Mesures indignes.
Aquesta setmana altre cop hem pogut observar una hipertrofia punitiva dels poders de l’Estat. El passat dilluns 1 d’agost, i com tots els primers de mes, era el dia que tots aquells i aquelles que es troben en situacions complicades, extremes a nivell econòmic, de salut, de feina, de mitjans per sobreviure, havien de cobrar la RMI (Renda mínima d’inserció, la “popular” pirmi). Però no va ser així. En arribar a la feina varies persones que viuen al i del carrer, en habitacions llogades, albergs o pensions em preguntaven si sabia el que havia passat. Havien anat al banc i aquest els informava que aquest mes no cobrarien la RMI per domiciliació bancària, sinó a través d’un xec nominal que rebrien al seu domicili. Avui divendres 5 d’agost molts encara no han rebut aquest xec. Amb tot el que significa, impossibilitat per pagar el lloguer de l’habitació, menjar, transport, medicació.... Per altre banda aquesta mesura va ser pressa sense cap notificació a tots aquells que treballen tramitant aquestes “ajudes” econòmiques. Podeu imaginar: un caos. I sumem que ens trobem al mes de vacances per excel·lència, on la majoria de Treballadors i Treballadores socials, caps i responsables, es troben de vacances. Resultat un abandonament total, indigne, d’aquells que es troben en situacions molt complexes. Ahir 4 d’agost, apareixia als mitjans escrits de comunicació que el Govern de la Generalitat havia pres aquesta mesura per “lluitar” contra les actituds fraudulentes en el cobrament d’aquesta prestació econòmica. El que els “dirigents” no volen entendre, és que molts dels que cobren la RMI no poden oferir una adreça, per tant no podran rebre el xec, perquè el propietari no accepta que la direcció sigui publica, perquè no se’ls hi permet empadronar-se allà on viuen, perquè sovint han de canviar d’habitació cercant els recursos que els permet sobreviure. Per altra banda el mateix Govern anunciava fa una setmana, a través d’una circular interna, que ja no s’aprovarien més RMI a partir del passat 1 de juliol, fins l’any proper. Així doncs, una altre estratègia de criminalització de la pobresa, d’aquells que sobren del sistema, aquells que no es poden disciplinar en un sistema de treball desregularitzat i precari.
Fruit de l’exageració intencionada, esbombada principalment pels mitjans de comunicació, sovint escolto opinions queixant-se que hi ha molta gent “vivint del cuento” i cobrant ajudes públiques. Fa anys que treballo al carrer i puc assegurar que la gran majoria de persones que cobren la RMI malauradament no viuen del cuento. Sinó en una situació d’inestabilitat crònica, en feines (que llavors s’atura la RMI) precàries, d’habitació en habitació, del carrer a l’alberg, de l’habitació al carrer. Aquests mateixos mitjans publicaven el 4 d’agost (El Periodico) que el 43% dels que cobren la RMI són “immigrants”, val a dir que per cobrar la RMI has de demostrar que fa un any que vius a Catalunya i evidentment has de disposar de “documentació regular” que acrediti la teva residència. Així doncs dins aquesta categoria, alarmista, d’immigrant tot i cap, fins quan deixaran de ser immigrants? Quants anys de residència cal per ser concebut com a persona, veí, veïna, que viu al territori? Que vol dir llavors que un 43% dels que cobren la RMI són immigrants?
I finalment ahir 4 d’agost es publicava al BOPB ( Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) la determinació dels membres electes que exerciran el seu càrrec amb dedicació exclusiva dins l’òrgan de la Diputació de Barcelona i les seves retribucions aprovades pel Ple Corporatiu. Entre ells Alberto Fernàdez Diaz, regidor de l’Ajuntament i que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Xavier Garcia Albiol, Alcalde de Badalona, que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Arnau Funes Romero membre del ple de l’Ajuntament de Cornellà per ICV, que cobrarà 6921,17 euros bruts mensuals, Salvador Esteve Figueras, alcalde de Martorell de CIU, que cobrarà 8265, 98 euros bruts mensuals en funció de president. Tot això per catorze pagues, clar. I així fins a un total de 30 membres on el sou més baix és el de 3795.85 euros. Jo he fet uns quants càlculs ( val a dir, poc exactes euro amunt, euro avall ). El total de retribucions salarials, bruts, d’aquesta colla suma 2.597.322 euros bruts a l’any, ( sense afegir el que cobrin en d’altres càrrecs públics i privats). La quantitat econòmica del RMI és de 423e al més, (el 1r, 2n i 3r fill sumen 55,29e i a partir del quart 35,59 e) i pot arribar als 805.03 per temes de complexitats de salut. Com ja he comentat, aquest any ja no s’aproven més RMI, per falta de pressupost, tot i així , es destinen dos milions i mig d’euros, en engrossir les nòmines d’alguns polítics.
Adjunto la publicació del BOPB amb els membres electes i la retribució,
Bé, que cadascú i faci la seva lectura, el seu raonament i prengui les seves decisions.
Per a mi, un altre atac contra aquells i aquelles, que per alguns, “desentonen” en el paisatge urbà, aquells que sobren del sistema, aquelles que no són, encara que estiguin, aquells que no són éssers humans sinó recursos humans, que no tenen nom sinó número.
En fi, la pobresa ja és un delicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada