZkKK_GZ8qU/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/vZkKK_GZ8qU&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/vZkKK_GZ8qU&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;Suggerit per la Pola Oloixarac (&lt;a href="http://melpomenemag.blogspot.com/"&gt;http://melpomenemag.blogspot.com/&lt;/a&gt;)&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/19273045-4909549140253612254?l=abiosi.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://abiosi.blogspot.com/feeds/4909549140253612254/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/sonic-youth-ca-plane-pour-moi-plastic.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4909549140253612254'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/19273045/posts/default/4909549140253612254'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://abiosi.blogspot.com/2011/04/sonic-youth-ca-plane-pour-moi-plastic.html' title='Sonic Youth &quot;Ça plane pour moi&quot; (Plastic Bertrand)'/><author><name>Pep Garrido</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12192903947760157094</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-19273045.post-6249708102675539146</id><published>2011-04-02T17:38:00.001+02:00</published><updated>2011-04-02T17:40:03.636+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='j.s. de monfort'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='molinari'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cartografía sentimental'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ignicionistas'/><title type='text'>Ignicionistas</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;La segona de les 5 coses per les que ha valgut la pena seguir vivint avui segons &lt;a href="http://lasoledaddeldeseo.wordpress.com/2011/04/02/cartografia-sentimental-lxxii-certificaciones-inmundas/"&gt;J.S. de Monfort:&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif; font-size: 14px; line-height: 23px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;strong style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;2&lt;/strong&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;.&amp;nbsp;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;La conciencia de que ahora los padres son los medios de comunicación y, en especial, el discurso publicitario (ver vídeo) y de que no queda más alternativa, como reza el lema de&lt;em style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: italic; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&amp;nbsp;Los Ignicionistas&lt;/em&gt;, que la de un bidón de gasolina en una mano y los catálogos artísticos en la otra (y una caja de cerillas, añado yo).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;Como ellos mismo dicen:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: whitesmoke; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-color: rgb(187, 187, 187); border-bottom-style: solid; border-color: initial; border-left-color: rgb(187, 187, 187); border-left-style: solid; border-right-color: rgb(187, 187, 187); border-right-style: solid; border-style: initial; border-top-color: rgb(187, 187, 187); border-top-style: solid; border-width: initial; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 1.7em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 10px; padding-right: 10px; padding-top: 5px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 7px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: blue;"&gt;“Lo que no eleva rebaja, y a lo que rebaja ¡Fuego!”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;El artífice del manifiesto es&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;Claudio Molinari Dassatti&lt;/strong&gt;&amp;nbsp;(su página web&amp;nbsp;&lt;a href="http://claudiomolinari.wordpress.com/" style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"&gt;aquí&lt;/a&gt;) y estará en&amp;nbsp;&lt;em style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: italic; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;Cosmopoética 2011&lt;/em&gt;&amp;nbsp;(+ info&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.andalocio.es/cont/28727/" style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-decoration: underline; vertical-align: baseline;"&gt;aquí&lt;/a&gt;).&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;El manifestante:&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 15px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span class="embed-youtube" style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; display: block; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; p
