13 de novembre, 2015

Contra el ghetto y el derrotismo en lo libertario

http://www.regeneracionlibertaria.org/contra-el-ghetto-y-el-derrotismo-en-lo-libertario


Quisiera escribir un pequeño artículo a vuelapluma sobre una cuestión de actitud importante en el anarquismo actual. Se trata de la falta de militancia en espacios amplios. No quiero entrar en lo de los espacios políticos amplios, como pueden ser las campañas o las coordinadoras de grupos distintos que tratan una problemática común, ya que poco a poco el sector libertario va estando cada vez más presente; se trata de la falta de inserción en espacios sociales. Yo lo achaco a dos causas que aparentemente se contradicen: al elitismo y al derrotismo.

Comencemos. Considero que el movimiento libertario ha sido el eterno perdedor de las izquierdas durante el siglo XX. Esto nos ha llevado a una situación de marginalidad política en la mayoría de sociedades en las que tenemos presencia. Afortunadamente las ideas y los colectivos anarquistas en nuestros tiempos tienen ya un alcance mundial. Pero seguimos perdidos políticamente, sin capacidad de incidencia, más allá de campañas puntuales o de protestas callejeras visibles.

Esta situación nos conduce a dos conclusiones:

—Una es la que somos lo mejor de la sociedad. Que los demás no están a nuestro nivel teórico o que no han acertado históricamente a dar con las soluciones que han aportado las libertarias, exceptuando posiblemente consejistas, autónomas, luxemburguistas, comunistas de izquierda y otros tipos de marxismos libertarios. De aquí se desprende uno de los grandes problemas de las izquierdas a la hora de hablar con «la gente normal», el elitismo. Inevitablemente nos consideramos mejores que nuestras vecinas por el hecho de ser anarquistas. Y esto se puede trasladar a la hora de cómo consideramos a las demás tendencias políticas que hay en la sociedad. Resultado: «Yo no me junto con ésta o esta otra porque no está a mi altura y no nos entendemos».

—La otra conclusión es la opuesta. Si nos juntamos con otra gente es muy posible que nuestras ideas y prácticas queden diluidas en la cacofonía de las muchedumbres. Nuestra idea es una de tantas y no es probable que se imponga sin una larga, desagradable y desgastante pugna de ideas. Hay quien va más allá y defiende que no merece la pena entrar en espacios plurales porque otras fuerzas políticas se mueven como pez en el agua en esos terrenos. Por tanto, nuestro esfuerzo solo servirá para contribuir a la victoria de esas fuerzas. El resultado es que «yo no entro en esto porque no merece la pena el esfuerzo».

Ambas conclusiones son hijas de un hecho bastante palpable, que es la falta de seguridad, o directamente la negación de la posiblidad de una transformación social (llámese revolución) en un plazo de tiempo breve. Y como este cambio social es para dentro de muchos años, pues los años que nos quedan los aprovechamos en nuestros espacios de confort, que se suele conocer como el «ghetto» o el mundillo. ¿Para qué mezclarse con gente que no te va a comprender? ¿para qué entrar en espacios sociales donde tu existencia será una guerra constante con otras visiones? La respuesta fácil es vivir tranquilamente los años que dure tu socialización como anarquista.

Si el movimiento anarquista ha dejado de creer en la posibilidad del cambio social, ¿a qué juega? Pues a lo que puede jugar: a vivir la anarquía aquí y ahora, dentro del capitalismo. Esto no es otra cosa que dar la espalda a la sociedad que no te comprenderá e intentar una coherencia libresca que te alejará aún más de la sociedad que no te comprende.

La gente que está en los espacios plurales y comunes con otras personas de otras tendencias políticas es raro que esté de otra manera que a título individual. Participas como persona interesada en X, y no como miembro del movimiento libertario que también se interesa en X. Como digo esto cada vez más se va superando en lo social y en el activismo.

Pero donde no se está superando es en la vida cotidiana. Y por ello vemos cosas como que los padres y madres del entorno libertario prefieren crear una escuela libre desde cero a luchar desde el AMPA del cole por una educación decente en una escuela pública. O crear un grupo excursionista desde el Ateneo Libertario que durará 1 año a lo sumo, a integrate en la unión excursionista de tu ciudad. O que es mejor montar un ciclo de cine-forum en tu CSO que no entrar a participar en el grupo de cine de barrio que monta las cosas en el Centro Cívico. O que mejor tener una asamblea popular agonizante o una coordinadora de colectivos que recuperar y revitalizar las asociaciones vecinales. Todo esto son ejemplos de lo expuesto: no nos creemos el cambio social que proclamamos y no buscamos extender nuestras ideas más allá de las paredes de nuestros locales.

Por que si no haríamos como nuestros sobre-mitificados antecesores que no creaban ateneos libertarios sino ateneos obreros (hasta casi la Guerra civil no hubo el primer ateneo apellidado libertario), que participaban en las agrupaciones esperantistas, en los grupos corales, en las uniones excursionistas, en los equipos de fútbol, en los certámenes literarios y poéticos, en los juegos florales…

Por poner las cosas en su lugar, en 1870 cuando se funda la FRE, sección de la Internacional en España, el congreso decidió abrir un debate público sobre el socialismo con sus oponentes políticos. Invitaron a varios tertulianos burgueses y llevaron a cabo un debate durante varias horas. Creían en lo que hacían. Creían sinceramente en la revolución social. Querían convencer. Querían englobar en su movimiento a su vecindario, a sus compañeros de trabajo, a sus familiares… Y no querían separarse simbólica o estéticamente de su entorno. Y si lo hacían era porque estaban convencidas de su hegemonía total en el territorio.

Fue a partir de los años 50, 60 o 70 (dependiendo del país) cuando apareció la dinámica del consumismo, del individualismo, del querer diferenciarnos de los de al lado. El capitalismo nos representaba como consumidoras únicas e irrepetibles. Nos hablaba a cada una para vendernos sus productos. Con aquella bonanza (más o menos) económica llegó la educación pública para casi todo el mundo. Generaciones de jóvenes recibieron instrucción y fueron socializadas por la publicidad. En aquellos años se iba configurando una identidad juvenil que fue ayudada por la cultura popular de su tiempo, la cultura que iban creando en base a la música y a sus gustos estéticos.

La exaltación del «yo» y definir tu identidad en base a tus gustos estéticos y musicales traspasó a los movimientos contestatarios. Y cuando las opciones radicales fueron derrotadas a finales de los 70, solamente quedó una radicalidad estética y cultural, o subcultural. De esta forma el ghetto activista, izquierdista y anarquista ha estado poderosamente influido por la estética, incluso estética del lenguaje. Al tener la certeza de que tu opción política no cambiará las cosas, te pones a pulir el lenguaje y te encierras en los principios; que obviamente excluyen al resto de la población, que se rige por otros principios.

El ghetto anarquista no es algo nuevo, llegado en los 90. Escritores anarquistas nos definen muy bien el ghetto en París en 1890, en Barcelona en 1905 y en 1931, en Buenos Aires en 1925 o incluso en Moscú en 1918. El crear ghettos es una tendencia incluso lógica en el comportamiento humano que se basa en juntarte con quien tienes afinidad. El problema es cuando te consideras un movimiento revolucionario. Entonces el ghetto supone un freno en las expectativas del cambio social, ya que solamente te interesa tu gente.

Y el ghetto, que se basa en unos clichés, en unas normas sociales de comportamiento, de lenguaje y en unos cuantos principios compartidos, se vuelve en contra de toda posibilidad de cambio social. Cualquier lucha de la gente común no es lo bastante radical. Cualquier cambio, es inútil. Cualquier nuevo movimiento social masivo es reformista. Y así sucesivamente, en una dinámica de apariencia derrotista, ya que no importa lo que se haga, que no servirá para nada.

La pregunta final es, ¿queremos realmente un cambio social o nos gusta vivir la vida pirata dentro del capitalismo?

@blackspartak

10 d’octubre, 2015

MICROVIDEO 2. Censura i seguim (Espai en Blanc)


Com molts ja vau notar de seguida, Telecinco va fer retirar el primer Microvideo del Pressentiment... Ara, el podeu veure aquí:https://vimeo.com/141784523

Una locutora cínica i creguda de Telecinco va oferir, recentment, la casa de Gran Hermano als immigrants que fugen de la guerra. Aquest gest simbòlic, pretesament humanitari, estava acompanyat d'expressions del tipus "Per què no?", "No es necessitaria cap càsting" o "Total, és un altre format". El nostre primer microvideo, "Gent normal esperant el tren per anar a un país normal" oposava a aquesta exhibició d'hipocresia la ràbia digna i la desesperació dels qui lluiten per viure. Telecinco va reaccionar prohibint el seu visionat a Youtube. Els donem les gràcies en nom dels immigrants per aquest curs accelerat d'immersió en el món de la normalitat. Després, a la casa fortificada segur que hi haurà algú que voldrà morir matant.

Nosaltres seguim amb un nou microvideo: Microvideo 2 -- Es busquen -- El Pressentimet nº32
https://www.youtube.com/watch?v=7HWB3-8bS5c&feature=youtu.be&utm_source=el+pressentiment&utm_campaign=d6bfbb296c-_El_pressentiment_n_182_20_2013&utm_medium=email&utm_term=0_1cf2c5cefc-d6bfbb296c-16380769

02 d’octubre, 2015

MICROVÍDEO 1: Variacions lliures a partir dels Pressentiments (Espai en Blanc)

A partir d'avui El Pressentiment posa en circulació un nou experiment: unes càpsules de video a partir dels Pressentiments. Són variacions lliures que un col·lectiu de creadors audiovisuals ens anirà proposant cada quinze dies. Ja teniu el primer en línia... Que voli i compte on cau, que pot fer mal!


28 de setembre, 2015

Activitats d'autogestió del Local Anarquista Pandora

De nou Octubre, i el Local Anarquista Pandora torna a reiniciar les activitats periòdiques de finançament, així com continuar aportant un espai de trobada, agitació i solidaritat de projectes anarquistes, recuperant els sopadors i vermuts mensuals.

A partir del divendres 2 d'Octubre i cada primer divendres de mes, Sopadors a partir de les 21h.

I des del diumenge 18 d'Octubre, cada tercer diumenge de mes, Vermuts Solidaris.


15 de juliol, 2015

12 de juny, 2015

#LluitantRespondrem 13J Manifestació Antirepressiva SI ENS ATAQUEN PER LLUITAR, LLUITANT RESPONDREM

Companyes,


Des de diferents grups de suport de les represaliades per les darreres

onades repressives, volem recordar-vos que aquest dissabte 13 de juny a les

18:30h a Plaça de Sants començarà la manifestació antirepressiva sota el

lema "SI ENS ATAQUEN PER LLUITAR, LLUITANT RESPONDREM".


Volem contestar a la seva persecució ideològica amb un clam de ràbia que

ressoni pels carrers d'aquesta ciutat aparador.

Volem demostrar que seguim unides, que seguim fent de la solidaritat la

nostra quotidianitat. Volem que sapiguin que els seus cops, lluny

d'atemorir-nos, fan encara més fortes i fermes les nostres determinacions.


Per aquests motius us convidem a participar activament d'aquesta

mobilització i a ajudar en la seva difusió.


Per cridar a la manifestació i a l'agitació estem fent servir el HT:

#LluitantRespondrem



Un video promocional:

https://m.youtube.com/watch?v=HiCdw-vVfCE


I un esdeveniment al facebook:

https://www.facebook.com/events/675246912608160/



Agraïm d'antuvi la vostra col·laboració.

Us esperem, a totes, dissabte a les 18:30h en pl. de Sants.


PERQUÈ SI ENS ATAQUEN PER LLUITAR, ens toquen a totes,

i si toquen a una, LLUITANT RESPONDREM!!

El Pressentiment nº49 (Espai en Blanc)


El Pressentiment nº48 (Espai en Blanc)


El Pressentiment nº47 (Espai en Blanc)


04 de maig, 2015

[8-9M] Arriba La Barraca 2.0 Un projecte itinerant!


La Barraca 2.0 es posa en marxa! Però, abans d’iniciar la Ruta Garbí, presentarà el seu projecte i alguns dels seus tallers els propers 8 i 9 de maig a Barcelona, concretament a l’Ateneu l’Entrebanc (C/Urgell 98). Aquestes són les activitats programades:


DIVENDRES 8 MAIG
20.00h PRESENTACIÓ ‘LA BARRACA 2.0. – RUTA GARBÍ: TALLER DESOBEDIÈNCIA I CREATIVITAT

21.30h ACTUACIÓ MUSICAL DENICHE Y MARICHO – MÚSICA POPULAR Y CONTEMPOLOCA

TAPES I CERVESA ARTESANA ROSA DE FOC

DISSABTE 9 MAIG
12.00h TALLER TEATRE DE L’OPRIMIT/DA

14.00h PAELLA POPULAR A PREU LLIURE I DISTRI FANZINERA
(c/Consell de Cent amb Borrell – Mercat de Pagès)

17.00h TALLER ELECTRICITAT: AUTOGESTIÓ DE LA LLAR
La Barraca 2.0 és un projecte itinerant que consisteix en una furgoneta carregada amb diversos tallers i materials gratuïts que busquen col·lectivitzar el coneixement i els recursos per a seguir enxarxar-nos i creant alternatives. Els tallers són molt participatius, enfocats per a generar debat i compartir coneixements entre els participants, fomentant la formació col·lectiva.

Més info: http://www.labarraca2punto0.wordpress.com

La nostra pròxima ruta s’iniciarà a finals de maig i passarà per les següents localitats:

Barcelona
Molins de Rei
Vilafrance del Penedès
Vallbona d’Anoia (Ca Lafou)
Igualada
Valls (Can Biarlu)
Reus
Tarragona

Agrairem tota la difusió possible de l’esdeveniment i de la nostra ruta per a tal de poder seguir creant des de l’autogestió i el suport mutu!

La Barraca 2.0

28 d’abril, 2015

Acte 1 de Maig Llibertari al Clot (Pl. Mercat del Clot 11h)


Des de l´Oca Negra volem animar-vos a que us passeu a l´acte que organitzarem al carrer amb motiu de l´1 de Maig. Serà aquest divendres a partir de les 11h a la Plaça del Mercat del Clot i constarà de diverses intervencions sobre la lluita de l´1 de Maig, així com també després hi haurà vermut i tapes des del col.lectiu que està impulsant la creació del futur Ateneu Zitzània al barri. Us esperem!

http://ocanegra.alscarrers.org/1r-de-maig-llibertari-al-clot/

Oca Negra del Clot-Camp de l´Arpa

10 d’abril, 2015

Criticar el valor, superar el capitalismo - 11 de abril (Grupo Surrealista de Madrid y Sociedad de Estudios de Teoría Crítica)


Si estás por Madrid, los amigos del Grupo Surrealista de Madrid y la Sociedad de Estudios de Teoría Crítica montan una charla imprescindible en Enclave.


Criticar el valor, superar el capitalismo.

La actual crisis económica, ecológica, política y hasta civilizatoria revela que el triunfo del capitalismo no ha supuesto el ‘fin de la historia’, ni ha traído consigo progreso y bienestar para todos. Todo lo contrario: lo que su modernización deja tras de sí se parece más bien a un paisaje social devastado. De ahí la necesidad de replantear la comprensión del capitalismo, de su dinámica y sus crisis, de analizar su potencial destructivo, pero también de volver a pensar, imaginar y desear la emancipación social.

En este sentido, los trabajos de Anselm Jappe ofrecen una perspectiva especialmente interesante. Sus análisis, que hay que entender en el marco de la corriente de la crítica del valor, permiten comprender la crisis en curso no como un mero "accidente pasajero" en la historia del capitalismo, sino como síntoma de que el capitalismo estaría topando con su propio límite interno, difícilmente superable, y entraría en una fase de declive. ¿Cómo plantear, entonces, las formas de crítica y oposición? ¿Cómo reconsiderar la historia del movimiento obrero, y los problemas del sujeto revolucionario, la lucha de clases, el trabajo o la tecnología? ¿Cómo hacer frente a un capitalismo en crisis, y sin embargo cada vez más destructivo? ¿Qué supone la crítica del valor para estos debates y para la crítica emancipatoria?


Jordi Maiso es investigador en el Instituto de Filosofía del CSIC. Es miembro del comité editor deConstelaciones. Revista de Teoría Crítica y de la Sociedad de Estudios de Teoría Crítica. Su trabajo se centra en una teoría crítica de la sociedad capitalista y sus transformaciones.

Jose Manuel Rojo forma parte del Grupo Surrealista de Madrid desde 1987, colaborando en la revistaSalamandra y el periódico El Rapto entre otras publicaciones. Ha emprendido investigaciones experimentales de la psicogeografía negra, el materialismo poético y el mal uso de la electricidad, mientras contribuye como puede a que el miedo cambie (verdaderamente) de bando y a la caída del Régimen.

Anselm Jappe es un filósofo alemán teórico de la «nueva crítica del valor» y especialista del pensamiento de Guy Debord. Antiguo miembro del grupo Krisis, Jappe ha aportado, junto con otros autores como Robert Kurz o Moishe Postone, una contribución fundamental a la reinterpretación de la obra de Marx. Para Jappe y la crítica del valor, Marx planteó una crítica de la economía como tal, y por tanto del valor, el fetichismo de la mercancía y el trabajo abstracto, y no una mera economía crítica que denunciaría al capitalismo como orden socioeconómico basado en la propiedad privada de los medios de producción y la explotación del proletariado, como pretende el marxismo tradicional. Ha sido publicado en castellano por las editoriales Anagrama y Pepitas de Calabaza, y han aparecido muchos de sus textos en revistas como Manía, El Viejo Topo, Salamandra o Constelaciones.


Os esperamos


Enclave de Libros
C/ Relatores, 16
28012 - Madrid
Tfno. 91 3694649
enclavedelibros@telefonica.net
http://enclavedelibros.blogspot

19 de març, 2015

"ATUREM EL PARLAMENT": COMUNICAT ARRAN DE LA SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA DEL TRIBUNAL SUPREM


El 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que anul·la l’absolució de vuit de les encausades per l’acció d’Aturem el Parlament i les condemna a tres anys de presó.

Recordem que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el Parlament de Catalunya, la Generalitat i Manos Limpias contra l’absolució dictada per l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.

Ja no en tenim cap dubte: l’avarícia és la sang que corre per les venes de la classe dirigent. El seu amor pels diners i el poder, l’únic amor que són capaços de sentir, els marca a foc les seves vides. Són mocosos malcriats i capritxosos que sempre ho han tingut tot. I si una sentència de l’Audiència Nacional contradiu el que tenien planejat, el Suprem s’encarregarà de corregir l’embolic. Res pot escapar als seus totalitaris dictàmens democràtics. S’enrabien i bramen per un caramelet més; compten amb la premsa, servil i fidel, i amb el poder judicial per a què ho embolcalli en discursos tècnics.

L’acarnissament mai ha sigut bon company de viatge, i quan s’exerceix des de les oligarquies mandatàries, s’institucionalitza la malevolència, la rancúnia i l’odi. La persecució d’unes persones per part de la Fiscalia, el Parlament i la Generalitat, per a que paguin amb anys de presó haver intentat impedir un paquet de retallades socials atroç i impune, i que ho aconsegueixin i es congratulin, és un clar signe de putrefacció política.

La lapidació democràtica a la que ens aboquen neix de la seva arrogància i el seu menyspreu, de la seva insignificança com a persones. La pudor de la seva ideologia, la del “tot per la pasta”, és aberrant.


No creiem en les seves lleis, però veient els seus tripijocs judicials, afirmem que ni tant sols ells hi creuen. El seu sistema legal és una construcció elitista que funciona com un fuet, sempre de dalt a baix.

Sort que ens tenim les unes a les altres. Sort que sabem que això no serà sempre així. Ja fa temps que ens agrupem, ens respectem i conspirem per a què sigui la veritable voluntat popular -aquella que s’arromanga i planta cara, aquella que aguanta cops i no retrocedeix- la que doni sentit a aquesta vida. Continuem decidides a seguir les ensenyances revolucionaries de qui ja ens va deixar, de qui es va jugar la vida per la dignitat de totes les generacions.

Ens ho estan posant molt difícil, però ja estem acostumades a les nostres vides d’incerteses i inestabilitats. La permanent precarietat a la que ens condemnen ens fa ser àgils, ràpides i audaces i cada cop més radicals.

Ens mirem per a què els nostres embats siguin precisos.

Ens cuidem per agermanar-nos.

Riem perquè qui no ha tingut res, res té a perdre.

El Cas Parlament serà recordat per la infranquejable companyonia generada.

El Cas Parlament serà recordat per la infàmia i el joc de mans de la política.

Ens dirigim a totes aquelles persones, assemblees, col·lectius, organitzacions i marees que lluiten contra la màfia política i els fonamentalistes neoliberals. Volem convidar-vos a una manifestació unitària de repulsa contra aquesta sentència, però també contra la política de la por i la repressió que desplega un sistema en descomposició, que vol salvar els seus privilegis per sobre la dignitat de la resta de la població.

Manifestació dissabte 21 de març a les 19h a Plaça Universitat de Barcelona.


https://encausadesparlament.wordpress.com/

18 de març, 2015

Assemblea represaliades vaga 29M [Dijous, 26 de març 18.30h Casa de la Soli]


Companyes, companys,

Ens posem en contacte amb vosaltres per demanar la vostra presència a una assemblea que realitzarem el proper dijous 26 de Març, a les 18:30h a la Casa de la Solidaritat (C/Vistalegre, 15, de Barcelona).

Convoquem aquesta assemblea ara per la necessitat d’avançar feina abans que comencin els judicis. L’objectiu d’aquesta trobada és: Organitzar una resposta comuna a la repressió política i judicial dels casos oberts per la vaga del 29M del 2012.

Fins el moment actual la solidaritat s’ha articulat al voltant dels diferents grups de suport o de les organitzacions més directament afectades. Ara bé, cal una resposta unitària, comuna, i a diferents nivells, que denunciï l’estratègia repressora contra una de les més importants eines de lluita i resistència de la classe treballadora: la vaga.

Cal establir un espai comú, de proposta i coordinació de les diferents iniciatives existents per a unir esforços, reivindicar de forma nítida i clara la vaga i les vaguistes; i fer front a l’atac i criminalització actual.

Et demanem que confirmis la teva assistència enviant un email a rereguardaenmoviment@gmail.com i si coneixeu a grups de suport o represaliades de la vaga del 29M al vostre poble, barri, centre de treball o de formació els hi ho comuniqueu. A la vaga hi han 113 persones detingudes com mínim, és important fer un esforç comunicatiu perquè cap represaliada quedi aïllada!

Gràcies!

Salut!

Rereguarda en Moviment, plataforma solidària contra la repressió

14 de març, 2015

Aturem el desallotjament del CSO La Gordíssima




El dilluns 16 de març, per tercera vegada des del novembre del 2008, ens volen deallotjar!

Hi haurà activitats durant tot el dia:

8h – Esmorzar
9h – Xocolatada
10h – Taller d’estampació
11h – Xerrada + debat: La necessitat dels centres socials, la gentrificació i la història de l’okupació a St. Andreu.
14h – Paella popular vegana
15h – Concert
19h – Cercavila pel poble
20h – L’habitual cafeta dels dillunsI el dia que desallotgin, a les 20h a la plaça Orfila.

Us esperem a totes!!


Sant Andreu de Palomar (Barcelonès)
C/Pons i Gallarza, 10
M-L1 St. Andreu
Renfe St. Andreu Comtal
lagordissima@gmail.com

11 de març, 2015

Charlas Antiracistas (TeKedasDondeKieras)




Ciclo de charlas antiracistas:

- 14/3, 18h, Local Anarquista Pandora, calle creu de moler 86, Poble Sec,
Lucha autónoma antiracista en los '80 y '90 en Alemaña

- 27/3, 19h, Dinamo Espai DIY, calle Molì 1 Local3, Nou Barris
Homonacionalismo y pinkwashing: nuevas políticas neoliberales gayfrendly

- 19/4, sitio y hora a confirmar
Las marchas de lxs refugiadxs y la ocupación de la Oraniennplatz y de la escuela Ohlauer, Berlin

- 24/4, 20h, Local Anarquista Pandora, calle Creu de Molers 86, Poble Sec

Luchas contra los CIEs: experiencias pasadas y contexto actual. Las nuevas operaciones europeas en el Mediterráneo.



Ciclo de charlas antiracistas

Desde el TeKedasDondeKieras os invitamos a participar en el ciclo de charlas que organizamos a lo largo de esta primavera centradas en el tema del antiracismo. Luchas, experiencias, análisis, recorridos que se han ido desarrollando en diferentes tiempos, geografías y contextos que nos acercan a las diversas formas de entender el antiracismo desde una perspectiva radical y antiautoritaria, fuera de las lógicas institucionales.
El objetivo de estos encuentros es conocer las ideas y las prácticas que muchxs compañerxs han llevado a cabo en el marco de su lucha contra las fronteras, los centros de internamiento, el hostigamiento policial y estatal hacia las personas migrantes y en el racismo cotidiano, dentro y hacia la Fortaleza Europa. Creemos que analizando diferentes experiencias, sus inicios, diferencias,críticas, límites, logros y retos, es posible reubicar el antiracismo como un enfoque absolutamente necesario dentro de las luchas libertarias y autónomas; desde el antifascismo, hasta las luchas anticarcelarias, pasando por el ataque al Estado, sus instituciones, el patriarcado y la autoridad. Pero también los gestos solidarios, el desafío continuo a las normas, el enfrentamiento a las estructuras del control y de la represión. Nos interesa crear discusión entorno a las potencialidades de estas luchas, analizar los procesos, tanto locales como globales, sin necesariamente estar siempre de acuerdo con ellos, al contrario, buscar en las diferencias las posibilidades enriquecedoras del debate.
La realidad en el Estado Español del movimiento antiracista está más bien caracterizada por una predominancia de asociaciones, Ong e instituciones que bien lejos quedan de nuestras ideas. Por esto apostamos para que estos momentos de discusión sirvan también para sugerir otras posibilidades y otras modalidades, desde la acción directa, la presencia callejera, el apoyo mutuo, la autoorganización, el conflicto hacia fuera y hacia dentro del movimiento libertario y autónomo.



Contra muros, vallas, rejas y fronteras,siempre hacia la libertad.

TKDK

[14M] Fem els #5000 verds i autogestionats!




QUE SON ELS 5000?

Els 5000 és el solar situat al c/ Consell de Cent, entre c/Comte Borrell i c/Viladomat. És el solar contigu a l’Espai Germanetes ( espai cedit per l’Ajuntament)

Els 5000, fa referència a la seva extensió: 5.000m2. Propietat de l’Ajuntament, és tracta d’un solar que desde el 2006 s’ha convertit en un espai mort, ple de deixalles i materials diversos que s’han anat acumulant.

L’ajuntament va projectar contruccions a la zona, edificis privats i equipaments diversos que no arriben mai. El primer que van fer va ser construir pisos privats i vendre’ls.
Cansats de veure dia rere dia que els 5000 segueixen abandonats; cansats de la massificació de la ciutat; de la carencia d’espais verds, de punts de trobada i de places.. i de promeses imcomplertes del districte. Diem prou i pasem a l’acció, pels 5000 verds i autogestionats!

Vine el dissabte, porta eines, plantes i ganes!

els5000@riseup.net

09 de març, 2015

Marea Pensionista - Marxa de la Dignitat

Compañer@s: Como sabeis, siguiendo con nuestra reivindicación para tumbar las reformas del Sistema Público de Pensiones, la Coordinadora de la Marea Pensionista acordó que el próximo día 11 de marzo miércoles a las 11,00 horas, se llevaría a cabo una nueva entrega de Reclamaciones Previas delante del Instituto Nacional de la Seguridad Social, en Sant Antonio Maria Claret 5-11.

Es por este motivo, porque no hemos de desistir en la defensa de nuestros derechos, que os pedimos la mayor asistencia posible, así como que hagáis lo posible para extender la campaña a todos vuestros conocidos.

Abajo, la información para los que nos puedan acompañar el próximo día 20 de marzo en Madrid, tanto a la entrega de las cartas al Tribunal Constitucional como a la Defensora del Pueblo, y posteriormente a la asamblea que celebraremos con los compañer@s de otros territorios del Estado.

Está pendiente de que se nos informe del punto de salida de la columna Catalunya, dato del que os informaremos en cuanto sea posible, así como de las novedades que se vayan produciendo.

Por el momento, nuestra idea está teniendo muy buena acogida, y ya tenemos territorios que han acogido el lógo de la Marea Pensionista como suyo, y empezaran de inmediato a presentar las mismas demandas que nosotros.

Os mantendremos informad@s.



DATOS A TENER EN CUENTA PARA LOS QUE VAYAN A MADRID A LAS PRESENTACIONES DE CARTAS, AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Y DEFENSORA DEL PUEBLO:

Día 20 de marzo, a las 10,30 horas: presentación de las cartas en el Tribunal Constitucional. Nos apoyarán compañer@s de Madrid y posiblemente de Gijón.

Para llegar: Calle de Doménico Scarlatti Nº 6 – 28003 de Madrid. Parada de Metro - Islas Filipinas.

Día 20 de marzo, a las 12,30 horas: presentación de las cartas ante la Defensora del Pueblo.

Para llegar: Calle de Zurbano 42 – 28010 de Madrid. Metro – Rubén Darío. Está previsto que los mism@s compañer@s, nos sigan acompañando.

Terminado el acto se comerá por los restaurantes de la zona.

Día 20 de marzo, sobre las 17,00 horas, está prevista la celebración de una asamblea en el sindicato de ferroviarios, situado en Calle Tarragona 18.

Para llegar: Parada de metro, Delicias y estación de tren de cercanías, Delicias.

Terminada la asamblea, tiempo libre.

Día 21. MARXA DE LA DIGNIDAD. Estamos pendientes de la decisión que se tome en la Coordinadora Estatal sobre las diferentes columnas. Informaremos.

04 de març, 2015

Viernes 6 Marzo: Stop desalojo de La Ortiga

Amig@s ,
vecin@s y conocid@s.....
Segunda ronda,
La Ortiga tiene fecha de desalojo
06 Marzo 2015 a las 08h30.

Después de 8 años,
conviviendo en La Ortiga
se acerca el final de lo vivido aquí.
Pero antes que La Ortiga se convierta
en otro solar u otra casa
abandonada más del barrio,
queremos pelear por ella.

Stop desahucios!
Por mí, por nosotras
y por las demás.

No olvidar poner en vuestras agendas
06 marzo a las 08h30
Desayuno y defensa activa
en La Ortiga.

C/Finestrat 23,
Clot/Camp del Arpa

24 de febrer, 2015

Per molts anys Entrebanc!

Fa un any vam alliberar una seu bancària al carrer Urgell 98 amb la idea de crear i alimentar la xarxa veïnal i el suport mutu. Després de tot aquest temps podem dir que entre totes ho estem aconseguint! Vine a celebrar-ho el proper cap de setmana!

DIVENDRES 27

18:00 - Parlem: un any de l'Entrebanc
19:00 - Presentació de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
20:00 - Xerrada informativa 'Ayotzinapa, no solo faltan 43'

DISSABTE 28

11:30 - Inauguració Teteria
12:00 - Concert Violí Ukuku
Recital poesia + Micro obert
14:00 - Concurs de Truites + Dinar
Porta la teva truita per compartir, hi haurà premi!
16:00 - Pintada Mural
18:00 - Estampació samarretes:
Volem mil bancs alliberats + 1 any de l'Entrebanc
Porta la teva samarreta per estampar!
20:00 - CONCERT JO SOLANA (Alter Ego Juanito Piquete)

21:00 - ESPAI GERMANETES (C/Viladomat amb Consell de Cent)

SOPAR

DJ MARIKARMEN FREE (Petardeo o Muerte)
--
Salut!


Ateneu l'Entrebanc
www.ateneulentrebanc.tk
@lEntrebanc
c/Urgell, 98 - Metro: L1 Urgell

15 de febrer, 2015

La repressió no ens atura (Diumenge 22F 11h Plaça Orfila)

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURA, LA LLUITA CONTINUA

Diumenge 22 Febrer a les 11h// Plaça Orfila// Sant Andreu del Palomar

MITING ANARQUISTA EN SUPORT A LES COMPANYES ENCAUSADES PER L'OPERACIÓ PANDORA I EL CAS MATEO MORRAL

Us deixem al cartell adjunt per tal que en feu difusió!


06 de febrer, 2015

Ateneu Eciclopèdic Popular: Rebrem l'alcalde com es mereix... (7 de febrer, 12:30h)






Companyes i companys,

El proper DISSABTE 7 DE FEBRER, us convidem a sumar-vos a la segona acció reivindicativa al carrer per a exigir un local digne al Raval per a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Anirem a visitar l'Alcalde i el Regidor de Cultura, que seran presents a l'ACTE D'INAUGURACIÓ DEL MUSEU DE LES CULTURES DEL MÓN amb la intenció de fer-los arribar un missatge molt senzill:

"CULTURA D'ELIT VS. CULTURA POPULAR"

Si ens voleu acompanyar, quedem (puntuals) el mateix DISSABTE 7 DE FEBRER A LES 12.30 h. AL FORAT DE LA VERGONYA. Només cal portar un xiulet.

Us esperem.

Ben amicalment,


Recuperem l'Enciclopèdic

05 de febrer, 2015

El moviment anarquista a Tunísia (CSOA La Teixidora - 15 de febrer)



algunes anarcofeministes del poblenou presenten...



JORNADA SOBRE EL MOVIMENT ANARQUISTA A TUNÍSSIA

"El poble vol la caiguda del sistema"


14h Dinar tunisià (vegà). // A la plaça de Can Felipa [Metro: Poblenou

(L4)]


15h Xerrada sobre el moviment anarquista a Tuníssia, a càrrec d'un dels

realitzadors del documental "El poble vol la caiguda del sistema".


17h Documental: "El poble vol la caiguda del sistema". // CSOA La

Teixidora [C/Marià Aguiló, 35; Metro: Poblenou(L4)]. (Hi haurà infus i

estufes!)


Us hi esperem!

01 de febrer, 2015

Noves activitats Ateneu l'Entrebanc i programació setmanal

ECONOMIA CRÍTICA:

Reflexions i debat sobre l'últim llibre de David Harvey (17 contradiccions del capital), analitzant especialment les idees per a
l'acció política que aquest autor marxista exposa en aqeusta obra,
contraposant-les a les de l'autor del Sistema econòmic de les contradiccions, Proudhon, del qual aquest any es compleix el 150 aniversari de la seva mort.

Es facilitarà material fotocopiat (el llibre de Harvey es pot descarregar lliurement en Internet).

Iniciarem aquest taller d'Economia el dimecres 4 de febrer, a les 19 hores. En principi, segons el ritme de lectura, el taller pot continuar tots els dimecres fins l'estiu.

http://xarxadestudis.tk/
-------------------------------------------------

DIVULGACIÓ FILOSÒFICA

El discurso hegemónico que institucionaliza el malestar político se soporta gracias a fundamentos que tratan de permanecer ocultos. Solo una intuición crítica y una palabra acusadora harán que se desvele esa fuerza de dominio. El pensamiento crítico se diluye en las aulas de nuestras universidades y bibliotecas, la crítica no está ni dentro ni fuera de nuestro día a día ni de dentro ni fuera de nuestros centros sociales. No se combate al enemigo si no se sabe quién es, ese saber es un saber que no existe y que aquí queremos reivindicar.

Proponemos sesiones de “divulgación filosófica” con el intento de hacer un pasaje por la historia de la filosofía que entienda el pensamiento filosófico como un saber comprometido con la realidad política, comprometido y no satisfecho.

Las sesiones tendrás como objetivo el desarrollo de un tema determinado por un contexto histórico que nos servirá para realizar un análisis de la realidad actual. Los temas propuestos variarán según el ritmo de las clases así como de la naturaleza del diálogo y de los debates que puedan surgir, cualquier aportación será siempre agradecida. La intención es hacer accesible el pensamiento crítico aportando ciertas nociones filosóficas y momentos paradigmáticos de la historia del pensamiento. El objetivo principal es hacer que esa crítica no se detenga, porque no nos creemos la mentira y porque la verdad; o es revolucionaria, o no es.

Todos los viernes de 16.30h a 18h! (A PARTIR DEL 6F)

www.xarxadestudis.tk
-----------------------------------------------------

BUTLLETÍ D'ACTIVITATS DEL 2 AL 8 DE FEBRER

DILLUNS 2
16H TALLER D'ANGLÈS
18H DOMINO
20,30H XARXA D'ALIMENTS RECICLATS
20H GRUP MAPEO Y REDES

DIMARTS 3
9H MASSATGES
19H SONIDOS CURATIVOS
20H ASSEMBLEA DE GESTIÓ DE L'ATENEU L'ENTREBANC

DIMECRES 4
19H TALLER ECONOMIA CRITICA

DIJOUS
17H TALLER DE TATTOS
19H ASSEMBLEA RC

DIVENDRES 6
16,3H DIVULGACIÓ FILOSÒFICA
20H TALLER DE GUITARRA POPULAR


----------------------------------------------------
I també....

DILLUNS,DIMARTS, DIJOUS i DIVENDRES OBERT de 18h a 21h:

- ESPAI DE REUNIONS: Demanar sala per reunir-te amb el teu grup, col·lectiu...

- BOTIGA GRATIS DE ROBA I LLIBRE: Espai per deixar allò que no necessites i agafar lo que et calgui.

- BIBLIOTECA CONXA PÉREZ: En préstec i especialitzant-se en educació,la
construïm mica en mica entre tots.

- TETERIA AUTOGESTIONADA: Per pendre tes, infusions...

-------------------------------------------------------
GRUPS QUE UTILITZEN L'ESPAI:

- Mapeo y Redes: mapeoyredes@riseup.net

- Vaga de Totes Esq. Eix. - St. Antoni: vagadetotes.eesa@gmail.com

- Biblioteca Conxa Pérez: bibliotecaconxaperez@riseup.net

- Comissió Antirepre St. Antoni

- Col·lectiu de nadie. Grup de treball sobre el maltracte institucional en infància i adolescència.
jornadademenors@gmail.com



+ INFO AL WEB
-----------------------------------------------------

CREANT XARXA DE BARRI, PROMOVENT L'AUTOGESTIÓ EN CADA ÀMBIT


Ateneu l'Entrebanc
www.ateneulentrebanc.tk
@lEntrebanc
c/Urgell, 98 - Metro: L1 Urgell

30 de gener, 2015

Acte solidari amb les encausades al cas Pandora (31 de Gener, Germanetes: Viladomat - Consell de Cent)




Companyes,

Com bé us deveu haver assabentat per diferents mitjans, el 16 de desembre passat, sota el nom d’”Operació Pandora” van haver registres a la Kasa de la Muntanya, a ateneus llibertaris de Poble Sec i de Sant Andreu i a una catorzena de domicilis a Barcelona (11), Sabadell, Terrassa i Madrid. El resultat van ser onze detingudes i l’incautament de material informàtic, telèfons mòbils i diferents escrits.

Us convidem a què participeu en l’acte que farem a l’espai Germanetes (C/Viladomat cantonada C/Consell de Cent –metro L1, parada Rocafort, sortida Calàbria-) el proper dissabte 31 de gener, per tal de recollir fons per a les encausades en aquesta operació.

L’acte es compondrà d’una xerrada-debat (12:30) on hi participarà, si més no, una persona que va viure els fets en directe i d’una paella popular (14:00) on es recollirà la voluntat. Els diners recollits es destinaran directament a les encausades.

Us esperem!

Avui són elles. Demà pots ser tu.
Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

19 de gener, 2015

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat: Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h.



El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

No és un exemple aïllat d’injustícia. El cas de Pedro Álvarez, 22 anys després del seu assassinat i havent estat únicament un policia l’encausat, ha prescrit judicialment, deixant passar el temps en els estaments oficials.

La repressió s’ha endurit. Les presons provisionals decretades en les Vagues Generals, després de les protestes contra els desallotjaments dels centres okupats o en les manifestacions, són un pas més en l’augment de l’escalada repressiva elaborada pels polítics i executada pels jutges, per intentar desactivar qualsevol protesta. Com a efecte dissuasiu també es demanen penes de presó desproporcionades i injustificades.

Les salvatges càrregues policials han provocat danys físics greus i irreparables en les persones, arribant a l’apallissament fins a la mort en ple carrer de ciutadans com en el Raval i coaccionant a qui ha vist o gravat els fets per intentar quedar impunes. El maltractament o la mort dels immigrants en els Cies o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals també s’han convertit en rutina.

Sofrim empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora que deixa a les persones en la més absoluta indefensió en desconèixer tant ells com els seus advocats les acusacions que els imputen, infringint garanties bàsiques i deixant en evidència el sistema judicial.

Tot això convenientment airejat per uns mitjans de comunicació que s’han convertit en mers portaveus dels organismes policials, polítics i judicials, i als quals no qüestionen en cap moment, quedant-nos com a alternativa la creació de mitjans de comunicació alternatius.

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ve a sumar-se a l’arsenal de mesures que inclou al seu catàleg la tortura, la persecució, la detenció injustificada, la violència física contra les manifestacions, empresonaments, els desallotjaments, els muntatges judicials i policials, els assassinats.

Fer front a tota aquesta injustícia és el motiu d’aquesta convocatòria. Per enfrontar la violència del sistema necessitem la solidaritat de totes i per transitar aquest camí és imprescindible que coneguem, compartim i fem nostre tot el sofriment dels qui pateixen en carn pròpia la repressió. Contra l’oblit, la memòria per no tornar al passat. La memòria es construeix en el present i el present actual és molt greu. Tots i totes els qui participaran en aquest acte són el testimoniatge de tota aquesta repressió. Són els testimonis, els supervivents, les víctimes, els familiars i amics. Compartir amb ells la seva experiència, conèixer-la, difondre-la, són obligacions que hem d’assumir, perquè des d’aquesta base hem de fundar la resistència futura a aquesta societat que ens deixa indefensos davant l’arbitrarietat policial, la violència de la força i la injustícia de les lleis. Per no ser víctimes en el futur del seu mateix patir.

Us esperem a totes i tots el proper 6-F a les 18h a les Cotxeres de Sants (Carretera de Sants 79, Barcelona). Si ens toquen a una, ens toquen a totes.



Intervindran:

Rodrigo Lanza, víctima del muntatge 4F

Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza

Xavier Artigas / Xapo Ortega, directors del documental Ciutat Morta

Alfon, condemnat a 4 anys per la vaga del 14N,

Grup de suport presos anarquistes operació Pandora

Laura Gómez, CGT Barcelona Imputada VG 29M

Zenon, Rereguarda en Moviment

Andrés G. Berrio, Tanquem els CIE

Carles Guillot, Stop Bales de Goma

Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez

Iñaki García, campanya justícia per a Juan Andrés Benítez

Pau Guerra, assemblea CSA Can Vies

Jesús Rodríguez, periodista de la Directa



Actuacions musicals i poesia amb Sílvia i Helen (amigues de Patricia), Rosa Grau, Moi Rojo, Xavier Theros, Juanito Piquete i José Icaria.



Salut i lluita.

11 de gener, 2015

LA TORMENTA DESATADA DE PANDORA


A nuestra gente, a todxs lxs compañerxs conocidxs o desconocidxs que abrazan las ideas anarquistas y a todxs lxs solidarixs e interesadxs.

La madrugada del 16 de diciembre, un gran despliegue policial irrumpió en los barrios de Sant Andreu, Poble Sec y Gracia de Barcelona, en Manresa, en Sabadell y en el madrileño barrio de Carabanchel, allanando nuestras casas al grito acelerado de «¡policía!» y tras un meticuloso registro fuimos detenidxs 11 anarquistas. Al mismo tiempo también fueron allanados y registrados el ateneu llibertari de Sant Andreu, el ateneu anarquista del Poble Sec, la Kasa de la Muntanya y la vivienda de unos compañeros, sin que se produjeran en estos espacios más detenciones.

Cuando los maderos se cansaron de manosear, grabar y recoger supuestos indicios, lxs detenidxs en Catalunya fuimos conducidxs por separado a diferentes comisarias de las afueras de la ciudad de Barcelona, con el objetivo de dificultar cualquier gesto solidario, y 48 horas más tarde nos trasladaron 600 km hasta la Audiencia Nacional, en Madrid. Después de largas horas de espera donde la hostilidad mutua se cortaba a cuchillo, 4 compañerxs quedaron en libertad con medidas cautelares y a lxs otrxs 7 se nos decretó prisión preventiva sin fianza bajo los cargos de constitución, promoción, dirección y pertenencia a organización terrorista, estragos y tenencia de artefactos explosivos e incendiarios.

En un primer momento se nos trasladó a todxs a la macrocárcel de Soto del Real (Madrid) y se nos aplicó el régimen FIES 3, reservado para los delitos de banda armada. Todas nuestras comunicaciones están intervenidas y aunque no tenemos límite con el número de cartas que podemos recibir, nosotrxs sólo podemos enviar 2 por semana.

Nuestra detención y encarcelamiento se produce en el marco de la «Operación Pandora», orquestada entre la Audiencia Nacional y los Mossos d'Esquadra, contra una organización terrorista ficticia a la que responsabilizan de unas acciones que aún desconocemos. Este último golpe represivo lo entendemos como un ataque al conjunto de ideas y prácticas anarquistas, en un momento en el que el Estado necesita de enemigos internos para justificar una serie de medidas cada vez más opresivas y coercitivas que refuercen las formas de totalitarismo actuales.

Con el tema de la crisis y la inseguridad como telón de fondo, hemos asistido al recrudecimiento del control en las fronteras y de las redadas racistas, de los deshaucios, de las violencias heteropatriarcales y de la explotación laboral, entre un largo etcétera que se traduce en unas condiciones de vida cada vez más miserables para la immensa mayoría.

Estos fríos muros donde hoy nos encontramos encerradxs han escondido las sonrisas que se dibujan en nuestras caras al conocer que familiares, amigos y compañerxs han permanecido horas y horas en las puertas de las comisarias y de la Audiencia Nacional, cuidando de nosotrxs a pesar del frío y de la distancia. Del mismo modo, nos llena de alegría saber que hubo una gran manifestación solidaria y combativa en Barcelona y en algún otro lugar, gestos que nos colman de fuerza y entereza para afrontar de la manera más digna la situación.

Mandamos un saludo siempre combativo, siempre fraterno, a Francisco Solar, Mónica Caballero, Gabriel Pombo Da Silva y a todxs aquellxs indomables que más allá de las fronteras impuestas y pese al encierro, el hostigamiento o las dificultades, no agachan la cabeza y continuan apostando por la lucha.


Nuestro corazón se queda con vosotrxs.

Ahora y siempre, muerte al Estado y viva la Anarquía.

Algunxs anarquistas represaliadxs por la Operación Pandora




Madrid, finales de 2014.