Com un cabró (Víctor López)

He tirat filla meva com un cabró. És veritat que he tingut els meus neguits i llacunes i amb ta mare Irene hem passat les nostres ganes. Els nostros sofregits de patiment però crec, t’ho puc dir, sacrificada mare, he sigut disciplinat. L’Òscar en aquest sentit, com jo, també ho ha sigut. Un home disciplinat. No callat com jo i amb la vista extraviada i perduda pels camins del ningú i el no res que tant agraden a les literatures però sí que he tirat com un cabró com he pogut de la vida. Cert que la meva relació amb tu Irene mai han sigut flors i violes, però mai que jo sàpiga hem fet el salt a la responsabilitat de dur al món a Marina.