OLIVER ROURA (La Seu d’Urgell, 1978) estudià art dramàtic a Barcelona abans de cursar estudis d’art a La Massana. Una sòlida trajectòria marcada per la recerca formal i la constant experimentació amb la dimensió matèrica de la pintura l’ha dut a exposar a ciutats com Barcelona, Budapest o Hamburg. Actualment resideix i desenvolupa la seva obra a Berlín.
És justament el contacte amb Berlín el que ha fet entrar l’obra d’OLIVER ROURA en un estat d’implosió. La creixent sensibilitat per les textures pictòriques ―o, més exactament, per la seva absència― condueix l’artista al nucli de la dimensió tècnica del quadre, una perspectiva on el fer té tanta centralitat com el dir. La solució que ROURA troba retorna tot el protagonisme a la pintura en tant que matèria i suport ―la pintura-llenç; la superfície-pintura; la pintura-escultòrica. I és aquesta exploració tècnica ―una inversió literal en el com i en el què, un art del revers― la que duu ROURA a interrogar-se sobre els fonaments del seu art, a sotmetre la seva obra a un procés deconstructiu que adopta la forma d’un doble moviment: el de replegar-se sobre ella mateixa, cap a l’origen i les condicions essencials del seu treball ―a saber, la pintura per sí mateixa―, i el de revolucionar-se cap a un territori inconegut però intuït, l’àmbit d’un nou llenguatge ―que serà en certa manera la reversió del vell― i de nous plantejaments conceptuals, on paràmetres com la profunditat o el moviment es revesteixen d’un sentit radicalment nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada