A la cantonada de Flaugier amb Trobador fa massa estona que s’hi espera un home. Entretanca els ulls perquè no el faci plorar el fum de la cigarreta que li penja de la boca. Treu amb parsimònia el cel·lular i marca el número. Ningú no contesta. S’imagina el telèfon sonant en el pis buit, abandonat, i la imatge li resulta insuportable i atroç.
— Hola. Sóc el contestador de la Teresa. Ara ella no s’hi pot posar. Deixa el teu missatge quan sentis la senyal.
La veu de la Teresa dient que no és la Teresa sinó el seu contestador que diu amb la veu de la Teresa que la Teresa no s’hi pot posar i que cal esperar-se a una senyal per deixar un missatge que sigui el teu. L’home s’hi pensa un moment però no troba cap missatge que valgui la pena deixar gravat i desisteix. Tampoc no està segur d’haver sentit la senyal. Només la veu de la Teresa dient que no és Teresa. Entra tot sol al bar de Flaugier amb Trobador.
— Una mitjana.
La primera cervesa des que ha arribat a la ciutat és excel·lent. En demana una segona. El cambrer és un tipus llatinoamericà d’uns quaranta curts amb bigoti fosc i còrnies d’assalariat injectades en sang. El local put a fregits i és brut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada