METAMORFOSI: GENEALOGIES

penso:
μετα- (meta)
alteració
μορφή (morphè)
forma
així metamorfosi
en tant que procés pel qual un objecte o entitat canvia de forma
i wikipedia
en tant que nova fàbrica de veritats a mitges
legitimada democràticament
per a errar

penso
que alquímia és,
pròpiament,
metamorfosi
(per allò de la pedra filosofal definitiva,
la que transmutarà qualsevol matèria en or,
la de l’eterna joventut)
així,
uniu-vos
antediluvians alquimistes
de tota la galàxia
i participeu
de la metamorfosi

i d’aquí passo a pensar
en com els humans
transformem la matèria
per a poder-hi conviure i servir-nos-en

penso
en el procés biològic que experimenten les cries de certs animals abans d’arribar a l’edat adulta

penso
en larves
en crisàlides
en nimfes

penso
en insectes
en amfibis
en capgrossos
en què algunes espècies passen la major part de la seva vida en estats larvaris per després viure només un o dos dies com a adult
sense ni tan sols alimentar-se

penso en totes aquestes
organogènesis
orgiàstiques
pantagruèliques
que desencadenen ràfegues de processos hormonals d’activació de gens que provoquen canvis radicals en l'estructura general dels animals

penso
que un procés metamòrfic semblant
és àmpliament conegut en l’espècie humana
amb el nom de pubertat

penso en la transformació dels caràcters
fins a esdevenir símbols d’un conjunt
anomenat abecedari

penso en Ovidi i en Apol·lo i en Dafne
penso en Andersen i en un aneguet lleig i en un majestuós cigne
penso en Martin Scherber i les seves Simfonies de Metamorfosi
penso en Apuleu i en un jove trasnformat en un ase d’or
penso en gripaus petonejats i en prínceps blaus apareixent del no res

penso
(sí)
en Kafka i en Gregor Samsa
(i després en Monzó
i després en l’home-perla i en la salamandra de la Rodoreda)

penso en Pinotxo
i en Rocco Siffredi

i en cirurgia genital
i en escarificacions
penso en John Waters i en els flamingos roses de la Divine

penso en David Cronenberg i en Jeff Goldblum i en una mosca majúscula

penso
en com la mutació
s’ha posat de moda
i em demano si modern ve de moda
i la poso
(la mutació)
de costat amb la metamorfosi
per veure si són el mateix
i penso que no

penso en tots els mutants
en les tortugues ninja,
en el professor Francis Xavier i en els seus homes X,
especialment en Logan
i en Hulk,
l’increïble

i passo a pensar
en Jeckill i a Hyde i a Stevenson
i després els licàntrops
i els vampirs
i els morts vivents

i en Lovecraft i en Poe
i en l’albada
i en l’aurora boreal

i aleshores Gollum,
vell Smeagol,
i en tresors que no ho són

i en l’home invisible
(no el Frodo de Tolkien,
sinó el Griffin de Wells)

penso en el primer mutant, Proteu:
ell fou
lleó
i aigua
i senglar
i arbre
i foc

penso
en transhumans
i en extropians

penso,
per acabar,
en Lorca i en Buñuel
i en Dalí

i en un enigma sense final